L'únic que vaig veure fou la pàl·lida lluna al cel de l'alba, poema visual d'Antoni Albalat
Antoni Albalat Salanova (Castelló de la Plana, 1961) és un dels nostres poetes més preats. Fa uns anys la Biblioteca de Cocentaina va editar -dintre de la campanya d'animació lectora que fa 25 anys que hi realitzem- un Calendari Poètic per a fomentar des de la familia i des de l'escola el joc poètic. Cada mes hi havia un poeta diferent amb una activitat poètica per a jugar i crear poemes entre els adults i els xiquets.
El mes de juny el varem dedicar a Antoni Albalat i els seu poema
Al revés del món va el mussol. Aquesta publicació ens va fer ficar-se en contacte. Un luxe!
Al revés del món va el mussol
Al revés del món va el mussol
dorm de dia, al ple del sol:
La flauta toca a la lluna:
de música no en sap ni pruna.
Per això sempre està sol!
Antoni Albalat ha publicat set llibres de poesia:
Cinerari de tardor, L'herència dels hidroavions, Llibre dels grills, Llibre de voliaines, Tardor a Laregubb, Mar Jaspi i
Els peus de la boira, Quines besties. Ha guanyat premis com el Vicent Andrés Estellés i el Maria Mercè Marçal, Les nits màgiques del Django's, entre altres. Destquen els seus
poemes visuals per la seua estètica i originalitat (sota
Wuniatu hi podem trobar més dels seus poemes visuals).
Tardor, poema visual infantil d'Antoni Albalat
Ara us volem recomanar un article de Laura López Fernández (professora a la Universitat de Georgetown),
Los lenguajes poéticos de Antoni Albalat. És molt interessant, doncs Albalat experimenta amb la poesia i la seua creativitat es immensa, el que dona un joc poètic magnífic. És un estudi rigorós, que ens ajudarà a conèixer i aprofundir en l'obra d'aquest original i prolífic poeta.
Un poeta per a lectors de totes les edats.
