Nº 5
Va passar el Jack amb el llibre embocat amb corredissa serena, amb la bava lliscant-li per les tapes del llibre. No s’aturaria davant dels oncles, ans saltant per damunt les carabasseres s’allunyava cada vegada més de l’intent cregut de l’Angusties de ser retornat el llibre. Els crits entre melosos i autoritaris no feien remoure consciència ni en el gos ni en els oncles. L’un, estupefacte, ignorant el que passava, l’altre amb un somriure agraït i mig triomfant... No parava la dona de la seva súplica, esvaint-se davant la llunyania de gos i llibre. Quan ja ni el veia se les començà a tenir amb el pobret Casimir.
-Quedat parat, home, no facis res... Hauries de córrer tant com ell i treure-li de la boca i esmerçar-li un bon càstig... Què és això de no creure’m ...
( El que avui per tot el mon els diaris i teles en van plens, allí es dava en família amb la discòrdia que un trist llibre sembli una falla de la naturalesa que és produeix com inconscient amb l’acte de que un ciutadà jugui al BOOKCROSSING, que un objecte trobat en una figuera desencadeni un tsunami i que un gos actuant derivi de tot aquest afer i s’obrint les escletxes del nucli interior d’unes persones que si no s’estimen si que es suporten... Que pugui la paraula tendra de Fillet,fillet, ser un ganivet que apunyali el caràcter bonhomiós de l’oncle Casimir i ell ,en canvi, recolzi el fet d’un gos que arrasa la intransigència de l’Angusties...que sols pensa en que ningú es condemni. )
Els dos oncles a les que s’unia l’Angùsties ja pensaven en iniciar una bona partida de cartes, la manilla, el burro o... si el gos es dignava tornar... I si que el gos volia prendre part en la partida, per que amb la llengua fora i ni vestigis de llibre retornava. Mirava amb tal recel a la mestressa que amb la cua entre les cames s’arramblava rere l’oncle Casimir, com dient-li, HO HE FET PER TU.
-Ara que el tens aquí ja podries manar-li que et porti el llibre o que t’ensenyi el lloc...
L’oncle Casimir bé el sabia el lloc, - una soca d’oliver mil•lenària, amb forats al ressec que faria de prestatgeria que el visitaria alguna serp o llangardaix sense fer-li cap mal i sabent aquests habitants, les rates cellardes se’n abstindrien d’anar a rossegar el paper i fer-li mal físic -... però, l’oncle,prudent davant el que podria passar es limitava a fer l’orni... L’Anselm callava sabent que en matrimonis la pau es troba en els llençols, encara que en aquest cas concret podia dubtar-ne.
-Per què no li dius tu que li omples el plat de les sopes a les nits.... Deu considerar que ell també entra en el joc i que abans que vagi a mans del rector, ell també te dret d’ensenyar-se, o No!
I traient-se una pedra rodona de la butxaca, la memòria recordareu que l’oncle la dipositava en les pedres, se la va passar pel front i solemnement digué:
-Potser vol fer BOOKCROSSING com el subjecte que el va deixar a la figuera.
Va passar el Jack amb el llibre embocat amb corredissa serena, amb la bava lliscant-li per les tapes del llibre. No s’aturaria davant dels oncles, ans saltant per damunt les carabasseres s’allunyava cada vegada més de l’intent cregut de l’Angusties de ser retornat el llibre. Els crits entre melosos i autoritaris no feien remoure consciència ni en el gos ni en els oncles. L’un, estupefacte, ignorant el que passava, l’altre amb un somriure agraït i mig triomfant... No parava la dona de la seva súplica, esvaint-se davant la llunyania de gos i llibre. Quan ja ni el veia se les començà a tenir amb el pobret Casimir.
-Quedat parat, home, no facis res... Hauries de córrer tant com ell i treure-li de la boca i esmerçar-li un bon càstig... Què és això de no creure’m ...
( El que avui per tot el mon els diaris i teles en van plens, allí es dava en família amb la discòrdia que un trist llibre sembli una falla de la naturalesa que és produeix com inconscient amb l’acte de que un ciutadà jugui al BOOKCROSSING, que un objecte trobat en una figuera desencadeni un tsunami i que un gos actuant derivi de tot aquest afer i s’obrint les escletxes del nucli interior d’unes persones que si no s’estimen si que es suporten... Que pugui la paraula tendra de Fillet,fillet, ser un ganivet que apunyali el caràcter bonhomiós de l’oncle Casimir i ell ,en canvi, recolzi el fet d’un gos que arrasa la intransigència de l’Angusties...que sols pensa en que ningú es condemni. )
Els dos oncles a les que s’unia l’Angùsties ja pensaven en iniciar una bona partida de cartes, la manilla, el burro o... si el gos es dignava tornar... I si que el gos volia prendre part en la partida, per que amb la llengua fora i ni vestigis de llibre retornava. Mirava amb tal recel a la mestressa que amb la cua entre les cames s’arramblava rere l’oncle Casimir, com dient-li, HO HE FET PER TU.
-Ara que el tens aquí ja podries manar-li que et porti el llibre o que t’ensenyi el lloc...
L’oncle Casimir bé el sabia el lloc, - una soca d’oliver mil•lenària, amb forats al ressec que faria de prestatgeria que el visitaria alguna serp o llangardaix sense fer-li cap mal i sabent aquests habitants, les rates cellardes se’n abstindrien d’anar a rossegar el paper i fer-li mal físic -... però, l’oncle,prudent davant el que podria passar es limitava a fer l’orni... L’Anselm callava sabent que en matrimonis la pau es troba en els llençols, encara que en aquest cas concret podia dubtar-ne.
-Per què no li dius tu que li omples el plat de les sopes a les nits.... Deu considerar que ell també entra en el joc i que abans que vagi a mans del rector, ell també te dret d’ensenyar-se, o No!
I traient-se una pedra rodona de la butxaca, la memòria recordareu que l’oncle la dipositava en les pedres, se la va passar pel front i solemnement digué:
-Potser vol fer BOOKCROSSING com el subjecte que el va deixar a la figuera.
