Miquel d'EL PES DE LA PARAULA m'ha enviat aquest escrit.
Avui la flor sembrada ha esdevingut el fruit. Molts varen començar amb ELL, molts seguiran el camí que els marcava, els seus consells, les seves formes, les seves idees... es faran persones en la lluita de la vida,corrent o caminant... GRÀCIES FILL PER EL QUE VAS DONAR. Anton.
----------
Avui des d'Ascó, hi ha hagut molta gent que ha pensat amb el teu fill, vull enviat-te aquests quatre mots que han volgut copsar quelcom de latent entre aquelles grades, i el que segur ha pensat el meu fill en el moment de recollir l'argent.
Molts d'aquells que ell va entrenar avui ha recollit moltes medalles, com veus la vida segueix, però com saps quan es planta la llavor amb el nostre esforç, en qualsevol moment en pot sortir el fruit, i aquesta primavera n'han florit moltes que refulgents enlluernavem al sol de la tarda els pares i avis que hi erem.
avui el meu fill ha guanyat la seva primera medalla en uns jocs de la ribera, allí on el Josep Anton el va dur desde petit, sempre n'he estat d'orgullós pel seu esforç, però avui, perdona'm n'he estat més i volant amb el pensament li he dit al teu fill, ho veus que n'és de tosut, avui que hi ets, ho ha guanyat per a tu, la primera, ara que ja marxa de l'escola, allí on volia competir, a la velocitat.
segurament no n'hi haurà més, però avui el collonut, l'ha guanyat, i dis-me que no era per...
Avui entre fanfàrries
i aplaudiments,
entre ànims
i cridòries,
curses,
salts,
tot allò
que era la seva vida,
he trobat a faltar
el silenci,
un minut,
un record,
unes paraules,
per algú
que ja no hi és.
D’entre tots,
molts dels que van beure
del seu coneixement,
que van escoltar la veu
que els guiava
i seguir els consells,
s’han penjat guarint-se
de l’esforç,
un metall al coll
i escoltat el nom volant
per l’aire del recinte,
aclamats i immortalitzats
amb imatges
i en records,
focus d’anècdotes,
tal com ell visqué moltes cops.
Avui un aprenent,
s’ha esmerçat en l’esforç
i en una cursa innocent,
d’infants,
ha guanyat l’argent,
no ha pogut fer-hi més.
Qui no em diu
que per un instant,
el seu pensament ha volat
fins un cel,
de joia,
d’il·lusió,
on ha establert el seu setial,
qui el va ensenyar
a lluitar per guanyar,
encara que no fos la finalitat.
Orgullós m’ha mirat,
tocant el metall,
m’ha il·lusionat per un moment,
imaginar-me on era
el seu pensament.
