BIRLES... aquarel·la

35.- 31-1-18.

 Mentre a terra juguem

la partida de birles

ansiosos i cuidats en detalls

de tirada assegurada,

el cel es pinta de coloraina,

es pinta ruborós veient

com llencem nostre neguit...

Mirar fixament el lloc

on els pals ens repten

a l’encert. Quina fal·làcia!!

Respir i muda paraula

es combinen útils,

el tir és complicat

i volem guanyar...

Quan no encertem

el cel de coloraina

dona vist i plau

de nostra imprecisió.

Hem fet llenya.

Quan sols

n’hem deixat una

buidem el rèbol

plenet de calderilla...

En la vida plena

també es dóna...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 31-1-18

TERRA, EROTISME, PAIS....boli ràpit

8 – 5 – 11.- TERRA, EROTISME, PAIS.

Com dos rengleres d’arbres d’un passeig,

s’obren els teus ulls a la mirada....

L’horitzó és vesteix de goig

i el somriure del vent flueix...

Flauta i violí, concert de veu i corda,

veu buscant camí, soga que lliga

i els ulls que s’obren...

El matoll s’aparta al pas del veure,

La llum conscient dibuixa pàgines

I el riu de claror canta el groc.

Viure l’instant mel·liflu de so de llum.

Plenitud en la vallada sublim.

La flor raja perfum. Intensitat...

El contacte viu es delera, s’estén

en desig que neix. Caminen sospirs

i els colors calen la pell ruboritzada,

son dits que acaronen, exulten, exalten...

Petons en la excel·lència silenciosa.

La llum parla... I en la ma neix rosa.

OH, TERRA,NO CALLIS

13 – 9 - 11

He descorregut el forroll de la son

i s’ha obert la vida, plaent nou dia.

He calçat espardenya ja gastada

amb forat a sola i nusos a les vet.

M’he plantat. Un xop d’aigua a la cara.

He guaitat finestra enllà. Clariana

de colors d’arbre verd i cants nous d’ocell.

Hem saludaven ? Ha entrat la llum

en meus llavis.... Tinguem beneit jorn...!!

Com un cec a qui retorna  la visioó

he sentit l’escalf de la mirada del dia.

Tot lluïssor. Veus de grills ? Parpellejos

Sonors del veïnatge que desperta.

Oh, TERRA, no callis, alerta deixa el son.

Amb espardenya mil·lenària,vella, gastada

i nuant les vetes trencades, però útils encara

hem de seguir per més que ens tanquin la finestra.

POETES DE SECÀ AVUI QUE PLOU...

La porta i pilar aguanten la requesta,
Però on tenen el cap els dos poetes de secà?
Avui plou i la terra fresqueja,
que veuen eixes penses que del nier han marxat?
Conjuguen verbs eròtics o funambulistes ?
Destrien lletres pensant si rimaran?
Els han captat molent el blat per fer farina
que usaran en el coc rapit per lliurar ?
Ai, que em penso, que estan en la mongia
esperant comís que arribi per ventre atipar.
La catifa n’és feta i abans que plogui...,
Podem mirar-la.
Abans... que l’aigua rellisqui, Oh !!
Prenent dibuixat.
El dos poetes no gosen mirar-la
No sigui que destrossin el treball.
I els sobten pilar i porta
Com cancell que guarda
De la pluja que ja cau
I una simpàtica noieta
la seva càmera de fotos ha disparat
Eternitzant el moment de nimbe
De dos poetes descuidats.

--------------------

NOTA.- La Mariona que sempre té la càmera apunt ha fet aquest obsequi,

en el dia de les CATIFES - com diu ella - pasades per aigua.

Fa dies de tot això, però ha arribat a terme. Anton.