En
el fil tallent de l’horitzó es baralla la llum.
Sa
majestat s’ajoca, tou llit, banyat de coloriu.
Grocs,
vermells, ataronjats... Policromia...
Allí
en l’instant quiet s’hi belluga un nuvolet.
Tofa
tova, miracle estarrufat, ara es complau
bevent
en la copa de la deïtat que s’allunya.
Es
remena en el bassal... Quina delícia...!!!
A
cau d’orella bufa el ventijol, savi en moviments
i
li ha dit bellugadís amb sorneguera explicites :
-
Ja saps que el teu goig fuig i set acaba?
-
Que maldestre – sorolla el nuvolet – Em fas la por
de
que la tinença de la joia em cau com aigua de les mans ?
-
T’enfosquiràs sense remissió i acabarà el bon viure...
Negre
destí tens... Teva vida en perill... Ets al pou...
Ara,
si tu vols, agafat de la ma abans sigui ja tard...
Veus
la lluna ja surt, allà en lloc contrari d’on som?
Allí,
si vens amb mi,et transformaràs emblanquit com ella...
Abrigaràs
la llet del seu immens perfum... Hores cordials
...................................................................
Baix
al terral, una parella,
davall
florida prunera
besava
paraules i dits acaronaven el Si.
-
Apropat a mi com el nuvolet a la lluna.-.
I
les fulles davall seu feien musica compassada.
I
la prunera se’n reia amb pluja de pètals.
DE
REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-3-4-14.
