264.- 24-10-18
Construirem una obra d’art. Estàs
caminant....!!!
Avanço
pel sender estret on viuen arbriu i pedram.
Tots em reverencien, volen que els faci
cas...
No discursegen. L’arbre es mou al embat del
vent
i m’explica
seus valor, vol avançar com nosaltres, moure’s.
Li dic: - Et tallaré. Faré de tu una
cornisa. Una imatge.
un ceptre, un bastó de general. I caminaràs
com jo !!!
Al escoltar la pedra m’inquireix: - A mi em
despenyaràs
i rodar serà el meu moure, què contenta em
posaràs !!
- NO, a tu et xafaré i esdevindràs milers
petits diamants
que penjats al coll o al braç o... caminaràs
pel mon !!!
2-3-19DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
