Dins la peresa del No, costa menys negar
que segui pas a pas el delit
d’assabentar-se...?
Hi ha la rèmora innata de deixar per més
tard,
de no fer cas a la baluerna del problema a
resoldre
i no ens inclinem per discernir,
escorcollar...
Tot és temps i feina que porta cansament
i ens sembla DEMÂ millor dia que AVUI
per apartar la peresa i estrenar el treball
que davant nostre anhel·la li dem solució...
Anem aparcant i negant i la muntanya propera
cap escala de fusta o fabricada por fer-nos
favor.
Tot per un ja ho faré un altre ratet que en
tindré ganes
tot s’escruix i res es concreta i
l’emperesiment
és borratxera que vol matalàs per solventar
la
deixadesa empresa i que acaba amb nosaltres...
De vegades necessitem el surriac que afueta
O el vergançó que estova la llana del
matalàs.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 14-2-16.
