Fins al meu escriptori va arribar la cirera per ser comparada.
foto comparada amb un tap.
foto comparativa amb margarida i cartutxFa un any en tal dia com avui va començar a ploure i solventar tots els malsentessos que hi havia, sobretot en els polítics que es veien superats per la inclement sequera. Avui ja ningú en fa menció, més aviat es dona ales que està solucionat in il-lo tempore. Vaja, que tot el que s'havia pensat s'ha tirar al cubell d'escombreries... Son aixì, els que son així, que posen el parxe, GRÀCIES DE LA PLUJA, i a esperar altre conflicte que ja en tenim, i, de majùsculs....En fí...
------------------------
Jo si que he trobat fotos d'unes cireres que varem collir aquells dies, -tot anava més avançat que enguany - i que us les mostraré de nou, també un post de uns dies després i una cosa curiosa que crec que us agradarà de veure, UN NIU I UN OU en el ramatge d'un cirerer. Segurament que l'escrit també hi tenia a veure amb les orenetes que ens visiten cada any,Anton.
---------------------------
POSTRES.- 19 – 5 -08 .—Avui la botella d’aigua estava mig plena. Érem optimistes que plouria i així ha set. Quin goig aquell xim, xim, quina musica més dolça, ja ho deia Josep Mª de Sagarra. Feia temps que ho desitjàvem i ara ens ha acariciat com la mare al nadó.
- Teniu, deia la pluja. – Beveu la Pau, renteu-vos les impureses. Ara ja tots us heu col·locat en el vostre lloc. En la prepotència, en la queixa, en la incertesa, en el dubte ...- No plou mai, sols sap fer vent...! Els meteors com ella ens abandonen. Com ho farem?...-.
Falta fe, no tenim esperança i no cal dir...Amor per compartir com els moixonets fan. La seva caseta és brèvola – dos palles, dos bastonets, un poquet de fang si els fa falta i quin coixí hi posen pels menuts...!!! – el seu aliment el troben per ací o per allà, i, l’aigua...?
Avui, en un tollet es banyava un menudet. La seva piscina feta per la natura, sense allisar, sense rajoles boniques, sense la tovallola per eixugar-se..., el líquid també l’havia posat, al ploure, la natura, si voleu, Deu, Alà, Buda,Shiva, Odon, Ceres... és igual, estava plena. Ell més content !! millor encara, satisfet!!!. Era la primera vegada? Per la corpulència i les traces, segurament. Jo m’he posat content només de veure’l ... M’ha obsequiat amb un exercici d’ales picant l’aigua i estofint-me...
- No tinguis por, que no et vindrà cap mal de mi -.
L’he agafat i no ha xillat, que va !! Sap que els seus avis ja venien a ajocar-se a la meva barraca i des de fa anys, marxen i tornen..., Allí és seva casa, la casa pairal... El mocador la cobert i l’ha eixugat, no ho necessitava per que ells saben com lliurar-se’n ..., la seva ploma no és de cotó ni de llana... Abans de deixar-lo li he fet un petó. Ha volat i s’ha plantat al xiprer que senyala el cel i el lloc, s’ha sentit lliure i ha començat a cantar..., no sé si era el cant dels ocells... També saben donar gràcies.
- Que bonic, que preciós, soc lliure !!! – em deia – Per que la Llibertat s’aplega quan tens Pau i Amor i son també per els demés, per tots, fins per nosaltres els moixonets !!! -.
- Per què no som com els moixonets?
POSTRES.- 19 – 5 -08 .—Avui la botella d’aigua estava mig plena. Érem optimistes que plouria i així ha set. Quin goig aquell xim, xim, quina musica més dolça, ja ho deia Josep Mª de Sagarra. Feia temps que ho desitjàvem i ara ens ha acariciat com la mare al nadó.
- Teniu, deia la pluja. – Beveu la Pau, renteu-vos les impureses. Ara ja tots us heu col·locat en el vostre lloc. En la prepotència, en la queixa, en la incertesa, en el dubte ...- No plou mai, sols sap fer vent...! Els meteors com ella ens abandonen. Com ho farem?...-.
Falta fe, no tenim esperança i no cal dir...Amor per compartir com els moixonets fan. La seva caseta és brèvola – dos palles, dos bastonets, un poquet de fang si els fa falta i quin coixí hi posen pels menuts...!!! – el seu aliment el troben per ací o per allà, i, l’aigua...?
Avui, en un tollet es banyava un menudet. La seva piscina feta per la natura, sense allisar, sense rajoles boniques, sense la tovallola per eixugar-se..., el líquid també l’havia posat, al ploure, la natura, si voleu, Deu, Alà, Buda,Shiva, Odon, Ceres... és igual, estava plena. Ell més content !! millor encara, satisfet!!!. Era la primera vegada? Per la corpulència i les traces, segurament. Jo m’he posat content només de veure’l ... M’ha obsequiat amb un exercici d’ales picant l’aigua i estofint-me...
- No tinguis por, que no et vindrà cap mal de mi -.
L’he agafat i no ha xillat, que va !! Sap que els seus avis ja venien a ajocar-se a la meva barraca i des de fa anys, marxen i tornen..., Allí és seva casa, la casa pairal... El mocador la cobert i l’ha eixugat, no ho necessitava per que ells saben com lliurar-se’n ..., la seva ploma no és de cotó ni de llana... Abans de deixar-lo li he fet un petó. Ha volat i s’ha plantat al xiprer que senyala el cel i el lloc, s’ha sentit lliure i ha començat a cantar..., no sé si era el cant dels ocells... També saben donar gràcies.
- Que bonic, que preciós, soc lliure !!! – em deia – Per que la Llibertat s’aplega quan tens Pau i Amor i son també per els demés, per tots, fins per nosaltres els moixonets !!! -.
- Per què no som com els moixonets?
