Mirant el bloc de J.Mª Tibau, he trobat un comentari de P-CFACSBC2V referent als Jocs Florals de Torroja del Priorat. La foto, antiga és treta d'un diari,....................
Torroja, veina de La Vilella Alta, lloc on vaig viure la meva joventud, no cal dir que conc tots aquells terrenys i podria fer-ne uns quants posts.
Sols em faig ressó del fet i hi adjunto una poesia del any 94.
---------------------
S'han asentat uns nous frares
ha licuar la llicorella
fent vi d'etern coratge
trasbalsant la terra erma...
Anton
Comentari colocat en el bloc del Jesus, en l'article que parla del Priorat.
..........................
..........................
TORROJA ETS VIVA
Escrit d’Antoni Fortuño Sas
Abril - 94
Torroja, Torroja...!!
T’he vist, t’he trepitjat
La terra viva teva
que no morirà mai.
El batec del teu cor he tingut
carrers trescant.
Les finestres miraven
embadalides des de dalt
i les portalades eren
abraçada de germà.
L’escalinata pujava
fins al Tossal.
El campanar em deia:
- Veus el Montsant?
El seu petrificat rellotge
Els Sacs...,
quan el sol no brilla
calla com cucut amagat,
però Jo dono ordres
cada quart.
Les alzines, romers i farigola
M’estimen tant!!
Es pensen que son ferradures
grinyolant
per els còdols dels carrers
a cop de surriac
Fins senten veus que diuen:
Agafeu les portadores
Aneu a veremar
I deixen aglans caure
I pol·len per les abelles mel·lificar
La Font Vella,
no t’ho ha contat
que les nits càlides d’estiu
van a petonejar
campanes exaltades
a l’aigua que en fa brollar?
I fins el pont vell del Siurana
dona tombs per dalt
i arreplega arrop i mostillo
com bíblic manà
i s’hi suca els dits,
llepant-los, rexuclant...!!
...............
Torroja, Torroja, ets viva.
No moriràs mai.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas
Abril - 94
Torroja, Torroja...!!
T’he vist, t’he trepitjat
La terra viva teva
que no morirà mai.
El batec del teu cor he tingut
carrers trescant.
Les finestres miraven
embadalides des de dalt
i les portalades eren
abraçada de germà.
L’escalinata pujava
fins al Tossal.
El campanar em deia:
- Veus el Montsant?
El seu petrificat rellotge
Els Sacs...,
quan el sol no brilla
calla com cucut amagat,
però Jo dono ordres
cada quart.
Les alzines, romers i farigola
M’estimen tant!!
Es pensen que son ferradures
grinyolant
per els còdols dels carrers
a cop de surriac
Fins senten veus que diuen:
Agafeu les portadores
Aneu a veremar
I deixen aglans caure
I pol·len per les abelles mel·lificar
La Font Vella,
no t’ho ha contat
que les nits càlides d’estiu
van a petonejar
campanes exaltades
a l’aigua que en fa brollar?
I fins el pont vell del Siurana
dona tombs per dalt
i arreplega arrop i mostillo
com bíblic manà
i s’hi suca els dits,
llepant-los, rexuclant...!!
...............
Torroja, Torroja, ets viva.
No moriràs mai.
