Per aquest mes de febrer, un poc boig, anem a recomanar-vos un llibre ple de núvols -que també tenen un comportament un tant boig-; Nube con forma de nube, de Cecilia Pisos, amb il·lustracions de Diego Bianki i editat per Factoria K de Libros.
El llibre ens invita a alçar el cap i mirar, a deixar oberta la porta de la imaginació, a jugar amb els núvols i la poesia. Cada poema ens enllaça a un nou joc en el que els sentiments volen com els núvols, en el que les metàfores juguen a saltar, en el que el ritme sacseja els versos, en el que la imaginació va volant amb les paraules sobre núvols de cotó, en el que les estrofes descarreguen un plugim d'humor a la taça de la poesia. Una invitació al joc poètic que necessita la complicitat del jove lector. La senzillez que aparentment té el poemari amaga, a primer cop de vista, una estructura poètica ben interessant, variada, referencial, complexa i inspiradora.
Un llibre de poesia infantil molt recomanable. Us fiquem un tastet del que us trobareu en la seua lectura:
Puse una nube
en un frasco
de mermelada vacío.
(No creas
que voy a untar
de nube
mi tostada.)
Tan sólo
quiero ver
(es un momento,
espera, luego la libero)
si duerme
tiene frío
dice algo
se mueve.
A lo mejor
tengo suerte
y hasta entiendo
cómo es que hace
para llover.
... la cabeza en las nubes
nubes en los ojos
ojos en el cielo
cielo entre las manos
manos en la cabeza
la cabeza en las nubes...
*
Nube de nieve
sobre mi cabeza.
No quiero que se mueva
ni un poco
ni un copo.
*
Mucha gente lleva
un paraguas,
por si acaso llueve.
Yo siempre tengo a mano,
una nube de lluvia
por si se largan los paraguas.
*
Del mar de lágrimas sube
apenas una nada pena nube...
El joc poètic d'aquests versos s'arrodoneix amb la part lúdica visual, xulíssima, amb tocs d'humor i deixant volar la fantasia dels colors i formes pe alimentar la complicitat amb els núvols de poesia.
