De vegades les notícies ens deixen bocabadats, sense saber com reaccionar. Això ens ha passat llegint el blog del nostre amic i poeta Pedro Villar, Cuaderno de apuntes: ens ha deixat Ana Pelegrín.
Ana Pelegrín (San Salvador de Jujuy, Argentina, 1940 -Madrid, 12 de setembre 2008) és una de les grans mestres de la paraula, una gran investigadora de la lírica tradicional espanyola i una gran antologista de poesia per a xiquets i joves. Desprès de realitzar la seua Llicenciatura en Lletres en la Universitat de Córdoba -Argentina, es trasllada a Madrid en 1968 i realitza la seua tesi de doctorat en la Universitat Complutense de Madrid sobre la possibilitat de construir una poètica de la tradició oral. Ha col·laborat en diferents projectes d'investigació, congressos, conferències i un llarg etcètera. Una vida plena de folklore i poesia, una passió que ha sabut transmetre a totes les generacions que han compartit la seua obra, actuals i venidores.
Llibres:
Juegos y poesía popular en la literatura infantil-juvenil, 1750-1987 [Recurs electrònic] (2000)
Universidad Complutense de Madrid. Servicio de Publicaciones
La flor de la maravilla : juegos, romances, retahílas (2006) Fundación Germán Sánchez Ruipérez
Cada cual atienda su juego (2008) Anaya
Repertorio de antiguos juegos infantiles : tradición y literatura hispánica (1998) Consejo Superior de Investigaciones Científicas
La aventura de oír : cuentos tradicionales y literatura infantil (2004) Anaya
Almanaque de los niños : libro de estampas (1989) Madrid (Comunidad Autónoma). Publicaciones
Letras para armar poemas (2007) Ediciones Alfaguara
Poesía española para niños (2006) Ediciones Alfaguara
Poesía española para jóvenes (2006) Ediciones Alfaguara
Huerto del limonar (poetas del 27) (2008) Editorial Luis Vives (Edelvives)
Raíz de amor : antología poética (2006) Ediciones Alfaguara
------------------------------------------------
M. Jesús Ruiz, al seu blog Asonante, ha elaborat una bibliografia completíssima sobre tota la seua obra que fàcilment podeu consultar.
I volem acabar aquest post, acomiadant-se d'Ana pelegrín, amb uns versos del poeta valencià Carlos Marzal sobre la poesia i els jocs dels xiquets, tot amb un lleuger silenci que sempre trencaran els somriures i jocs dels menuts a ritme de poesia. Adéu, Ana i gràcies mestra.
Juego de niños
(Carlos Marzal)
Cuatro o cinco palabras aprendidas
en la noche del tiempo, siendo niños,
nada más que esas cuatro o esas cinco
palabras aprendidas son precisas,
para nombrar los dos o tres asuntos
que merecen nombrarse en esta vida.
El resto es lo que queda cuando a la poesía
le hemos quitado todo lo que es la poesía.
