Anem a l'escola: poema de Lola Casas per a començar el curs amb poesia

 

El nou curs ha començat i us desitgem una molt bona singladura acadèmica. Serà un tant especial, amb tota aquesta situació que crea el coronavirus, però segur que serà tan bonic, interessant i poètic que superarem tots els entrebancs.

Que no se us olvide, cada dia, alimentar als xiquets i les xiquetes amb un poc de poesia. Nosaltres continuarem ací per ajudar-vos a difondre-la (després d'aquest llarg parèntesi que hem tingut). Comencem amb un poema infantil, de Lola Casas, per anar a l'escola.

Anem a l'escola

(Lola Casas)

Hola Joan,
Maria i Anna:
Ha anat bé
el cap de setmana?


Carrer avall
veig venir en Pere:
Sembles un cargol amb closca!
Et pesa molt la cartera?


Dic content
a la Carlota:
Ets una noia trempada!
No t'has descuidat la pilota!


Corrents
arriba en Bernat:
Portes la gorra posada...
i l'abric... tot descordat!


De la plaça
ve la Berta:
Quina cara d'adormida.
És hora d'estar desperta!


Junts entrem a l'escola.
Ens espera el treballar,
també el riure i fer tabola.
Ens hi vols acompanyar?

 

Les il·lustracions són de Nicoletta Costa.

La meua escola es desperta: bon i poètic inici de curs escolar

Bon dia a tothom!!! Feia un temps que no penjàvem cap post en aquest blog. Volem aprofitar aquest inici de curs escolar per reprendre les publicacions poètiques, perquè la poesia continua estant present en les nostres vides (esperem que també en les vostres).

Us desitgem un excel·lent curs acadèmic, interessant i molt creatiu i que la poesia us acompanye, a culleradetes, cada dia de l'any... sempre compartint-la amb els xiquets i xiquetes.

Encetem, doncs, aquesta nova etapa amb un divertit poema de M. Dolors Pellicer, invitant-vos a tots i totes a entrar a l'escola amb molt de ritme.

La meua escola es desperta

(M. Dolors Pellicer)

La meua escola es desperta

a ritme de txa-txa-txa.

A la porta sonen banjos,

a l'escala el contrabaix,

més endins se senten notes

de trombons i saxos alts.

Les guitarres, enfilades, 

a la taula del despatx.

carrisquegen divertides,

mai no perden el compàs.

El piano i la trompeta,

sempre tan enamorats,

van llançant-se miradetes

quan comencen a sonar.

Les congues i els clarinets,

d'allò més acomboiats.

fan duets vius que contesta,

amb estrèpit, el jazzband.

I un estol d'ocells cantaires

que del cel van aplegant,

als xiquets i les xiquetes,

ens convida a anar-hi entrant.

La il·lustració és de Rodrigo Folgueira.

Vacances escolars amb poesia

L'escola s'ha quedat buida de xiquets i xiquetes. El silenci impera a les aules. Cadires i taules reposen sense sentit esperant un nou curs escolars. Es tanca la porta de l'escola, que ara s'ha quedat soleta; però encara es respira poesia que sura en l'ambient.

Bones vacances escolars! No s'oblideu aquest estiu de llegir i poemar.

Vacances d'escola

(Lola Casas)

M'he quedat tota soleta,

nens i nenes ja han marxat.

Les classes callades i buides...

L'estiu ja és arribat!

El porxo sense converses,

el pati mut de rialla.

La calor que tot ho envolta...

m'ha deixat sense canalla!

La il·lustració és de Merel Eyckerman.

Habla la maestra, con la voz de la poesía

Hui li donem veu a la mestra per a que, abans d'acabar els curs acadèmic, ens diga unes paraules sobre la seua manera d'entendre l'educació i la seua estima pel seu alumnat.

Habla la maestra

(Herminia Brumana)

Llego a la escuela todos los

días renovada en mi alma la flor del

cariño a mis alumnos. Dejo en la

puerta de entrada, como se deja el

polvo de la calle, toda la angustia, el

pesimismo que pudiera tener:

Y entro, llena el alma de la

blanca luz del optimismo sano que

vierto como la bendición sobre la

cabecita de mis alumnos.

Y siempre, siempre prefiero

llegar a su corazón antes que a su

cerebro, porque el cerebro pueden

llenarlo cuando grandes, en la vida,

ellos mismos estudiando, pero el

corazón, si no se llena cuando es

tierno, queda vacío para siempre.

Il·lustració de Marta Montañá.

Vaig a una escola molt guai, on poemem i aprenem

El temps d'anar a l'escola va acabant-se. El curs ha passat corrent, volant, com en un suspir. És que quan estem passant-ho bé sembla que el temps tinga pressa, sense adonar-se'n. El professorat i l'alumnat segur que han gaudit d'un temps i un espai compartit, d'un aprenentatge conjunt, d'una il·lusió permanent.

Per a tota la comunitat educativa va adreçat aquest poemeta de Vicent Camps: 

Vaig a una escola especial

on estudiar

és disfrutar.

i disfrutar

és una cosa natural.

Vaig a un col.legi

molt guai,

on...què be!

ho passem ben rebé.

I aixó fa gust

que m'han dit

que no hi ha

cosa pitjor,

com anar a l'escola

a contracor.

Us desitgem que aquesta recta final del curs acadèmic siga tan bonica, interessant i emocionant com l'inici de curs... i amb poesia encara millor.

La il·lustració és de Tanja Stephani.

Comptem cabretes i pintem ocells: llibre de poesia infantil de M. Dolors Pellicer

Hui us volem fer una recomanació  ben bonica: versos per adormir-se i despertar-se, versos per aclucar els ulls i per obrir-los, versos per somiar i per imaginar... Comptem cabretes i pintem ocells és un llibre de poesia infantil de Maria Dolors Pellicer, amb il·lustracions d'Irene Bofill i que està editat per Andana dins de la seua molt recomanable col·lecció Vagó de versos.

El llibre ha estat guardonat amb el Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí i és una delícia de poemari. Ens presenta poemes per acomiadar-se del dia, com aquest que parteix del nostre refrany A la taula i al llit, al primer crit:

Al llit!

(M. Dolors Pellicer)

Au, al llit

al primer crit!

Tot el dia 

ja hem jugat,

hem trescat

i no hem parat.

Ara cal,

per descansar,

cloure els ulls

i no parlar.

Sols així

vindrà soneta

per donar-nos

un regal:

un bell somni

que ens durà

de viatge

fins demà.

Au, al llit...

i bona nit!

  

Poemes dolços de caramel que somien i pugen al cel; poemes rodonets i xicotets per fer riure als menudets...

La puça més grossa

(M. Dolors Todolí)

-Bona nit!

-La puça més grossa

que et pique  el melic

i la més xicoteta

la punta del dit.

-I la mitjaneta?

-Aquesta, 

que estiga quieta.

-I la que canta en anglés?

-Aquesta

que no faça res.

-I la que sembla un confit?

-Que calle i que dorma

tota la nit,

com tu,

com jo

com la puça que sembla un baló.

Poemes amb molt de ritme per despertar-se amb un somriure i anar a l'escola com a una festa:

La meua escola es desperta

(M. Dolors Pellicer)

La meua escola es desperta

a ritme de txa-txa-txa.

A la porta sonen banjos, 

a l'escala el contrabaix,

més endins se senten notes

de trombons i saxos alts.

Les guitarres, enfilades

a la taula del fdespatx,

carrisquegen divertides,

mai no perden el compàs.

El piano i la trompeta,

sempre tan enamorats,

van llançant-se miradetes

quan comencen a sonar.

Les congues i els clarinets,

d'allò més acomboiats,

fan duets vius que contesta,

amb estrèpit, el jazzband.

I un estol d'ocellets cantaires

que de cel van aplegant,

als xiquets i les xiquetes,

en convida a anar-hi entrant.

Un llibre que us volem recomanar, sobretot per a compartir adults i menudets a casa, i anar omplint les orelletes de poemes que donen la benvinguda al dia o la nit. Molt xulo.

Si yo fuera: llibre de poesia infantil de Carles Cano per llegir i crear

Feia temps que no comentàvem nous llibres de poesia infantil i volem reprendre aquesta difusió lectora poètica amb un poemari de Carles Cano que ens ha encantat, Si yo fuera, editat per SM, amb unes precioses il·lustracions d'Adolfo Serra.

El llibre ens fa una proposta ben imaginativa doncs es tracta de 'deixar de ser per a ser...', imaginar i voler, conèixer i traure el millor del que imaginem -com també hem de fer a la vida real-. Som el que som, però si fórem un arbre o un animal salvatge o un llibre...?

Si fuera un libro,

sería un libro de aventuras

lleno de piratas, exploradores

y ciudades perdidas en el desierto.

I si fora un ocell o una joguina o un núvol o un poema...?

Si fuera un poema,

estaría escrito

con palabras tan hermosas

que harían brillar los ojos.

I si fora un moble, un país o un edifici o una escola...?

Si fuera una escuela,

estaría hecha de juegos,

de canciones, de cuentos,

de libros y de cariño.

La proposta poètica que ens fa el llibre és ben extensa i variada, perquè res és impossible d'imaginar. Trobem molt interessant aquest poemari per a compartir-lo a l'aula i a casa, jugant a imaginar el que cadascú / na se li acudeix crear i després continuar el llibre amb les nostres propostes poètiques. Serà una forma meravellosa de començar el curs amb poesia i activitats poètiques a l'aula.

Imaginar i poemar, tot en un, què més es pot demanar? Doncs li afegim unes pinzellades d'art, amb la gran creativitat que té també Adolfo Serra i en surt un llibre de poesia infantil 'rodó'. Us el recomanem, malgrat que al final descobrim que...

Pero solo somos niños

jugando a imaginar,

dejando volar los sueños

como cometas en una tormenta.

I tots tenim al cor eixos arrels d'infantesa que ens invita a jugar permanentment amb la paraula i el color, amb els versos i les il·lustracions, deixant sempre que la imaginació s'enlaire, perquè -afegeixo amb permís de Carles-...

Sempre serem xiquets

jugant a imaginar,

deixant navegar el somnis

amb vaixells de paper sobre el mar.

Prengueu bona nota del llibre, que és fantàstic per a jugar amb la poesia... sense rimar.

Bon i poètic inici de curs... Toc-toc, la poesia us espera

Primer dia d'escola. Tot preparat, el primer el mestre, el capità que portarà el vaixell a bon port, junt a tota la menuda tripulació. Anem-hi a navegar per un curs ple de noves aventures, ple de poesia -no s'oblideu-.

Feliç, alegre, interessant i meravellós curs escolar als mestres, alumnes i pares.

El capità

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Aplego de nou a escola

tot i deixant el carrer,

abans, anava el primer,

ara, em porta la corriola.

He saludat els alumnes,

matiners i principals,

els altres tenen retard,

no volen ser a les més dures.

Enfilo cap a la sala,

tafanejo el passadís,

allí, es queda el somrís

entre somnis i desgana.

He de fer el cor ben fort,

endinsar-me a la batalla,

no tot el món serà palla,

ha d'haver-hi algun pebrot.

Li dono pas a la clau,

es posa a parlar amb el pany,

la classe és monstre estrany,

hem de pujar-hi a la nau.

Despleguem la blanca vela,

la lliurem, sortim del port,

anem a cercar el tresor

de viatjar sense cautela.

Amb sotracs i feridures

ratlla amunt i ratlla avall,

anem deixant encenalls

tot cercant mil aventures.

El capità fent la troca,

els grumets a saltirons,

han d’ aprendre les lliçons

tot enmig de la revolta.

La classe avança, retorna

a la bocana del port

han après o molt o poc,

és la feina de l’escola.

La il·lustració és d'Ekaterina Frolova.

"Enséñame", un rap para mejorar la educación / "Enséñame", un rap per millorar l'educació

 

Rapejant a l'escola i a l'insti, parlant d'educació i d'inclusió... poemant i cantant per expressar les seues idees. Mireu aquest vídeo, escolteu i prenguem nota.

El proyecto Buscando Fortuna 917 da voz a los protagonistas, los estudiantes, para que nos cuenten con este rap qué piensan del sistema educativo y sus propuestas para mejorarlo:

La canción Enséñame es una vibrante declaración de las inquietudes y necesidades de un grupo de estudiantes que aman el rap por encima de todo. Las letras, escritas íntegramente por ellos, reflejan su inconformidad ante un sistema educativo basado aún en el método tradicional de enseñanza-aprendizaje que les exige pasar más horas de las que querrían sentados y dedicados únicamente a recibir información. Pero también hay espacio para imaginar otra forma de aprender, con historias, con recursos audiovisuales, basada en la confianza, el cariño, el deseo de aceptación y el apoyo mutuo entre docentes y estudiantes. Tenemos muchas cosas que aprender de nuestros alumnos y alumnas…

Buscando Fortuna es un proyecto de la Asociació Garaje nacido en el barrio de La Fortuna, en la localidad madrileña de Leganés (España). Un barrio humilde, con altas tasas de desempleo y abandono escolar, pero que constituye a su vez un entorno muy especial caracterizado por su interculturalidad y la gran identidad comunitaria que viven sus habitantes.

Toda una oportunidad que Asociación Garaje ha sabido aprovechar para dar voz a Buscando Fortuna 917, un espacio educativo dirigido a adolescentes de entre 12 y 16 años con riesgo de fracaso escolar y que utiliza el rap como herramienta educativa para trabajar con ellos diferentes valores y contenidos, y convertirlos en agentes de cambio social de su entorno.

Calla, escolta, aprèn, estudia,... estresant educació: poesia de M. Dolors Pellicer

De vegades els adults no se n'adonem de la pressió que fem sobre els xiquets i xiquetes amb aquests plans educatius tan canviants i competitius que tenim. Estudia, examen, fes els deures, aprèn la lliçó, no et moguis, espavila... Ufff! On queda això de aprendre jugant, d'aprendre amb il·lusió? De vegades en lloc d'encendre interès el que fem és apagar-lo. No, això no està bé.

Calla

(M. Dolors Pellicer)

Calla, escolta, fes faena,

espavila i no t’encantes

que demà hi haurà control.

Caldrà fer-lo en tres quarts d’hora

tant si es vol com si no es vol.

Ara suma, ara resta,

fes aquesta divisió.

Obre el llibre i no remugues,

vés mirant-te la lliçó,

que qui xarra poc avança

i pot rebre bonegó.

Deixa això, que ara no toca.

Després has de repassar.

L’assemblea pot quedar-se

per demà o despús-demà.

Al final et daré un sufi

o un insufi matisat,

que en qüestió de posar notes

file prim i mesurat.

La il·lustració és de Beatriz Martin-Vidal.

"Versos a galet. Poemes d'escola i de carrer": llibre de poesia infantil de Núria Freixa que es presenta a la Biblioteca de Cocentaina

Quan llegim un llibre de poesia infantil o juvenil i ens agrada sabeu que el compartim amb tots els lectors/es d'aquest blog i això és el que volem fer amb Versos a galet. Poemes d'escola i de carrer, de la nostra bona amiga, mestra i poetessa, Núria Freixa, amb unes molt simpàtiques il·lustracions de Marta Mateos i que està editat per Neopàtria.

Aquest llibre quasi l'hem vist néixer, doncs els poemes de Núria Freixa han anat apareixent al blog poc a poc i hem comprovat com els seus versos s'enlairaven per les orelletes dels xiquets i xiquetes, a casa i l'escola. Trobem en el llibre una invitació a mirar al nostra voltat, a canviar la mirada normal per la mirada poètica i comprovar com es transforma tot. Poemes per ensucrar les orelles o per acoronar-nos abans de dormir, per anar al col·le o descobrir el món.

El poemari arranca a punt de finalitzar l'estiu, recollint mores, i continúa en la tardor:

I de nou la tardor

(Núria Freixa)

El roig, el taronja i el groc
ompliran els camps de foc,
i cauran sobre el meu cap
estrelles d’ocre i daurat.

I s'acaba amb el fi del curs escolar:

L’escola

(Núria Freixa)

Tot comença pel principi
i s’acaba molt després.

Jo, de la vida d’escola,
No en sabia res de res.
Jugava a plet i deler,
ningú em feia aixecar d’hora,
passejant amunt i avall
o a casa donant tabola.

Vet aquí que arribà el dia
que el bon viure s’estroncà:
la mare i la cartera
se m’enduien de la mà.

Jo que crido, marranejo,
aquí dins jo no hi vull ser!
Una bata amb un somriure
diu que hi estaré tan bé.

M’han nuat dins un farcell
ple d’olors, jocs, i cridòria;
és quan vénen a buscar-me
que es desnua en la memòria.
Dins la closca de la tarda,
en aquest temps reculat,
les hores s’han arrupit
entre lletres i amistats.

Passa full el calendari,
com arada fent camí,
i d’aleshores estant
cuso l’avui amb l’ahir.

I per mig podem trobar castanyes refredades i cartes als Reis Mags, versos a Dalí o cuiners versificats, un Sant Jordi mariner i un poema al xiprer... tot un recull poètic ben variat i interessant que ens acompanyarà al llarg de l'any. 

Versos que empatitzen amb el món infantil i que com un prisma va descobrint als xiquets les diferents vessants de la vida:

Agafa’m
(Núria Freixa)

A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.

Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
s’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.

Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…

I a mi que més se me’n dóna
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.

- M’enduc aquest, senyoreta!
- Has de parlar fluixet
que som a la biblioteca.

Un llibre molt recomanable per a tenir a casa i a l'escola, per a jugar amb la poesia i sentir-la, per estimarla. Un llibre queestimula a escriure poemes després de llegir-lo, cimentant una bona estructura poètica als lectors/es menuts.

Ara, a més, teniu l'oportunitat de poder gaudir dels versos amb la pròpia veu de l'autora, doncs demà divendres, 25 de novembre de 2016, a les 18:00 hores, tindrem a la sala infantil de la Biblioteca de Cocentaina a Núria Freixa presentant el seu poemari. Escoltarem versos, recitarem poemes tots junts, jugarem amb la poesia i navegarem pel mar de les estrofes i la rima. Gaudirem de la bona poesia junts, pares i mares amb els seus fills i filles, mestres i alumnes.

Us esperem!!! Esteu tots i totes invitades.

Els llibres són a punt i els versos també: tornem al col·le amb la motxilla plena de poesia

Els llibres ja són a punt, la motxilla plena, tot arreglat per anar a classe. El dia de tornar ha aplegat. Apa! Hui s'enceta el col·le i ja és hora d'anar-hi. No s'oblideu de ficar en alguna butxaqueta uns quants versos, com aquests tan simpàtics i boniquets que ens ha regalat ek nostre amic i poeta Joan Josep Roca. Gràcies. Jo ja els tinc embolicats en un mocadoret blanc -per a que no s'embruten- i ficats a l'estoig.

Els llibres són a punt

(Joan Josep Roca Labèrnia)

El llibreter diu, a la mare,

que els llibres són a punt,

setembre retorna el disgust

d'encetar, de nou, les classes.

M'acomiado de la platja,

d'aquell corriol de formigues,

d'aquell no parar de riure

sota l'ombra de la plaça.

Caldrà retrobar els amigots,

aquells que enceten matins

per a guanyar-se a la mestra.

Parlant amb la finestra,

li he pregat llargues les nits

i més curtes les lliçons. 

 Les il·lustracions són de Sarah Massini.

S'acaben les vacances, comença un nou curs escolar... amb poesia

S'enceta setembre amb l'obertura de l'escola. S'enceta amb molta il·lusió per aprendre i conèixer, per retrobar-se amb el companys, per compartir, per imaginar i crear, per a crèixer i, esperem també, per a gaudir de la poesia. No s'oblidem de la poesia, mai, un poquet dia a dia és molt bò per a la ment i l'esperit, per als sentiments i la creativitat, per al llenguatge i l'expressivitat.

Jugar i sentir la poesia, llegir-ne i escriure'n, viure-la en l'aula i en casa, com un bon perfum amb un aroma suau sempre present, sense enfitar-se. Al blog trobareu molts poemes i recursos que desitgem us siguen útils.

Comencem, doncs, omplin la motxila amb els primers versos d'aquest curs.

S'acaben les vacances

(Lola Casas) 

Avui tornaré a l’escola!
Vull arribar la primera!
He ficat llibres i agenda
dins de la meva cartera.
Una cartera molt nova,
on hi ha dibuixat un mussol,
que mira com surt la lluna
i com s’amaga el bon sol.
Avui tornaré a l’escola!
He de ser ben matinera!
No val badar ni una mica
si vull arribar la primera!

La il·lustració és d'Alessandra Psacharopulo.

Sin profes no hay escuela: poesia de M. Rosa Serdio en homenaje a todos los maestros y maestras / Sense profes no hi ha: homenatge a tots/es els mestres

És en aquesta setmana quan de debò l'escola ha arrancat motors i ja està en ple funcionament. Segur que aquest nou curs serà magnífic per a tots i totes (alumnes, pares i mestres), però no s'oblidem que el cor de l'educació són els mestres. Ells i elles fan que tot funcione, que l'engranatge es moga correctament, per damunt de crisis i retallades. És la seua gran professionalitat, la seua entrega i dedicació, la seua il·lusió, la seua atenta mirada, la seua implicació formativa i emocional, els seus coneixements... són ells i elles, els mestres, els que tenen en les seues mans la gran responsabilitat d'educar, tenen el present de molt xiquets a la seua aula i el futur a l'abast.

Des d'aquest raconet volem rendir-los un més que merescut homenatge i desitjar-los molt, molt, molt bon curs, sense deixar de banda la poesia. Millor llegiu el poema de la nostra amiga Mª Rosa Serdio que expressa molt encertada i poèticament el que us volem dir:

Sin profes no hay

(Mª Rosa Serdio)

Bajo la acacia en la sabana

sin un techo o con todos los detalles,

en pleno desierto, en el oasis,
en la alta trocha de los Andes,
en cualquier canal de oriente,
en la escuela más uniformada,
o en un pueblo a la espera de tenerla,
en la orilla del lago Tanganica,
bajo el sol del trópico,
en el norte más norte o
al sur más extremo...
Hay una escuela siempre que alguien
se siente en círculo con otros
a aprender y a enseñar.
Sin círculo no hay palabra.
¡Sin maestros no hay escuela!

La il·lustració és d'Eugenia Nobati.

Primer dia d'escola: us donem la benvinguda amb poesia

Hui comencem ací el curs escolar, així que vos donem la benvinguda a tots i totes, de la mà de la poesia d'Isabel Barriel. Bon dia, bon curs amb poesia!

Omplir la motxilla de somnis,

esmorzar de pressa i sortir

recórrer amb pas alegre el camí
que em porta a l'Escola al matí!

Començar una aventura
d'aules, patis i natura...
Aprendre danses i cançons,
els contes plens de mots,
i trucs per guanyar els jocs.
L'harmonia dels colors
i com és de bonic el món.

Estrenaré la classe,

estranaré parets,

estrenaré una nova vida
entre amics i gomets.

M'agraden les sorpreses,
m'agrada veure el cel
des d'aquesta finestra
que em serà fidel...
Direm aquest curs poemes
i saltarem a un nou univers,
jugarem amb mots i lletres
i amb els colors també.

Rebrem la llum de setembre
folrada amb film transparent
i el despertador cantarà al matí
per fer aixecar de cop la gent.

Abandonarem el llit
entre plors, queixes i un crit
que ens allunyaran, ai sí!,
del temps alegre ara ja finit.
Començaran els dies repetits
entre els horaris i vells i nous amics,
les cantarelles pròpies de les mestres,
els sons per dins i també els neguits...

Les il·lustracion són de Nicoletta Costa. 

S'acomiadem del curs escolar i mostrem el nostre agraïment als mestres, amb poesia

Abans que s'acabe el curs volem acomiadar-se de tots i totes les mestres que dia a dia ens segueixen. Gràcies per la vostra gran llavor educativa, per la lluita contínua per a que tots els/les alumnes aprenguen i que la seua educació siga la millor possible. Gràcies per la vostra dedicació, sense mirar temps ni retallades, per la vostra sensibilitat i empatia amb els xiquets i joves, per la vostra imaginació i creativitat... Gràcies perquè sou un pilar fonamental en la nostra societat. 

Ara s'acaben les classes, però sabem que la vostra feina no s'acaba mai. Us volem acomiadar amb un poemeta molt boniquet, de Núria Alberti, una amiga en la poesia que seguim per mig del seu blog.

 Guix o pissarra digital.

Tant se val!

Tu ens ensenyes un munt de coses

a les nostres ments curioses.

Infermera o cantant

artista o vigilant.

Quantes hores hem viscut plegats,

atrafegats.

Ara és l’hora dels adéus

i dir: nens desapareixeu!

Però et trobarem a faltar.

Bon estiu

i ara, a descansar!

(Núria Alberti)

 Besadetes a tots i totes i no s'oblideu d'incloure la poesia entre els jocs de l'estiu.

La il·lustració és d'Icecreamwar.

Escurçallapis: poesia d'Enric Casasses

Escurçallapis

(Enric Casasses)

Quan fas punta al llapis

perquè guixi ben llis

s’afina la punta

i el llapis s’escurça.

Tres són els productes

d’aquesta operació:

el llapis escurçat que guixa,

els trets que guixa el llapis escurçat

i els bells

fràgils

frèvols

volàtils

encenalls que el llapis deixà anar

quan l’escataves... 

La il·lustració és de Marta Altés.

Pares i mestres eduquem, colze amb colze, i amb poesia / Padres y maestros educamos, codo con codo, y con poesía

El curs escolar ja ha començat i ara cal que els pares també reflexionem. La part més important de l'educació dels xiquets i xiquetes radica en els pares. Educar no és fàcil, ni senzill, però té moltíssimes recompenses. De vegades no ens parem a reflexionar sobre la importància que tenen els nostres comportaments, les nostres accions, les nostres paraules, dia a dia... perquè s'educa dia a dia. Segur que cometem moltes errades, sense adonar-se'n, però inclòs d'elles cal aprendre també.

Els fills ho són les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, per tots els anys de la nostra vida. L'escola forma una part important de la seua educació i es obligació nostra implicar-se en la seua educació en l'escola, colze a colze amb els mestres. El temps passa molt apressa i cal no desaprofitar cap instant per gaudir junts, pares i fills, de la vida.

Incloure la poesia en la família és molt important i ens pot ajudar a comunicar-se, a descobrir com expressar els sentiments, obrir nous camins a la paraula, encetar somnis màgics, seguir el bategar dels versos... Encetem nou dia, nou curs, i ho fem reflexionant amb poesia.

Si pudiera volver a educar a mi hijo / A...
Si pudiera seguir siendo maestro
(Nacho Celaya Pérez)

Construiría su autoestima primero
y la casa después.

Pintaría más con los dedos 

y señalaría menos…

Haría menos correcciones
y más conexiones.

Apartaría los ojos del reloj
y le miraría más a él… a ella…

Me interesaría por saber menos
y aprendería a interesarme más.

Atravesaría más campos
y contemplaría más estrellas.

Haría más excursiones
y volaría más cometas.

Dejaría de jugar serio
y jugaría más en serio.

Daría más abrazos y besos
y menos tirones de orejas.

Vería el árbol en el fruto
más a menudo.

Sería menos firme
y afirmaría mucho más.

Enseñaría menos sobre el amor al poder
y más sobre el poder del amor.

Les il·lustracions són d'Anabela Dias.

Poesia per començar el curs escolar amb molta il·lusió: reflexions / Poesía para empezar el curso escolar con mucha ilusión: reflexiones

  

Hui comencen un nou curs escolars molt xiquets i xiquetes. Tot un any per davant per anar descobrint i coneixent el món amb els companys. Encetar nous camins sempre és emocionant, però de vegades també genera pors, sobretot al fracàs.

Anem a deixar de banda les pors i ficar molta il·lusió davant del nou curs, adults i menuts. Segur que ens trobarem situacions de tot tipus, bones i dolentes, interessants i avorrides, però de totes les experiències que anem a compartir podem traure bon profit.

Us desitgem a tots i totes els alumnes i mestres una bona singladura acadèmica, per damunt de la grisor de les retallades i la crisi. Aprofitem aquest primer dia per encentar les emocions amb poesia.

Carpe diem

(Walt Whitman)

Carpe Diem! Aprovecha el día,

No dejes que termine sin haber crecido un poco,

sin haber sido un poco mas feliz,

sin haber alimentado tus sueños.

No te dejes vencer por el desaliento.

No permitas que nadie

te quite el derecho de

expresarte que es casi un deber.

No abandones tus ansias de hacer de tu vida

algo extraordinario…

No dejes de creer que las palabras, la risa y la poesía

sí pueden cambiar el mundo…

Somos seres, humanos, llenos de pasión.

La vida es desierto y tambien es oasis.

Nos derriba, nos lastima, nos convierte en

protagonistas de nuestra propia historia…

Pero no dejes nunca de soñar,

porque sólo a través de sus sueños

puede ser libre el hombre.

No caigas en el peor error, el silencio.

La mayoría vive en un silencio espantoso.

No te resignes…

No traiciones tus creencias. Todos necesitamos

aceptación, pero no podemos remar en

contra de nosotros mismos.

Eso transforma la vida en un infierno.

Disfruta el pánico que provoca tener

la vida por delante…

Vívela intensamente,

sin mediocridades.

Piensa que en tí está el futuro y en

enfrentar tu tarea con orgullo, impulso

y sin miedo.

Aprende de quienes pueden enseñarte…

No permitas que la vida

te pase por encima

sin que la vivas…

La il·lustració és de Jaime Zollars.
 

Poema del enamorado de la maestra, d'Elsa Bornemann

Ai, quants alumnes s'enamoren de la seua mestra! Ara que estem acomiadant-se del curs hi ha un alumnes que s'ha decidit a versificar el seu amor en la llibreta de classe. Ens ha encantat este poemeta d'Elsa Bornemann, il·lustrat per Nerina Canzi.

Poema del enamorado de la maestra

(Elsa Bornemann)

Usted jamás va a saberlo

y es apenas una frase:

¿cómo escribir que la quiero

en el cuaderno de clase?

Usted nunca va a enterarse.

Es ancha esta pena mía...

¿Cómo contarle mi amor

con faltas de ortografía?

Usted pondrá "insuficiente"

a su alumno enamorado,

pues por volverla a tener

voy a repetir el grado.