Aparent tranquil·litat, el curtmetratge

Divendres passat, dins del marc de les VIII Jornades de les lletres ebrenques, es va presentar un nou curtmetratge del Grup CREA, Aparent tranquil·litat, basat en el meu conte inclòs al recull Una sortida digna (Cossetània Edicions, 2009).

Aquest ja serà el 4t curtmetratge basat en contes meus, després d'Espantant gavines, del recull El vertigen del trapezista; Magnetisme, del recull I un cop de vent els despentina, i el curt gravat i emès pel programa Via llibre del canal 33 en motiu del 1r premi de microcontes.

Quan el Xavier Miró em confessà el seu desig de traslladar en imatges el curt, vaig pensar que era molt agosarat, que la interpretació seria difícil, però en cap moment vaig dubtar que farien una bona tasca. I així ha estat. I no només han fet un curt, sinó dos. El primer, en blanc i negre, a l’estil de les velles i enyorades pel·lícules de cine mut, seguint fil per randa el guió que marca el text del conte; el segon, en color, afegint de la seva collita un doble final que dóna noves dimensions a l’argument. Un autèntic regal per a mi que deso a la col·lecció que atresoro.
El passat 18 d’octubre, el curt es va presentar en una versió especial en què jo, a peu de pantalla, com aquells antics pianistes que amenitzaven les projeccions de les pel·lícules, llegeixo el text del conte, també adaptat per a aquesta ocasió singular.
Abans, m’havien atorgat el Mèrit de les lletres ebrenques, per la meva tasca de difusió de la literatura: dos premis en un sol vespre.
De nit, quan tornem cap al cotxe camí de Tortosa, el meu fill vol recollir un gos de peluix abandonat, mullat, brut, sense un orella i amb uns quants pedaços mal sargits. Diu que deu estar content de tenir una família nova.
Tres premis.

I ara, el curtmetratge, en la seva versió de cine mut: