PLENA DE GEL... aquarel·la

Seguiria com ho havia fet temps i temps.

Avui, plena de gel...!!!

Era soca i arbre d’olivera de secà,

conreada i també convivint el bosc.

N’estava orgullosa...

Tramuntana freda o bojorn calent,

garbinada fresca o cerç tempestuós

n’havia tingut escrit i molt en son llibre.

Avui li tocava: Pleneta de gel ...!!!

Cabellera i brancam amorrat

a la reseca soca de pollanc fàcil,

era com bola a punt de seguir al vent.

Callava pensant en el sol... !!

Tant de viure amb instants diversos

ara, agomboiada tenia guspires de llum,

pensaments inaudits, idees noves...

Quan el vent remenava cabellera inquieta

raciocinava en la llibertat del ocell...

Avui, enclotada buscava el ser ella

en seu terme,en remoure la història

que a sos peus paria dia a dia

pel profit del terral...

El gel la colrava d’ingent pensar.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 10-1-17

135 -- CRISTALLS DE GEL.

Fotos del album Picasa de Mariona

31 – 10 – 08

Com cristall ara és l’aigua
dura, blanca es va lluint
quan vesteix tota la planta
posant-li un nou vestit.
Que no surti la fogada
que cremi rou del matí.
......................
6 – 11 – 08

Aquesta nit a deshora
Els orfebres han florit
pètals i fulla que plora
del gel rou fet cristal·lí
com joia que al rei implora.
Que la regali a son fill
que busca en el bosc penyora
que a noia faci feliç.
..................

6 – 11 – 08

El pèl de conill corria
abans de ser-ne enganxat
en ratera que volia
donar ensurt amb l’encalç.
Ha deixat pèl que floria
la bestiola que tenia
que donar mamar a cria
Que l’aguarda en son cau.
................