Ahir, a un escrit de la Pilar a A ENCESA DE LLUM, li vaig posar aquests trenets, el curt escrit seu tenia alló que amb vulgaritat en diem mala llet,... EL TEMPS !! Si tots diem que es un tema socorregut... aneu-hi... A mi em va sortir de la sala de màquines tot aquest fum. Anton.
7 - 3 - 11
Poder agavellar el temps
qui no ho voldria
si és que el temps existeix?
Qui creu en l'infinit
en parla hi dona lliçons,
Si és que el temps
és una falsia
és que vertaderament
SOM INFINIT ?
Però en MEU débil pensar
record o pasat,
esdevenidor o futur
em captiven i enganyen
en meu curt present...
Fins el pensament corre
més, molt més que el temps
i pot estar en tres... estadis
al mateix temps...
Qui el governa el pensar ?
Qui el governa el temps ?
-.............
-.............
Pilar ha dit...
Avui seré jo qui et parli en clau de prosa poètica...
.............
Flueixes eternament, inconcret i eteri,
marcant els ritmes de la vida.
Ets cascavell quan naixem
i mirall sense imatge quan morim, temps.
Company amb qui ballo
giravoltant sense descans, en el silenci;
marcant els ritmes de les nits,
amb el meu àngel disfressat d'estel, temps.
Deixa que senti el rellotge interior,
quan et vesteixis d'albada.
Acompanya'm discorrent per la vida
com ho fa l'aigua quan cerca el mar,
com ho fa el vent quan juga
amb les branques dels arbres, temps.
I, quan tot acabi,
continua fluint perpetu;
sense aturar-te en la nit de l'oblit, temps.
Una abraçada, Anton!
8 de març de 2011 16:10
.................
Vens amb mi, temps.
Existeixes en ma pensa
codificant els meus actes.
Vinc de lluny i l'arribada ets tu, temps,
plor i rialla...
Inefable que em subyuga, m'estreny en abraçada
i convivim moments, intants com un per sempre...
No em donc compte
que ets inhumà i m'abandonaras?
o NO ?
Jo continuaré sent matèria amb temps
o em reviuré
sense la pensa que ara tinc i em governa...
Aleshores, seré continuant QUÊ ?
I TU també estaràs alli contant
instants i moments.
Matèria i temps
cadarcun en seva emprenta.
.................. Anton.
Carme ha dit...
amics, continuo amb el temps...
Company que fuig sempre
per més que l'encalço...
però riu i m'escolta
quan no vull buscar-lo.
Amb ell em faig una
en un breu instant
i l'instant batega
i se'm fa més gran.
8 de març de 2011 22:23
.......................
Carme ha dit...
amics, continuo amb el temps...
Company que fuig sempre
per més que l'encalço...
però riu i m'escolta
quan no vull buscar-lo.
Amb ell em faig una
en un breu instant
i l'instant batega
i se'm fa més gran.
8 de març de 2011 22:23
.......................
…………
