17 – 4 – 09 11 poema.
No cremeu les ales a les papallones
quan vinguin a ensonyar el ciri de llum.
Que visquin alegrant somnis de suaus ones
regant-ne l’aire amb dolçor de son perfum.
Quan juguin amb ta mirada, bruixes bones,
sonin cascavells de disbauxa en tos ulls...
Sortilegis exaltin amb pedram de fones
que encerclin el cercle del goig més curull.
No cremeu les ales a les papallones
quan vinguin a ensonyar el ciri de llum.
Que visquin alegrant somnis de suaus ones
regant-ne l’aire amb dolçor de son perfum.
Quan juguin amb ta mirada, bruixes bones,
sonin cascavells de disbauxa en tos ulls...
Sortilegis exaltin amb pedram de fones
que encerclin el cercle del goig més curull.
