En la
gran vallada on l’airet tremola
l’espiga
de blat a punt de sega...
En
el camp vorejat de muntanya
el roig
de la rosella n’és bandera...
En
el bosc proper, ple de ramatge verd
l’arboç
ensenya llustrosa cirera,
En ginebre,
en son ramatge punxent,
hi remenen
ginebrons pinsà i cadernera
i del oliver lluent que llaura Juan i tractor
escarba
del terra els cucs la finolis pastorella.
Altres
ocells volen per la vallada
remirant
el gra del blat i la esvelta rosella...
D’un
nin de cinc anys mans treballen
dels
pètals, encisat, ramell arreplega...
Son
els records d’infant de Juan
quan
la tendror de menut en cor hi era...
Aquell
dia es sentia transportat
amb el
blat groc i vermella rosella...
En
colliria un munt, un munt, un munt,
l’espiga
entre llavi i dents, rosella a orella...
Pujaria
a dalt del tossal mes alt
i seria
del terme l’anxaneta
i beneiria
el terme, infant de gran cor,
ell que
estima abans que res a la mare terra...
.................................
Avui
ens ha deixat l’amic JUAN ... !!!
L’espiga de blat i la roja rosella
en seus llavis es feien paraula d’or
i apassionament per la dignitat de nostra
terra..
REBAIXES
15.- ANTON.- T.E. – 2/3 – 1- 14.
