SENSE EL RECORD...aquarel·la

58.- 26-2-18

Sense el record el passat existiria ?

Cauria en pou negre sense llum.

Recordem  aquella cadira on reposàvem

a l’entrada a la fresca, a les nits al carrer,

al hivern vora el fogardal prop la tupina

que coïa els fesols per carmanyola d’esmorzar...

Aquells molls  per atiar el braseral

o les torradores on el pa prenia gust celestial.

Aquell got de cristall, dur com pedra,

prou que en seus cops al terra, mai s’esberlà...

Aquells quadres de verge o de sants

on nostres precs esperaven realitats,

o aquell mirall que et deia, com creixes, vas brut,

avui encorbatat?, pentinat que vas embullat...

Quantes vides que ens presenta eix altar.

La comunió en el passat, tendre i digne i esperançat

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-2-18

ENTREM EN LA LLUM... aquarel·la

Entrem en la llum

i fugirà la por.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-6-17

ENS CLAMA LA LLUM... aquarel·la

Ens clama la llum,

Borratxins ens hi submergim

caminant fins a palpentes.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-20-2-17

RESSUSCITEM... aquarel·la xinesa

Ressuscitem...

En l’ombra i en la llum...

calciguem els passos de la quietud

de la fosca que ens envolta,

Però pensem, raciocinem, vivim

en el misteri del seré assossec,

i ens desperta la llum

com flamarada que ens enlaira

i la parla s’aixeca i es disten.

Fets d’ombra i llum,

repòs i moviment,

calma i enlairament

estem entre el cim i el pla

en pensar i realitzar...

Sempre a punt de ressuscitar.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-19 -8-16

I EN L'HORITZÓ... aquarel·la xinesa

I en l’horitzó s’obria la llum...

La nuvolada estesa xuclava color.

El mar quiet intuïa l’afrodisíaca conjunció.

Prop el rocatge contemplaves l’espectacle.

Cap barca en la mar,sols la coloraina fluïa.

La mirada tenia el seu mirall esvelt.

Tu et feres sirena i et llençares al toll

i les gotes de teva alegria

s’espargiren com llum

i la nuvolada feta coixí

baixà a veure’t feta espuma.

Aquell capvespre de sol a la posta

ell s’ajocà a l’aigua i et besà amb fruïció´

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-8-16

LA LLUM... aquarel·la

Del cansament de la nit,

enclofada en el seu viure fosc,

desperta la llum en l’horitzó

ara escampant ses prebendes.

N’hi ha que rebran la llum primera

com rovell d’ou esclafat de groc

que inunda i marca quant toca...

Rere l’ombra del muntanyot

no hi arribarà l’alegria

i es fondrà la lluïssor del color.

La fosca també pot viure

com ombra perseguida...

En mig del prat veureu l’arbre

que s’engull els reflexes

i deixa caure sa figura

com retall obscur perfilat.

DE REBAIXES 16.- 28-6-16.

VIVIA DINS EL SILENCI... aquarel·la

Vivia dins el silenci, quiet de llum.

Clamava al núvol claror nítida.

Sense el sol li variava el temps.

Ell com ruc anava donant voltes

a la sènia de les idees dins el camí

circular ple de seves femtes...

Amb els cabassets als ulls poc percebia

més que la ferum de seves podrides deixalles

Vacunat  del temps dava tombs

sense saber mai  on parava...

DE RBAIXES 16.- ANTON.- 18-5-16.

ELS TEUS LLAVIS... aquarel·la

Els teus llavis escriuen al vent

la coloraina de la paraula amable..

Quin somriure em porten escoltant-les

com un desgranar de magrana gra a gra...!!

i en la profunditat del besllum ho comparo

a la posta de sol de barrejats colors

que canta himne eufòric de tendresa

i quan la serralada amb va resumint la llum florida

i escolta la teva melodia, s’inventa

l’aplaudiment del arbriu que guaita

l’última alenada del sol al capvespre...

Fluida veu no desapareguis

quan clogui ull la mirada de l’eterna llum.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-10-15.

........ SILENCIS

66.- Com voldria calmar l’intern que no calla...!!

DINS LA LLUM... aquarel3la

Dins la llum es desfà la l'ombra,

la paraula crida versos nous,

la boirina calla quieta i seriosa

i el pas per veure el futur

puja fins al turó sense rossolar.

Situat en el lloc li calla la victòria,

no se li desfà el mes de les prebendes

i aplegat en la assolida creuada,

que necessita la veu que no calla

li diu la realitat del que succeeix...

No aquietem el pas, la consciència

ens diu que tenim la veritat plena .

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E..- 28-8-15

........SILENCIS

52.- No vull que estiguis solament al meu costat, prioritàriament del meu costat.

I VINDRÀ UN DIA... aquarel·la

.7 - 6 - 13

..I vindrà un dia que el miratge serà claror diàfana

que s’estendrà sense estirafollar

i veurem créixer abundant i tangible

el cop de maçola 

que obre el cercle del nostre madral...

Revertirà en estany ple de riquesa,

- ciris que cremaran tota una eternitat -.

Afanyem-nos  la llum arriba sense llastre  

la percolació esdevindrà un futur

sa i net... Viurà la LLUM en l'imperi

DE REBAIXE 13,. ANTON.- T.E.- 15-7-15

LA ROSA I LA LLUM,... EN FARIA 81... aquarel·la

LA ROSA I LA LLUM...(salms de l'amor)...aquarel·la 

17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.

.... i la rosa creixia ufana 

Buscant el seu amor, la llum...

De menuda prop del bassal

Fulles i punxes del ramell

Creixien donant forma al fruit,,,

D’aquell capell sorgiria amb goig

La rosa fullosa, roja, impressionant.

S’aixecaria con antic castell

Posant sa excelsa dignitat

Al arbitri solidari d’un raig de llum

Es confessava amb delit

Que perfumaria el raig de sol

Seria com una abraçada plaent

Un donar-se... sacrifici infinit.

DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.

................

10-juliol-15

la rosa compliria 81 anys...!!

Fa un temps la robaren del seu jardí.

Seu destí arribava a meta.

Tallà la cinta de la immortalitat

que es beneeix en el record dilecte

que no s'esborra mai de mai

Quants records ens duen seva Pau i Amor !!

El foc és viu per que viu en nosaltres.

..........

Anton i tots quan la estimaren..

LLUM...FOSCA... aquarel·la

La llum viva i aspre em crema

la solitud de l’ombra encoberta

en el bosc del no res de la calma...

Retorno al oratge de pinsans i cadarnes

volent el seu cant noble i ensenyorit.

La florada cobreix el  camp bellugadís

i la calma calla arraulida en les soques.

Els llucs s’alcen, sagetes al ventijol,

totes porten noves, llueix la brosta

i el sol aplana sa mirada constant i viva,

Tot és vida sorgida a la llum inquieta.

Els colors es distreuen en pintar el mirar

i subjugat per la coloraina em desperta

del naufragi de nit sense lluna ni estels.

La soledat s’amaga en un racó a l’ombra...

L’esbotern de la llum aclareix la parla

de la natura que no es cansa de lluir-s’hi...

I la vida segueix el seu tic tac de cor

sense pensar en nova nit a que s’aboca.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-4-15

...........SILENCIS

67.- L’amistat vertadera és com un cavall

que quan el muntes és posa a trotar

amb tu damunt si ho necessites.

LLUM DE TARDOR... aquarel·la

...i l’arbriu es reflectia

En el mirall de l’aigua...

Quina joia tenir llum...!!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 12-11-14.

PER MÉS QUE LA TALLIN... aquaella

Però si que deixaria el seu perfum

per que fos llum

de la terra.

Anton.- 21-9-13

...I VINDRÀ UN DIA... aquarel·la

.7 - 6 - 13

..I vondrà un dia que el miratge serà claror diàfana

que s'extendrà sense estirafollar

i veurem crèixer abundant i tangible

el cop de maçola 

que obre el cercle del nostre madral...

Revertirà en estany ple de riquesa,

- ciris que cremaran tota una eternitat -.

Afanyem-nos  la llum arriba

sense llastre  

la percolació esdevindrà un futur

sa i net... Viurà la LLUM en l'imperi.

FOSCA..., LLUM... !!! ... boli ràpit

( Restes de trenets del 2012 )

La fosca era evident,

No veia res, res, res.

Ens fa falta la llum.

Quin miracle més antic

La claror del sol !!

Meravella !!

I la fosca era evident,

Per que la bombeta va fer pum !!!

I la claror desaparegué.

Tenia bona ma.

Desenroscà. Collí el cap

I el nou miracle...

Roscà el seu cap

i al instant és feu de dia.

Tot el seu cos il·luminat...

Des d’aleshores

es sent un il·luminat.

Això se li acudí

Al fondre’s la bombeta.

I si s’apagués el Sol ?

La clepsa pensà

-Allí és la vera claror...!!

Deixem-nos d’històries.

Ai, fill meu que no ens falli

la llum de la clepsa...!!!

LLUM I FUM... aquarel·la

Gaudiem de la claror, de la llum.

ara, per deixadesa ha sobrevingut 

el maleit foc, el sendrós fum.

El cel nitit, blau...,

pàgina llustrosa,

és feta escarabat negrós

que tot ho vola.

Qui tornarà gerdor de verd

el terral , ara, nu... amb flam

de passió de baixesa...

Bandera vermell i groc

d'apassionat or i foc

teníem...

Nostre terral

difamat...

Veig el foc

en nostre lloc

i no puc combatre'l.

QUAN LA LLUM ES FA SILENCI

 1 -9 -11

Quan la llum es fa silenci,

orbs els ulls tancant parpella, 

en l'abisme intern del record 

brulla la font dels passos dats. 

Ensopeguem en el blanc o negre, 

apartem barrumballes de por 

i l'escenari obre ignot paisatge... 

   Som nosaltres i el nostre JO ? 

..................... Anton

SENTIRAS LA LLUM...

Has sentit mai el desig ple de que naufragui dins teva boca el gra de raïm?

Com si l'envolcall o el vestit obrís la seva tendresa en el receptacle perceptiu del gust.

I és desfà poc a poc amb inefable armonia dant tot el seu a canvi de res.

El vestuari el pengem ben plegadet, i les perles les guardem

mirant-les al besllum.

I en dins de llavis i dents

se'ns lliura el manà que desitjavem liquant dolçors de fantasia

que ens extasia com entrant en espiritual estrat.

Quins moments ingràvids ens sonriuen !!

Quanta delícia en esperit i cos !!

La lletania de la feliç vinguda és fa patent com si fos eternal.

---------------------

SENTIRAS QUE LA LLUM...

escrit d'Antoni Fortuño Sas - 20 - 8 - 08

-------------

Sentiràs que la llum puja a la boca
Com alè crit que trenca el teu neguit
Que llença aroma i en son camí evoca
L’ardor tensa que vibra en ton desig.

Veuràs la claror que al solcat es baralla
Amb les flors i terra aclarint colors,
Elles li tornen la besada dolça que no falla
Estenent intens el moment, aclarint foscors.

La vida que el color dona sens cobrar-ne
Ni calderillam de rou, ni angoixes fetes font
Ha colrat de llunes d’encens sense mirar-ne
Si el benefici plaent serà el seu conhort.
....................

PER OBRIR O TANCAR LA BALCONADA...

Per obrir-la o per tancar-la
a la balconada
hi actuen tres poders:
Llum, pluja i vent.
La llum és l’ull obert
La pluja entra pel finestró sense vidre.
El vent el forrellat s’enduu.
Es posaran d’acord
en el conviure?
........................
El balcó és ben fermat,
aguanta bé tota envestida.
La llum obre son finestró
i en la cambra tot claror respira.
La pluja ha tret baldillò
i entra abundant la gota d’aigua.
Però vindrà després el vent
ablanarà el forroll tancat
i la balconada obrirà sencera
a llum, pluja i propi vent
sense cap impediment
per circular-ne per l’estança.
El vent, el prepotent
és l’amo dins de la plaça.
El balcó abans tancat
tot l’habitacle cegava...
Donant crèdit als poders
solament obre o tanca.
Pot ser-ne un ull despert
o dormint a màrfega de palla
amb parpelles removent
segons el poder que el mana.