DOS COPES,
QUATRE SABATES...
................
salms de l’Amor.
...i en
qualsevol taula al aire lliure
poden quedar
abandonades i soles
dos copes on
dits i llavis i il·lusions
havien fet parla
i gust i anhel
en conlloga...
Les quatre
sabates marxaren
a lloc on la
tela tapa i destapa
i els dits i
llavis calents juguen...
Abans,les copes
es trobaren acompanyant-se
en la
prestatgeria llustrosa i freda...
De passeig
sortiren a veure lluminàries
i fruir de
llavis encisats en contactes
i paraules
insistents, càlides,incisives.
Ara, les copes altre
cop assolint nova soledat
es distraurien fent
sonar el dring
del seu concert sonoritzant bombolles
que esclaten...
Mentre, allà on
els vels transparenten,
les sabates
farien drang acompanyant
acompliment de
desig enjoiant-se...
DE REBAIXES 14.-
2-2- 14.- ANTON – T.E..
