Gràcies, Pilar, i tots. Encara que el noi és a la UCI, les respostes son molt favorable. Estic completament esperançat de que tot anirà bé. Gràcies de nou a tots. Anton. El que poso és el que em ve al cap, és normal que estigui acoquinat, ja que no esperava en un esportista que cuida tots els detalls, una cosa així.
El record que quedarà i que valdrà per sempre serà el del final. Tot acabarà bé i el record final serà feliç. La vida ens ataca sempre amb coses inesperades, que són les que fan més mal. per sort vivim al segle que vivim i tenim més respostes que abans i moltes més solucions. Una altra abraçada, Anton!
M'he llegit tots els teus poemes d'Instans d'aquesta setmana. Pel que indiques, l'instant present és favorable i ple d'esperança, com ha de ser i m'alegra molt saber-ho!!!
Antón, quin espant, déu meu... sort que el cor em deia "vés a veure l'Antón", ves-hi! El meu apunt d'avui ho diu, veus? Jo crec que hi ha més en el que ens uneix que no sembla, l'espai ens porta les vibracions, feia dies que pensava en això i el teu nom em venia al cap... pots llegir el post? veuràs un final, un final que no és premonitori,però un final que parla d'això, de no deixar-nos de fer-nos companyia!
Sigues valent i confia, tots els nostres sentiments estan fent pinya al teu costat!
Benvolgut Antón, disculpa queet deixi aquest comentari sense conèixer-te ni haver entrat mai fins ara a casa teva. Vinc de casa la Zel i, pel que llegeixo allà i també aquí, sense saber què passa, intueixo que res de bò. Veig que l'etiqueta d'aquest poema (i d'anteriors, ara que m'hi fixo) diu "el meu fill". No sé què li ha passat, però espero de tot cor que es posi bé. Força per ell, per tu, per vosaltres.
Un fill meu va tenir un accident ara fa deu anys i t'asseguro que et puc entendre molt bé... es passen moments tan durs! però l'esperança mai es perd i estic segura que el teu fill se'n sortirà la mar de bé... paciència!
Déu meu...per un moment el cor m'ha saltat. Des de cala Zel he vingut esperitada i amb el cor encongit. No defalleixis amic. Els ensurts amb els fills et deixen com un titella, desvalgut però sempre hi ha l'esperança i no s'ha de perdre. Molts ànims i una abraçada!
Una abraçada ben forta d'una qui també fa tastest aquí i allà, et conec de fa temps i ocasionalment, de tant en tant passo a visitar-te. Ostres! Molts ànims i molta molta força atu i als teus Antón!!
Gràcies a tots. Crec que arribarem a bon port, però el temps que marca el camí es fa pesat, sofrint les coneqüències i ment i cor lligats sense poder desllirar-nos-en. Ens diuen que és qüestió de temps, ens hem de vacunar i resistir... A nosaltres ens ha tocat això i em ento feliç per que encara és aquí i seguirà amb nosaltres, però la por esgarrapa sempre. Una abraçada, amics. Anton.
Vinc de ca la Zel, i tot haver passat per aquí en comptades ocasions, sempre sento parlar meravelles de tu, i t'he vist en diverses propostes interessants d'escriure. Vinc a donar-te el meu suport i a desitjar que tot acabi bé. Ànims, i a seguir endavant.
Quin pensament que obre aquest poema!! Malgrat l'instant tancat en un puny. Potser el seu record és com l'aigua que tot lliscant deix la seva frescor o el testimoni d'alguna sed.
quin surt que m'has donat amb el poema! sort que el teu fill és ben viu i segur, segur que anirà millorant dia a dia...els metges en saben molt....Molts ànims!
Gr+acies a tots per les paraules plenes ajuda per suportar el moment. Ell va seguint el curs normal millorant segons veuen els meus fills y ens expliquen detalladament els facultatius. Està en el millor lloc que tenim i se'n en sortirà, ara el temps no compta, sols la curació. Us agraeixo les mostres d'afecte. Una abraçada a tots. Anton.
28 comentaris:
M'agradaria saber trobar les paraules per acaronar el teu cor, Anton.
Hi ha sentiments que no es poden descriure. Se senten i prou.
T'abraço.
Gràcies, Pilar, i tots.
Encara que el noi és a la UCI, les respostes son molt favorable.
Estic completament esperançat de que tot anirà bé.
Gràcies de nou a tots. Anton.
El que poso és el que em ve al cap, és normal que estigui acoquinat, ja que no esperava en un esportista que cuida tots els detalls, una cosa així.
El record que quedarà i que valdrà per sempre serà el del final. Tot acabarà bé i el record final serà feliç. La vida ens ataca sempre amb coses inesperades, que són les que fan més mal. per sort vivim al segle que vivim i tenim més respostes que abans i moltes més solucions. Una altra abraçada, Anton!
anims i petons, anton
;-)
Anton... en llegir el teu poema he tingut un gran ensurt amb això de "ell no hi és"...
Menys mal que als comentaris ens expliques que les respostes són favorables :-))
M'he llegit tots els teus poemes d'Instans d'aquesta setmana.
Pel que indiques, l'instant present és favorable i ple d'esperança, com ha de ser i m'alegra molt saber-ho!!!
Una abraçada dolça, Anton!
Sempre hi ha records...
Una abraçada!!!
Antón, quin espant, déu meu... sort que el cor em deia "vés a veure l'Antón", ves-hi! El meu apunt d'avui ho diu, veus? Jo crec que hi ha més en el que ens uneix que no sembla, l'espai ens porta les vibracions, feia dies que pensava en això i el teu nom em venia al cap... pots llegir el post? veuràs un final, un final que no és premonitori,però un final que parla d'això, de no deixar-nos de fer-nos companyia!
Sigues valent i confia, tots els nostres sentiments estan fent pinya al teu costat!
Benvolgut Antón, disculpa queet deixi aquest comentari sense conèixer-te ni haver entrat mai fins ara a casa teva. Vinc de casa la Zel i, pel que llegeixo allà i també aquí, sense saber què passa, intueixo que res de bò. Veig que l'etiqueta d'aquest poema (i d'anteriors, ara que m'hi fixo) diu "el meu fill". No sé què li ha passat, però espero de tot cor que es posi bé. Força per ell, per tu, per vosaltres.
No et conec, Anton. Bé una mica, de veure't darrera aquesta pantalla, a casa teva alguna vegada, calladament, o per casa d'altres.
Avui però no vull quedar amagada rere la finestra. Amb el teu permís passo, només per fer-te una abraçada.
jo no et conec tampoc però vinc de ca la Zel per deixart-te una abraçada i desitjar-vos tot el millor a tu i a la teua família.
T'ENTENC,NO SAPS COM¡....JO TAMBE HE DIT ADEU A UNA FILLA.JA FA SET ANYS, EL DOL ES UNA VIVENCIA QUE MAI S'ESBORRAR.
JUGANT AMB BCN.
Si tens coratge Antón. Molt molt coratge! I molt per ensenyar, i molt per compartir!
Jo també t'abraço!
Jo també et vinc a abraçar des de ca la Zel. Una llarguíssima abraçada, Antón. Ben forta!
Ho sento, una abraçada, vaig tenir un problema greu amb un meu fill fa anys però tot es va arranjar, espero que vagi bé.
Quin ensurt, quan t'he llegit!
Un fill meu va tenir un accident ara fa deu anys i t'asseguro que et puc entendre molt bé... es passen moments tan durs! però l'esperança mai es perd i estic segura que el teu fill se'n sortirà la mar de bé... paciència!
Un petó des del meu mar
Déu meu...per un moment el cor m'ha saltat. Des de cala Zel he vingut esperitada i amb el cor encongit.
No defalleixis amic. Els ensurts amb els fills et deixen com un titella, desvalgut però sempre hi ha l'esperança i no s'ha de perdre.
Molts ànims i una abraçada!
Una abraçada ben forta d'una qui també fa tastest aquí i allà, et conec de fa temps i ocasionalment, de tant en tant passo a visitar-te. Ostres! Molts ànims i molta molta força atu i als teus Antón!!
Gràcies a tots.
Crec que arribarem a bon port, però el temps que marca el camí es fa pesat, sofrint les coneqüències i ment i cor lligats sense poder desllirar-nos-en.
Ens diuen que és qüestió de temps, ens hem de vacunar i resistir...
A nosaltres ens ha tocat això i em ento feliç per que encara és aquí i seguirà amb nosaltres, però la por esgarrapa sempre.
Una abraçada, amics. Anton.
Vinc de ca la Zel, i tot haver passat per aquí en comptades ocasions, sempre sento parlar meravelles de tu, i t'he vist en diverses propostes interessants d'escriure. Vinc a donar-te el meu suport i a desitjar que tot acabi bé. Ànims, i a seguir endavant.
He arribat aquí a traves de la ZEl, si més no per donar el suport que virtualment ens és possible. Tot anirà bé, ànims.
Quin pensament que obre aquest poema!! Malgrat l'instant tancat en un puny. Potser el seu record és com l'aigua que tot lliscant deix la seva frescor o el testimoni d'alguna sed.
jo també vinc de cala zel, i sense saber massa de què es tractava. agafa totes les esperances que et donin i no les deixis anar!
una abraçada!
Una abraçada.
quin surt que m'has donat amb el poema! sort que el teu fill és ben viu i segur, segur que anirà millorant dia a dia...els metges en saben molt....Molts ànims!
una abraçada Anton...
som fent-te, fent-vos, costat. Més o menys xerraires, però hi som.
;¬)
Gr+acies a tots per les paraules plenes ajuda per suportar el moment.
Ell va seguint el curs normal millorant segons veuen els meus fills y ens expliquen detalladament els facultatius.
Està en el millor lloc que tenim i se'n en sortirà, ara el temps no compta, sols la curació.
Us agraeixo les mostres d'afecte.
Una abraçada a tots. Anton.
També vinc de ca la Zel. Només et puc donar ànims i una abraçada carinyosa. Tot anirà bé.
Publica un comentari a l'entrada