És temps de refredats, de grip, i no es lliura ni Déu, ni els poemes... uns versos si es remullen amb la pluja també es refreden. No s'ho creeu? Llegiu el següent poema i ho comprovareu. Versos refreeedats... Atxús! Atxís! Atxàs!
Bajo la lluvia
Los poemas se resguardaban
de la lluvia,
bajo una marquesina de autobús.
No querían enfriarse.
De pronto la marquesina
se rompió,
los poemas empezaron a mojarse
y se acatarraron.
Los poemas tosían y tosían
y nadie lograba
que dejaran de toser.
La il·lustració és de Trini García.
