Llegir en veu alta també pot convertir-se en un divertit joc. Res de dramatització, ni veu greu, ni més parsimònies... Us proposem llegir en veu alta jugant amb la rima. És una activitat poètica que ben cert ens fa sortir una bona rialla. Tan sols cal que proveu a llegir, aquest poema per exemple, d'Eduardo Polo, però sense els seus accents finals. Proveu-ho, no és el mateix. És una bona manera de comprendre que l'accent té la seua importància, a l'hora d'escriure i llegir.
Aquesta activitat la podem fer amb molts més poemes, no sols amb la rima final, també llegir en veu alta qualsevol poema amb una accentuació errònia.
Aquesta activitat la podem fer amb molts més poemes, no sols amb la rima final, també llegir en veu alta qualsevol poema amb una accentuació errònia.
Tonteria
(Eduardo Polo)Un niño tonto y retonto sobre un gran árbol se monto.
Con su pelo largo y rubio
hasta la copa se subio.
La madre sufrió un martirio,
cuando vio que su hijo se hirio.
La casa era un manicomio
porque aquel niño no comio.
Y aunque frunció el entrecejo,
el pobre nunca se quejo.
A pesar de que era recio,
el rostro se le entristecio.
Con un poco de yoduro
una enfermera lo curo.
Y después de un mes temprano
su cuerpo al final se sano.
Creció feliz y muy gordo
y nunca más lo recordo.
(Eduardo Polo)Un niño tonto y retonto sobre un gran árbol se monto.
Con su pelo largo y rubio
hasta la copa se subio.
La madre sufrió un martirio,
cuando vio que su hijo se hirio.
La casa era un manicomio
porque aquel niño no comio.
Y aunque frunció el entrecejo,
el pobre nunca se quejo.
A pesar de que era recio,
el rostro se le entristecio.
Con un poco de yoduro
una enfermera lo curo.
Y después de un mes temprano
su cuerpo al final se sano.
Creció feliz y muy gordo
y nunca más lo recordo.
La il·lustració és d'Ecella (Banu Cakiroglu).
