Se li fa tard en la seva tarda,
ja no somnia com per llà als quinze anys.
La suor del temps li ha portat basarda
i ara que és tard, ja no tornarà la tarda...
Els segons no reculen ni que paris paranys.
En les celles hi prospera la tardor tardana
va vivint la tarda que retarda ben prou,
però al tard es pon el sol de sa sardana,
ses passos de tardor fan muntanya plana...
son respir no tarda en ofec, tardor li plou..
Son goig de nets que belluguen a vora,
el consola al tard del eclipsat llumí.
Sent els catúfols on l’aigua dolça plora
i somriu i belluga i omple got que implora...
No busca el tard de tarda fora
seva tardor porta infinit.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 20-4-15
