25 – 2 - 10
Lligada va meva ma
A la cua del ruc propi,
Pugem feixucs
Poc a poc la pujada.
Un animalet valent
Que porta una vella sàrria
I en el cornalons...
Plenets, plenets d’esperança
Còdols i tetlles
Del camí pedregós
Dels peus i potes s’aparten
I olivers, ceps i ametllers
Seves rames aplanen
I li diuen al meu ruc :
No perdis mai el que dus
Al cornaló de la sàrria
