209.- 30-8-18
La baluerna es queixa de moure’s per camins
que no li donen facilitats en el pervindre.
Lluita conscient que l’ajut que espera va
lluny
i la muntanya la troba a ses peus rossolant
del crestall.
Molt ha tancat portes que ara obriria amb
goig,
però ha de dir adéu a sensacions i
sentiments
Com si mai copsara inconvenients i
inquietuds
ara se li presenta queixa per avançar en el
camí.
Deixo la sobauma que fou sopluig segur
i en el silenci pregaré conlloga al arbriu.
Li confessaré que ja no escric si ningú
llegeix
i li diré fins un altra a pàgina que porta
noves.
Qui sap si el meu clam serà escoltat
i la meva baluerna aquietarà el seu neguit.
29-1-1--19
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E
