258 -- MIRO AMB ELS TEUS ULLS DES DE DALT DE LA MUNTANYA.

15 – 4 – 09 8 poema
Miro amb els teus ulls des de dalt de la muntanya...
Hem arribat al cim d’on veiem nostre treball.
Des d’eix serral les valls que el riu banya
son el producte de l’esforç que ens hem donat.
No és la vèrbola que ens imposa gent estranya
que ens hipnotitzen per fer-nos seus esclaus,
el que veig amb ta mirada és el triomf sofrent que guanya
als que no volen nostre amor i nostra pau.

VAIXELL, MUNTANYA...

14.- Vaixell,
muntanya...
Impossible.
Increïble...
Per a terra fer arribada,
rai de troncs, fa remada...

Contra el vaixell
el rai naufraga.
Contra el riu
el barranc calla.

Bases amb gent i en la nit
ballant damunt l’aigua.
Volen conquerir nou esperit
quan surtin del mar i onada.
Les ones pugen al cel,
trontolla la ruda barca,
- trasteja la fusta al vent -,
i l’aigua es torna metralla.
El fred cala el fons
de la roba, carn i l’ànima
i el naufragi amb vent del nord
al sud li amaina paraula.
Cossos floten. L’espumarall
xoca contra roca i fracassa...

Drets humans, benestar,
doctrina ben resguardada
contra el rai
per vaixell o muntanya.
Increïble?, però cert,
Impossible?, però passa.