A DALT DEL CIM L'ESTENDART...

A dalt del cim l’estendard somrient,
enarborant moltes dèries.
Davall seu per assolir-lo
la vall plena de banderes.
Tot lluitaven a cos ple
com draps venuts a ses quimeres.
Diversitat de colors
en totes elles.
Diversitat, també, d’anhels
caminaven a palpentes,
embolicant-se pals i draps,
estripant, trencant orelles.
Amb odi repisen els peus
i les boques insotmeses.
Brillen per dalt les ments
volent arribar primeres
i collir amb força l´estendart
i destrossar, aniquilar les banderes.
Moltes ,quasi arriben al cim
d’aquelles serres.
Les mans trenquen l´estendart,
i ,no saberen
quina bandera guanyava,
totes estaven desfetes...
Baix, a la vall, els bous
no perderen les esquelles.
I els ocells que volen alts,
damunt l’estendart

solten femtes