25 - 1 - 12
Retornava al medi d'on va sorgir
per més que volia seguir la caminada...
Son desfici aquí trencat
per imponderables d'unes lleis
que el lliguen sense remissió.
........................
....
.
Coment posat al blog AENCESADELLUM, aquí hi adjunto un tapuixet dels de boli ràpit.
Mors lleugeres i fràgils
les tenim dins nostre
perdent i guanyant...
Naixem, morim, ressuscitem,
tornem al cercle, a la roda.
fins que la roda es destroça i cau
en un no rodar més àgil, lluent
i el solc obre sa voracitat
i t'encalça i, ja. què queda ?
Uns principis empalegosos
que ningú et confirma veracitat
t'acoltellen extenuant-te
i et volen fer seguir els principis
qui inclouen fe i esperança...
Que el contuberni es produirà
i la felicitat t'espera...
Qui sap, aquí, de la mort ?
Molts, potser, no sabem
que és la Vida?
Per què som vius aquí
i no en un altre lloc... ?
Per quê tenim descendència
si no es per nosaltres?
... nostre saber no pot
desentranyar el misteri
per més que abaixi el cap
i es sotmeti contra natura
obeint, obeint...
.................
Heu pensat que som vius
per que encara el cor batega ?
Quanta fragilitat en tot...
Ningú ens demana permís
per entrar en la roda
i tampoc ens permeten
disposar del nostre fi.
Es la gran Llibertat...
