171.- 21-6-18
Embolcallades amb seda ...
les passegen pel prat,..
Avui neixen amb cordura en son esclat...
Les batejaran un dia quan plogui a bots i
barrals...
desprès el sol i el ventijol les acaronaran
proclamant-les banderes del tossal...
Posarà llavis de somriure
el pedrot que tenim a dalt
i tot serà poesia vivent,
concert de tots ben harmonitzat.
DE REPAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-8-18
...........
172.- 22-6-18
...i cantaran
els ocells, cadarnes i pinsans...
i les fulles
voleiaran al vent aplaudit la gran gesta...
La dignitat
retorna
com núvol que
porta pluja benefactora
que regarà tot
el terral...
No veieu com
Bruixeta i Tormo,
signes
ancestrals de nostra història,s’abracen ?...
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-15-8-18
........................
173.- 23-6-18
Fer el BE sempre serà fer el BE,
com fer el MAL deurà ser sempre fer el
MAL..
Però tenim la Hipocresia o art de simular
que ens destrossa la nostra aquiescència.
i com estruços sens amaguen les veritats
i sens canvien per altres veritats
plausiblement contrastades pels homes de
palla
que enfront la vera realitat juguen seves
cartes...
Ara en el tapet verd del diner tot és
factible
Ja que no mana el ser viu, si no el valor
crematístic
I no acatar-lo, s’exposa un a perdre el
poder.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-16-8-18
...................
174.- 24-6.18
Penedir-nos de què ?
És retrocedir, enganyar-nos dels actes
Que laboriosament i sanament hem realitzat?
Penedir-nos de què ?
De no seguir els dictats d’altres
Que son la maqueta del seu edifici
I que comporta acceptar-ho amb plenitud
El voler d’altra ment que ens dirigeixi ?
Penedir-nos de què ?
Dels errors a que ens han conduit
El creure les directrius preconcebudes
Per altres ments que ens volen esclaus ?
DE
REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 16- 8-18
