Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 de febrer del 2018

EN EL MEU 87 ANIVERSARI ...fFOTOS


EN EL MEU 87 ANIVERSARI 
Generalitzant. Menut com un esquitx em posaren al casal del viure. Entrar i pujar escalons.. (6-2-31)Vaig nàixer en monarquia,aleshores llet, plats d’arròs de poll i sopes de timó.( 14-4-31) Sols canviar els primers plats i em tocà república...algun ouet, tortet, i algun plat de crema(18-7-36) Una guerra on fonolls i ruda i baldofes em salvaren de l’escrofulosi... (1-4-39)Aquell fet em posa dins una dictadura on quaranta anys em mana obeir i no pensar massa i si vols menjar conill, para ratera i si et troben a confessar-te... Costa passar tant de temps, però som animals de costums(78) Desprès una democràcia, on es pot menjar de tots, fins perdiganes i ara... deixarem que passi el temps per veure com això acaba i si el pastis de crema o xocolata o cabell d’àngel ens el posem a boca... Per be de tots voldria Pau i Amor que prou coses ja he vist i espero calma... que ni a mi ni a ningú en somnis els preguntin què vols ser.... delinqüent o imbècil.

Als meus anys ja cansen promeses, enganys i tot el que comporta omplir el ventre i el cap. En el meu dia desitjo el millor per a tots... anton.


En somnis he vist:
- Vols ser delinqüent 
O imbècil ...!!
Enjullat en la premissa
he quedat mut,
a punt de caure al pou
de les misèries de la vida.
He reflexionat...
El delinqüent és un imbècil
que lluita per escapar de si mateix
dintre de la seva carn...
I l’imbècil es criminalitza
a ell mateix, però ho sap ell ?

diumenge, 28 d’agost del 2016

ANIVERSARI DELS NETS AINA I PAU... fotos pròpies

EN LA FESTA DEL 18e ANIVERSARI DE LA NETA AINA
.......
Encara que m’importa i molt el net i les tres netes
al veure’ls tots junts i a vora el goig se’m sobreïx...
Avui es festa gran a casa nostra, amb goig ho dic.
Avui, l’Aina, la magistratura dels divuit anys compleix
i això es celebra amb petons i abraçades,
amb desitjos i amb reconeixements
i els lligams que ens uneixen s’estrenyen
per soldar amb pau i amor aquest dia en son concert
Volem per ella el goig que porta l’aire,
volem el crit de joia que tots compartirem,
volem que el reble esdevingui pedra persona
volem que el sol calentegi i inflami nostres sers
i li digui amb el cant que a tots agrada
Siguis feliç per sempre, avui i sempre més.
Que no sols aquest complir sigui una fita
si no un continuar en la lluita el viure intens.
Tens muntanya davant per a pas segur assolir-ne,
sense pressa, però amb peu segur, amb cos i ment.
Sense defallir ni un instant en el frec que ara t’empara
amb constància i voluntat i valentia en teu intent
FELICITATS vull per tu en tal gran dia
i celebrar-lo tots junts amb alegria.
per que eixa festa et dugui el BE immens.
ANTON.-T.E.- 22-8-16
foto de Antonio Fortuño Sas......................
EN LA FESTA DEL 12e ANIVERSARI DEL NET PAU.
Amb la serenitat del somriure el veig a vora...
El meu Pau, el nostre Pau, de casa el principet,
que com una crossa que em fa falta, ara i sempre
el tinc a vora amb dilecta estima, amb fer intens...
Avui com la teta Aina celebra seva festa
son dotze anys que poc a poc ha fet ben seus
Avui tots junts amb un sol crit, una veu sola
el dic que vull per tu i sempre la FELICITAT a vora teu.
Que el teu camí sigui constant sense el pas fallar-ne
caminant segur, decidit, alegre, content.
Confia en l’ajut dels que a vora sempre et volen
El millor que puguis tenir per cos i ment.
Celebrem aquesta fita amb goig i joia
Que nostra taula sigui plena de concòrdia
i la FELICITAT la tinguis vora teu.
ANTON.-T.E.-22-8-16

dissabte, 11 d’abril del 2015

A LA BRUIXETA... fotos de Montse Masip Miró i escrits d'Anton Fortuño Sas .-- 4-4-15

LA BRUIXETA
La Bruixeta sempre admirada i estimada!!
Que li ha passat? ,q sembla com si volgués fugir ... El vent o l'aigua l´han desplaçat de lloc.
La primera foto és com era fins ara , les altres son actual.
( Presentació a Facebook d'escrit i fotos realitzat per Montse Masip Miró.- 9-4-15.



Ningú sabia com havia nascut i tothom la beneïa...
Vents i aigües i gels i sol la transformaren  al seu goig.
La pedra, carn viva, restava dalt l'horitzó en plena vida
retallant en el cel sa divina i eterna oració.
Oh, pedres que em sonaren dins el tríptic de llegenda
aferrada a N'horta aigua viva  i al Tormo son cavaller petrificat,
ella li ensenyà el mugró badat que era seva hisenda
ja que tot son cos de prehistòria,  seva gran prebenda
restaria pels segles en la terra acaramullada dins colgat.
ELL, com jove de nostra terra que a tots ens captiva,
es presentà de genolls a TU per oferir-te seu amor
i N'horta va ser la valedora per abeurar l'intensa joia viva
i dels tres , la gran vall s'omplí de regalats tresors.
I visquéreu segles  de fructuosa empenta que fruit portava, 
superant empits dolorosos i alegries de somriure clar.
Entrareu en la història seria que documents marcava,
serieu la llegenda de Torre de l'Oli... Símbols petrificats.
ANTON.- T.E.- 9-4-15.




Avui has canviat ta fesomia que zelosa guardaves.
El mugró que va alletar el contorn s'ha ben badat
i ara teva història, no és el llibre que sempre ensenyares...
Quin futur t'espera, Bruixeta a dalt del teu tossal !!
Jo et vaig venerar i reconèixer el teu joiós pit de dona,
símbol llegenda d'entesa  excelsa i noble de la nostra vall.
a TU, el meu amor cada dia et resava com filla a qui acarona
ara, ni TU ni ELLA  us veureu  cofoies en vostra eternitat.
Has perdut el llustre que et feu divina dins nostra terra.
Has perdut la màgia que exaltava ta presència en el poblat.
Has perdut el símil de ser-ne monument de pau sincera
Hem de recordar-te la nissaga que vares representar ?
Tristesa em porta aquest canvi en ta fesomia
em sembla que he perdut la familiar alegria
de veure la posta de sol besant-te el teu mugró badat.
I enyor en tinc del temps que t'he mirat complerta,
ensenyant-me el cabdell  ara desfet amb nostre ai! alerta
en mig del desori d'esborrar, per sempre, ton singular signe immaculat.
ANTON.- T.E.- 9-4-15.



Us han separat, oh, pedres que superàveu nostra història,
ara, si mai vinc, juntes no us podré abraçar
reclamo al cel que us retorni a vostra glòria,
aquella joia que ens tenia embadalits en la dificultat...
Sempre les separacions son esculls dificultosos,
vostres secrets que foren de contacte els han anorreat
i ara us veurem dos rocs durs que sempre us lligàveu amorosos,
junts ens donàveu  exemple complert a tots de  noblesa i unitat.
A dalt viureu la nova vida amb renovada història
del lluny us miraran... Quina baralla han tingut ?
I fins escarni d'altres rocs sereu, burlant-ne la memòria
d'aquella aigua de riu que us besava quan éreu bandera i escut.
Quan els llibres contaran com un jorn us  transformareu
de mugró diví de fembra a monument que aigua i vent han esbarrat 
semblarà que heu robat al terme la pàgina que heretareu 
al desfer-se el símbol de Bruixeta amb que us varen batejar.
Em dol que la prosàpia que pel terme sempre representàveu
els meteors cruels a proscriure han assolit la destrossa en seu atac,
i, avui, heu perdut la màgia que dins vostre cell portàveu...
Quin botxí dimoni, meteor que mana, us ha degollat ?
Seguireu a dalt esperant altre cataclisme que de nou us uneixi ?
Seguireu, impassibles, callats que altra fe viva institueixi
i us retorni el nom excels amb que foreu, a gust de tots, batejats ?
ANTON.- T.E.- 9-4-15.



Detalls de com ha quedat amb l'aspecte de destrossa.



Mirant des del lloc amb la plana al seu davall i les muntanyes. 
i segueixen més detalls de l'estat actual localitzat.







L'autora del reportatge fotogràfic.- Montse Masip Miró.



des d'aquí sembla un castell en runa i com dos parets que han aguantat l'embat sofert. apreciació particular lluny de la realitat. Anton.

dilluns, 3 de març del 2014

1-3-14.- 7 tarda.- JORNADA INOBLIDABLE. PRESENTACIÓ LLIBRE DE Mºª TERESA CASTELLÓ BOU, LA DONA PAGESA DE LA RIBERA D'EBRE DES DE LA GUERRA CIVIL FINS A ELS ANYS SEIXANTA.


La veu de l'Anton.


I es va fer la calma... el batlle dava la benvinguda..

. i s'obria un parèntesi de llum...

 aclofant un fill nou del poble...

 Un LLIBRE que sense rancúnia,

explica penes i dolors i alegries d'una dona ...

 Quanta excelsitud impresa en record del record... !!!.-Anton.






 i em tocava a mi a llençar la proclama, ni cor ni veu fallava... 


i el sentiment de la veritat feia presencia inundant l'estança...

 Ai, meravelles de la pensa i el sentiment quan s'uneixen i s'agermanen..

i esclofollen la veritat anorreada... .-Anton.






i el collaret arribava ...

les flors perfumant l'últim gest de la paraula...

 Entrava el joiell triomfal a les mans de l'autora

 com si donés gràcies per aquell fill-llibre que havia parit

 i ara se li posava el nom ...

la seva carta d'identitat amb que circularia


 per les mans de l'avidesa de conèixer

 fins a l'intern de la seva nissaga... 

Gràcies, Teresa, Gràcies, LLIBRE , fill de la terra... .- Anton.

.....................

( Em sap greu no disposar de  fotos de l'actuació de Biel  )

(Aquí un moment de l'actuació de Biel Pubill ).



Gràcies contertulians Biel  i  Josep Mº 

Els dos, per separat, han obert ales de papallona

i han seguit un seguici de vol

per narrar, explicar, entrar en el sentiment,

pormenorizar...

Quant de detall en la seva veu...!!

Un treball de culte a obrir els paràmetres

que poden tancar la comprensió

fent-ho entenedor...

Mestres del dir dominant l'escena...

Gràcies de nou, amics... !!!

.--Anton.





En la joia d'immortalitzar el moment...

El goig estenia la pàtina de quietud...

 Perquè cridar de veu si és l'intern que no calla... ?

Anton.





Havia passat tothom per la vicaria...

 La firma del contracte ... 

Teniem un LLIBRE de les nostres persones-dones...

 i tots volíem fer el petó que sexella l'estima...

 Els caramels son a la boca dels plaents assistents...

Quantes abraçades dilectes... !!!

 Aquí venia verificat, computat, el certificat de naixement  

del treball immens de la Mª Teresa... 

Hores i hores  de pensar en el fill des de que un dia

allà al seu LLACOSTERA de l'ànima

una mare i dues avies havien inculcat 

aquest amor a la Terra i a la seva espècie més sacrificada :

LA PERSONA ... DONA. .- Anton.

-----
Comiat : La Ribera d'Ebre, tant massacrada, reviu i vol aixecar vol

amb fets com el de la Mº Teresa Castelló....

Una recopilació del sentir de trenta dones del lloc, que amb la partitura

de l'autora posen  la lletra al seu cant i com a tiples, soprans o contralts

formen, individualitzades o en conjunt una CORAL que canta i clama els seus 

drets.... Que el just anhel sigui amb vosaltres, com jo vull per a mi com a 

persona... Anton



La serenor de la dedicació exclusiva, intransferible...

 Quan un voldria entrar dins l'arcà i fer-se llibre

 i obrir com papallona ales i volar

 i sentir el concert de trenta dones

 baix la batuta de la Teresa...

 Quanta felicitat es pot resumir en un instant!!!...Anton.

AGRAÏMENT

AGRAÏMENT a la persona que ha mogut en mi la tecla per que assistís actuant 

en aquest acte . Ella m'ha tret de la capsa, per mi, difícil de sortir-ne sol. ella 

ha fet el miracle.... GRÀCIES, MONTSE MASIP. 

i fins les fotos son seves .- Anton.-T.E.

















dissabte, 13 de juny del 2009

308 -- CATIFA PLAÇA PRINCIPAL - 2007 -- propi

Demà diumenge es cel·lebra en el poble la festa del Cos de Crist. En tres llocs de la població: plaça de la Església, carrer Costa i en la plaça de la Pau, els veinatge hi realitza unes catifes.Aquesta que vos presento, fotos i un vìdeo casolà,
és la que fem nosaltres en la plaça de la Pau.
Aquesta que vos presento va ser la del any 2007.
( Es el primer video propi que insereixo, no sé si ho faré to bé.)

dimecres, 3 de juny del 2009

299 -- ROSELLA

fotos propies

16 – 5 - 09
ROSELLA
................
Com si fos sang de la terra
que s’ensenya a tot el mon
entre flor groga i blanca aterra
marcant-ne de roig l’entorn.
En la breu tija empinada
desplega el vestit sedós,
beneeix l’ambient de colorada...
Oh, roselleta, digna flor !!!

Color de catifa de reialesa
estén tota la vestimenta
marcant fita nova de color.
Conscient la reina té l’empenta
caminant amb sabatetes d’or.