VOLEM SER ESPERIT.... boli ràpit.

12-7-13.- 

Volem ser esperit.

El cos feixuc s'allunya

i en la boirina

veiem el pas del riu.

Pellerofa que camina

s'esfonsa en l'aigua

i metamorfoseja simbiòtica...

Cau fosc de llum buscada. 

I l'esperit calla,

el cos encara viu. Anton

ALA TRENCADA... boli ràpit

8 – 11 – 10 TERRA

A vora son peu fangós

un ocellet arrossega ala trencada.

Ell, abaixà cap i cos

i el seu esperit inquiet, neguitós ,

La ma estengué, calenta brasa...

Delicadament,

fregava terra seva ànima.

Queixós i frenètic obria el bec

tement el gran desori,

però els dit del peu fangós

allargava l’esperança...

Un refrec en el plomall,

l’ocell trobava delicat

i així el bec queixós

 a calma tornava