Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes del mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes del mar. Mostrar tots els missatges

26.1.22

Poejocs: proposta d'activitats poètiques a l'aula

 


Poejocs és una proposta que ens fan des del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, per a jugar amb la poesia els xiquets i xiquetes. El recull de poemes i el suggeriments didàctics estan a càrrec de Maria Rosa Roig Rodríguez i podem llegir-ho on line gratuitament. 

L'objectiu d'aquesta publicació queda patent en les primeres paraules del llibre:

ABANS DE COMENÇAR
El professorat d’educació primària és conscient de la importància del treball de llengua a l’escola i de la preocupació gairebé generalitzada per l’adequada adquisició d’eines i habilitats com l’expressió i la comprensió orals, la lectura, l’escriptura, la creativitat, etc.


El llenguatge és, sens dubte, l’eix fonamental de tots els aprenentatges i ocupa una gran part de la tasca diària a les aules. Hi ha cap dia en què no es treballi el llenguatge? Hi ha cap moment en què no s’utilitzi?


En canvi, si plantejàssim aquestes preguntes respecte de l’educació literària o, concretament, respecte del tractament de la poesia a l’escola, podríem observar que, enmolts de casos, a l’educació primària aquest gènere hi és present només d’una manera puntual i asistemàtica.


Un dels aspectes que pot desanimar el professorat de primària a l’hora de treballar la poesia és que el seu ensenyament s’ha reduït en moltes ocasions a l’estudi de les característiques i l’estructura del text, amb la consegüent manca d’interès de l’alumnat com a resposta. I és que, així com l’ensenyament de la lectura i l’escriptura no es pot limitar a l’adquisició de destreses per a la descodificació de signes, l’apropament a la poesia no es pot circumscriure a l’estudi de l’estructura, la mètrica, el tipus de rima, etc.
 

La poesia és poc habitual en moltes aules de primària i inexistent a la gran majoria de biblioteques familiars de l’alumnat. Tampoc no es representen ni se senten poemes en els mitjans de comunicació, ni s’inclouen, ara per ara, en les programacions per a infants.


Per tant, si l’escola, en la seva funció compensatòria, ha d’apropar l’alumnat als aspectes culturals que l’entorn quotidià no li aporta, necessàriament haurem d’obrir les portes i finestres de les aules i permetre l’entrada a l’oratge poètic. Alenarem sense pors, escoltarem, parlarem, recitarem, jugarem, crearem... i ho farem plegats, així la tasca serà un veritable camí de roses (...).

Com sempre us diem, aquestes son unes propostes que ens donen pistes per a jugar amb la poesia en l'aul,a però vosaltres -estic segura- se'n podreu inventar moltes més (...)

Barcarola

(Mateu Obrador)


Trescant la mar salada
va el pescador,
al compàs de les ones
canta cançons.
El mariner cantava
cançons d’amor
i una veu responia
del mig del fons.
—Mariner de la barca,
que vas cantant,
jo som la donzelleta
dels ullets blaus.
Mariner, vine, vine,
lleuger nedant!
Amor jo et donaria
si vols baixar.
—Donzella de les aigües,
ton cant és dolç,
tu d’esperança ets l’àngel
que tant enyor.—
I cantant se n’anava
del mar al fons
i en els braços moria
del dolç amor.

 


 

Poetes ja clàssics com Ponç Pons, Marc Granell, Mateu Obrador, Pere Gomila, Andreu Vidal, Òscar Bagur, Joan Brossa, Silvia Pons, Bernat Vidal i Tomàs, Cèlia Viñas, Marià Villangómez, Joana Raspall, Gumersind Riera, Pere Quart, Miquel Forteza, Josep Carner, etc. es donen a conèixer jugant amb la poesia.

Doneu-li una ullada! Estic segura que us interessarà.


Polls venturers
(Maria Antonia Salvà)


La llocada venturera
ja pastura fent piu-piu,
i els pollets sense barrera
s’encalcen per la carrera
com si fossin d’argent viu.


Són agradosos
i vivarrons,
rossets, sedosos,
i tremolosos
i petitons.
Pertot se fiquen,
graten i piquen
d’aquí i d’allà;
quan els esmiquen
molles de pa,
la lloca els crida
i, engelosida,
si qualcú els toca
pega envestida...
Que si la lloca
no em digués res,
jo bé els prendria
i els besaria
de tres en tres.
Són tan sedosos,
tan petitons,
tan agradosos
i tremolosos
i vivarrons!...

Il·lustracions de Tania Yakunova.

5.11.20

Dijo el ratón a la luna...: llibre de poesia infantil d'Antonio García Teijeiro

 

Hui volem recomanar-vos un llibre de poesia infantil en que el versos s'atresoren com en un cofre màgic. Dijo el ratón a la luna és un poemari d'Antonio García Teijeiro, però a més és una espècie d'antologia de la seua obra poètica infantil, doncs els versos han estat seleccionats per Fran Alonso. El llibre està editat per Anaya Infantil i Juvenil.

El llibre comença amb poemes extrets del primer llibre de poesia infantil que publicà Antonio García Teijeiro, Nenos (1988) i acaba amb versos del seu últim llibre Poemar o mar (2016).

Dijo el ratón a la luna:

-Nunca te fijas en mí;

por esos vivo en la calle

metido en un calcetín.

 Trobem poemes que juguen entre el món imaginari i real, on volen oronetes ballant al so del vent, les ones cavalquen sobre trenen de xiquetes, la música deixa al seu pas un ritme que en invita a somiar i ballar, els arbres parlen, el calamars neden sobre terra, la pluja deixa remor de melancolia, les muntanyes ploren... Tot amanit amb una gran bellesa poètica, plena de musicalitat i ritme, de joc i rialla, de paraules que s'amaguen ben endins de les orelletes infantils per arrelar en les seues vivències.

Las olas marinas tallan

estatuas de agua y de sal.

Las sonrisas de las niñas

le hacen cosquillas al mar.

 

Una preciosa mostra del bon fer poètic d'Antonio García Teijeiro, de la gran tasca de difusió lectora i creació poètica que al llarg de més de 30 anys ha fet i està fent. Una joieta de llibre que cal tenir a casa i a totes les biblioteques escolars i públiques per a difondre la poesia infantil des de la diversió, la tendresa, la imaginació, la solidaritat, el lirisme...

Una barquita dorada 

navegaba por el monte.

Iba buscando una estela,

erdida en el horizonte.

 

La barquita despistada,

lejos, muy lejos del mar,

encontró por fin su cuna

en las manos de un chaval.

Les il·lustracions de Xosé Cobas  formen un tàndem perfecte amb els poemes, doncs estan plenes de bella imaginació que ens invita a llegir i enriqueix la mirada de poesia amb les seues pinzellades.

Mi niñito canta y canta

y no deja de cantar.

Los pájaros le hacen coros

bajo la luz de metal.

*

 Caminan por la montaña 

y caminan por los prados,

unos amores perdidos,

unos amores callados.

 

Amores de niña rubia,

amores de niña clara.

Caminan entre los prados, 

caminan por la montaña. 

 



Yo veo muy bien la luna

sentadita entre las nubes.

Si tú también quieres verla,

apaga todas las luces.

*

Uno, dos, tres,

vuelan palomas al bies.

Cuatro, cinco, seis,

llegan al balcón del rey.

Siete, ocho, nueve,

vuelan y vuelan y llueve.

Nueve, nueve y diez.

¡Lo contamos otra vez! 

 

15.6.20

Canción marinera, León Felipe


Anem hui a bressolar-se sobre les ones del mar i sota la volta celeste. A cada moviment ens esquitxen els poemes i nosaltres, punts d'humanitat dins del gran univers, ens deixem portar.

Poemant la mar... amb gorra de mariner i tatuatges al cor.

Canción Marinera

Todos somos marineros,
marineros que saben bien navegar.
Todos somos capitanes,
capitanes de la mar.
Todos somos capitanes
y la diferencia está
sólo en el barco en que vamos
sobre las aguas del mar.
Marinero, marinero;
marinero... capitán
que llevas un barco humilde
sobre las aguas del mar...
marinero...
capitán...
no te asuste
naufragar
que el tesoro que buscamos,
capitán,
no está en el seno del puerto
sino en el fondo del mar.

La il·lustració és de VApinx.

6.7.19

Versos de Asturias: viatgem al Cantàbric amb la poesia infantil


Estem a l'estiu, temps de relax i també de vacances. Molts aprofitem per viatjar i conèixer altres llocs, altres cultures, altres llengües. Però també podem viatjar i conèixer el món sense menejar-se de casa. Cóm? Llegint! Hui, per exemple, us proposem una estança a un lloc ben bonic, totalment diferent a la nostra mediterrània; Astúries.

L'editorial Pintar-Pintar ens proposa, a través de la poesia infantil, conèixer la seua terra asturiana amb saborosos versos, Versos de Asturias, de Daniel García Granda i il·lustracions d'Ilemi Cuesta Mier. El llibre de poesia infantil el podem llegir en castellà o en asturià: Versos d'Asturies, dins de la seua col·lecció Poesía ilustrada. Podem trobar un bon grapat de poemes que ens obriran el cor d'una meravellosa terra plena de cultura i tradicions, amb un paratges paradisíacs i una gent que feinera i amb empenta que ens obri els braços per acollir-nos.

Del Llevant al Nord, del Mediterrani al Cantàbric viatgem amb la poesia. No s'oblidem aquest estiu de ficar un llibre de poesia infantil a la motxilla dels xiquets i xiquetes.

Cantar Cantábrico
(Daniel García Granda)
Méceme, marea
¿Te quieres tumbar
de espaldas flotando
en la cama del mar?
Veremos las nubes
tapar, destapar
gaviotas y cielo
y vuelta a empezar.
Y si quieres ser
feliz de verdad
cierra bien los ojos:
siente sol y sal.

O podem llegir també en la seua llengua original:

Cantar Cantábricu

Áñame, marea
¿Nun te quiés chucar
de llombu flotando
na cama la mar?
Vamos ver les ñubes
tapar, destapar
gaviotes y cielu
y vuelta a entamar.
Y si cuentes ser
feliz de verdá
zarra bien los güeyos:
sienti sol y sal.


3.7.19

Colors d'estiu al mar... amb la poesia



Els colors del cel i del mar lluïxen ben fort amb la llum de l'estiu. Paisatges per gaudir d'un temps de calor, refrescant-se amb la brisa del mar i omplint la mirada de vacances i poesia.

Vistes al mar

El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.

La il·lustració és de Cathy Horvath-Buchanan

11.7.18

Horizonte de poesía


Horizonte

Alas de mar
pico de pluma y pluma
patas de arena
cuello de espuma.

Cresta de cielo y cielo
ojos de sol
pecho de caracoles
cola de caracol.

Cielo de sal y arena
aguas de pico y pluma
vuelo de caracoles
tiempo de espuma.

Il·lustració d'Ahmed Mostafa.

5.6.18

Se enconden versos entre la arena... poesia de María Cristina Ramos


El mar ens espera. L'estiu està al caure i ben aviat les platges estaran plenes de gent gaudint de les vacances, de jocs i somriures, de temps d'esplai. Entre els grans de sorra segur que també trobarem versos, entre crancs i petxines. L'escuma besa la platja, suaument... esperant-vos.

El mar quiere decirle
secretos a la arena;
prepara en las orillas
sus voces más serenas.

Pero se calla,
pero se apena.

El mar quiere acercarle
cien collares de espuma
y las escamas dulces
que le deja la luna.

Pero se calla,
pero se abruma.

El mar se esconde entonces
en una caracola
y susurra, apenitas,
un silencio de ola.

La il"lustració és de Sonja Wimmer.

4.9.17

Playa, paisaje desnudo... con poesia / Platja nua, tranquil·la, amb poesia



Què tranquil·la està ara la platja, sense turistes que l'omplin. Cel, aigua, arena i... poesia. La natura, el paisatge nuet, salvatge. Rere han quedat les tovalloles esteses, les ombrel·les obertes, la pilota de plàstic, els peus deixant empremta sobre l'arena, els crits i somriures de grans i menuts, els jocs a l'aigua, les parelles estimant-se a l'ocàs del dia... Records de les vacances a la platja. El proper estiu, més. Ara... deixem la platja amb el seu propi silenci.

Ensenada
(Gregorio Castañeda)

Cielo azul
sin una nube.
Mar azul
sin una vela.
Sólo la espuma
sobre la arena.

La il·lustració és de Dave Cutler.

11.8.17

Viento de verano... caracolean las olas con poesía



Viento de verano

Si el viento veranea,
el mar se marea;
dan vueltas las olas
girando como caracolas.
¡Los peces bailan sobre las olas!
Bucles de espuma de mar...
hoy no toca navegar,
mejor vamos a surfear.

La il·lustració és de Marcus Walters.

2.8.17

Las olas: poesia de Julian Alonso


Segur que ara més d'un esteu de vacances a la vora del mar... ona va, ona ve. El moviment de les ones ens encisa, com aquest poema de Julián Alonso.

Las olas

Las olas son, si te fijas,
como las manos del mar.
Con ellas coge la arena
y se la lleva a jugar.
A caballo de sus aguas
correr, subir y bajar,
empujadas por el viento
para nunca regresar.

La il·lustraació és de Shelia Liu.

21.7.17

Poemas de alta mar: llibre de poesia infantil


Poemas de alta mar és un encantador i innovador llibre de poesia infantil de Canela -Gigliola Zecchin- il·lustrat per Cecilia Afonso i editat per Comunicarte.

Desde  la orilla
(Canela)

Si tiene cola de pez y no es un pez
tiene cara de buena y no es sirena
mírala bien
aunque sea desde lejos
porque es

Una ballena

Un llibre on la poesia està al text i a les il·lustracions, semblant, de vegades, poemes visuals, molt bonics. Amb la profunditat del vers i la lleugeresa de l'escuma visual.

Dijo el charco
quiero ser un lago
y bebio de cada lluvia un poco más

dijo el lago
quiero ser un río
y sin descanso abrió un curso en el campo

dijo el río
quiero ser el mar
y con sus manos húmedas cavó hasta llegar
...


Sensacions, pensaments, belles imatges mentals que sorgeixen d'aquestes dos autores. Un cant al mar i a l'imaginari que arrosega. El mar, l'aigua, un vaixell de paper, una princesa d'arena. Poesia i minimalisme, l'essència de la simplicitat. Una meravella de llibret!

4.7.17

Sobre el mar navega un barquito con poesía


Sobre el mar
(Dora Alonso)

Sobre el mar
hay una barca,
sobre la barca
un barquero,
sobre el barquero
una nube,
sobre la nube
un lucero.

La il·lustració és de Francisco Pimiango.

27.6.17

Tamborcillo del mar, déjame que te haga sonar... con la poesía

 

El mar és el gran protagonista de l'estiu, meravellós per a sofocar-nos de la calor, magnífic amb la seua immensitat, poètic d'ona en ona.

Tamborcillo del mar

El mar
es un tamborcillo
de fina piel.

¡Ay si pudiera tocarlo,
madre!

¡Bailarían los ángeles
con él!

El mar
es un tamborcillo
que bate el aire.

¡Si yo pudiera tocarlo,
madre!
¡Marcharían cielo y tierra
con él!



La il·lustració és de Roberto Blefari

1.8.16

Nana de nácar: caracoleando con la poesía de María Rosa Serdio


Nana de nácar, canción del mar... -il·lustració de Min Jung Kwon-

Rebre regals sempre és fantàstic, però rebre un regal poètic ens ompli el cor. Encetar un nou mes amb versos recent pescats en una xarxa de poesia -des del Cantàbric- pense que és la millor de les millors maneres de començar les vacances. Gràcies, un milió de gràcies i de besadetes, Mª Rosa Serdio, eres una gran poetessa, però lo millor és que eres una gran amiga, d'eixes que ens ha unit el fil de la poesia per sempre, anant més enllà dels versos.

I com que els regals s'han de compartir, perquè la generositat poètica no té límits ni fronteres, us fique aquests preciosos poemes, per a que tots/es vosaltres també gaudiu  del só del mar dins de les espirals de les caragoles.

Us deixem bressolar-se amb les cançons que ens porta la mar... dins d'una caragola.
 
Nana de nácar
(Mª Rosa Serdio)
                                                     Para Dolors Insa, bibliotecaria

Al mar me voy cada tarde
a recoger caracolas,
cancioncitas de color
que vienen entre las olas.

De nácar y porcelana
son las canciones del mar,
son suspiros de las algas
o romances del coral...

En la falda de las olas
esta tarde recogí
una concha cantarina
y una nana...para ti.


En diez deseos
el laberinto piensa
luz y nácar.
 
(Mª Rosa Serdio / Natascia Ugliano, il.)

21.7.16

Al mar, ones; a la poesia, versos


Juguem amb les ones? -il. Nick Fadaeff-

El mar festeja l'estiu amb les seues millors ones per a que tothom en gaudeixi. Ones blaves que acaben en randes blanques, ones verdes que cavalquen enfurides, ones grises que s'engronxen sota el núvols. La mar, l'estiu, les ones, el bany i els jocs. Quin plaer!

Ens deixem balancejar per les ones dels verso de los nostra amiga i poeta M. Dolors Pellicer.

Un esbart de papallones
sobrevola l’ampla mar,
ales d’aire que acaronen
espurnes d’aigua i de sal.

*

Ones que vénen,
ones que van,
un xiuxiueig
de tranquil·litat.

19.7.16

Poemes a la mar / Poemas al mar, en barcos de papel o dentro de botellas

El vaixells de paper o les ampolles amb missatges són elements que ens transporten a mons imaginaris i aventurers, també poètics. Escriure un poema i doblar el paper, figurant un vaixell, per llençar-lo al riu o al mar és tota una experiència; ficar aquest mateix poema ben embolicat dintre d'una ampolleta i deixar-lo navegar fins que trobe un lector també és una experiència molt interessant i imaginativa (qui el llegirà? que pensarà del poema? cóm s'imaginarà al poeta? ...?).

Mentrestant vosaltres aneu escrivint els vostres poemes sobre el paper, us invito a llegir un altre poema de Mario Benedetti:

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Poner en ella por ejemplo
un grillo, un barco sin velamen, y una espiga
sobrantes de lujuria, algún milagro
Y un folio rebosante de noticias
Poner un verde, un duelo, una proclama,
dos rezos, y una cábala indecisa
El cable que jamás llegó a destino
Y la esperanza pródiga y cautiva

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Poner en ella por ejemplo un tango
que enumerara todos los pretextos
para apiadarse a solas de uno mismo
y quedarse en el borde de otro sueño
Poner promesas como sobresaltos
Y el poquito de sol que da el invierno
y un olvido flamante y oneroso
y el rencor que nos sigue como un perro


El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Poner en ella por ejemplo un naipe,
un afiche de Dios, el de costumbre,
el tímpano banal del horizonte
el reino de los cielos y las nubes
Poner recortes de un asombro inútil,
un lindo vaticinio de agua dulce
una noche de rayos y centellas
y el saldo de veranos y de azules

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Pero en esta botella navegante,
sólo pondré mis versos en desorden
en la espera confiada de que un día
llegue a una playa cándida y salobre
y un niño la descubra y la destape
y en lugar de estos versos halle flores
y alertas y corales y baladas
Y piedritas del mar y caracoles

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!
(Mario Benedetti).

Les il·lustracions són de Gabriella Barouch.

28.6.16

El mar més bell, la paraula més bonica... poesia de Nazim Hikmet



El mar s'ompli de poesia, de paraules mai dites o quasi oblidades, d'emocions que s'enfonsen o viatgen sobre les ones. El mar, les paraules, la poesia...

El més bell dels mars
(Nazim Hikmet)

El més bell dels mars:
el que encara no hem travessat.

El més bell dels infants:
el que encara no ha crescut.

Els nostres dies més bells:
els que no hem viscut encara.

I la paraula més bella que et vull dir:
la que encara no t’he dit



La il·lustració és d'Elena Odriozola.

12.3.16

Mar: sol, cel, sal i poesia


Onades vora mar
       i la calma enllà.
Aigua
        sol
                 cel
                             i sal.

La il·lustració és d'Yoshinori Mozneko.