Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roda poètica juliol 2010. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roda poètica juliol 2010. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 d’agost del 2010

EM FAS FALTA... fi roda poètica juliol 2010, segons proposta de CARME de COL·LECCIÓ DE MOMENTS


1 – 8 – 10.. Fi roda poètica juliol 2010-
en ITINERÀNCIES POÈTIQUES
...........
Em fas falta
Avui que ton temps s’allunya
I el pinzell del record
S’aquieta en la cara conceptual
I es dibuixa esmorronada
Com passera en el riu
On la pedra acull el peu
Amb l’inseguretat de relliscada.

Em fas falta...
Em donares costum pletòric,
Unió d’acció,
Reverberacions alienes,
Acompliments objectius,
Seguicis de sarró de lletres.

Giro coll i mirar
Amb neguitesa de pèrdua,
Intranquil de nou camí...
On aniré sòl sense llum
De idees plasmades d’altres
Confluint en un mirar amic.
Em farà falta l’hostal
El costum de llençol i plat
Que m’oferiren pel descans.
Gràcies a qui em disposaren lloc
i als qui em guardaren taula

divendres, 30 de juliol del 2010

ELS MEUS TRENETS... acompanyant la roda

Sense anims de cansar-vos però recordar a la meva manera EL DINER. 
Que tingueu un bon profit i no us empatxeu.
un escrit del maig del 2004.
..............................
7.- El respir com el diner,
si el gastes comprar-ne més.
Si dejunes de pistrincs
pots viure com fan els grills.
Calderilla aboca al mar,
mai en té prou, no en torna cap.
Muntanya vols de diner...?
et colgarà el seu interès.
En el riu del gasto estàs?
Ni en la boia aguantaràs.
Carretera et condueix
als bancs... Treballes per ells !!
Si et remenes per bancs i caixes
et pelaran com als pins les aixes.
Guarda’l sempre al butxacó
per omplir-te bé el porró.
Si es foraden les butxaques,
compte que caguen com vaques.
Si et convida el potentat,
segur, pagaràs son plat.
Dóna a la dona el diner
ella sempre sap que fer.
Si malgastes tot quan guanyes,
de vellet tot seran ganyes.
Diner i amic cuida’ls força
no els fallis com  pi l’escorça.
No proclamis a tot vent
el que al teu bossot hi tens.
Escolta el piule del duret
i segueix per eix indret.
Tot quan et deguin apunta.
Llapis i paper, bossa unta.
Si t’adorms en la victòria,
el diner se’n va a la glòria.
Per això, que del caler,
guardat com de gos llebrer.
El diner no té color?
Vermell, groc: si en tens o no.
Si te’n burles pagaràs
el gatge (prenda) en ton fracàs.
Si el llueixes quan el tens
t’esquilaran tots els bens.
El caler com la salut,
guarda i cuida son engrut.
Si esternuda o es constipa
clarinet i pam i pipa.
Si perds en el teu negoci.
Nit, dia: treball sense oci.
Si es mou, belluga i s’apresta
no li concedeixis festa.
Si et volen prestar diner,
fes l’orni, sord, mut i cec.
No vols tenir a prop l’infern?
no avalis pas ni al govern.
Remenen l’olla els polítics?
Brou que donen ens fan tísics.
Si s’escapa de la ma,
ai! quan costa d’agafar.
- No en vull més, ja no en vull més... -.
- No empatxa, carallet -.
I deixem-nos de lliçons.
Plens o buits els butxacons,
tristes  o alegres cançons
cantem. Diner no ho és tot.
Es millor tenir salut...!!
El de més, entra o bé surt.

dijous, 29 de juliol del 2010

EM PERDO EN LES LLIÇONS

28 -7 -10
Em perdo en les lliçons
De les paraules,
Dels seus PER QUÈ,
I COM i QUAN,
Sempre em resulten
Entremaliades
I em confonc en son abisme
De entremaliades sorpreses.
lletrejo a cullerades,
paladejant les lletres verges
que al unir-les em fracasen
i em diuen el que no dic
i em volen conquerir
am b pressa extrema
i que entri en son laberint
del que trobaré sortida?

dimarts, 27 de juliol del 2010

NO TINC EL MIRAR TRANQUIL... foto google imatges


foto google imatges
27 -7 - 10
No tinc el mirar tranquil
De la vellesa,
No el rosec intranquil
De l’adolescència.
Resta el meu esguard
En una xicra petita
On l’herbori  aromàtic
Hi té vida.
Allí visc
Cada dia.
Sense trasbals,
Sense neguit
Amb la mirada fixa
En la meva diària dèria
Que em ressuscita.

dijous, 22 de juliol del 2010

BOTES VELLES

foto google imatge
22 – 7 – 10
Botes velles
De sola foradada,
Boca oberta de serp
Que en misteri badalla.
Pel barranc
Neden  botes i peus,
Xipolleig de paraula  baixa ,
Camí de mar de poca vela
Que en el rieral ofega
La tristesa d’un patir
Gana de trobar nou camí
On teu nom s’hi aplegui.
No em posis còdols als peus,
Posa’m ta conduïda gràcia
I en el mirall dels teus ulls
Que reverberi ma esperança.
Botes velles
En fan camí
I el peu de mirar-te
No es cansa.

dimecres, 21 de juliol del 2010

QUAN EL BOSC S'APLANA EN LA PARADA...Aquarel·la pròpia de la foto de La vinya vermella de Maria Rosa.


Aquarel·la pròpia de una foto de La vinya vermella de Maria Rosa.
21 - 7 – 10
Quan el bosc s’aplana en la parada
El ramat verd – milícia trempant la Terra
Creix amb surriac de fulles i tiges tendres
I amagats a la soca els braguers creixen,
Sang de la Terra extreu joiosa la cepada
I quan al trull neix el vi que enamora,
La `planta oxida la verdor que dava vida
I encén el foc en el pàmpol que crema.
Ha complert missió xuclant el suc terra,
Ha complert missió i ara ajoca ses ales
En un sacrifici cruent que purifiqui la plana.
El vent jugarà fent córrer, volant els pàmpols,
Pàgines escrites, paraules ara lliures...
El cicle fruit acaba i el vermell és llengua
Que neteja les impureses
De pecats d’uns àngels.

Foc del vi, foc del pàmpol...!!!
Foc de la paraula quan desperta...
Veus que ens alliçonen del neguit de Nostra Terra.
.................................
Nota.- El meu pare era fill d'Horta de s.Juan.Conec una mica tot alló. Ho volia dir amb aquests trenets fets rercordatori d'uns successos de fa un any.

diumenge, 18 de juliol del 2010

ARBRE CENTENARI.... seguint la Zel en roda poètica juliol 2010




18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
Has alletat plançons per un nou viure,
Fa temps t’esporgaren d’orgulls
I et cotaren ramatge per empeltar-ne
Una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
Exclamant a crits sa digna identitat,
Provaren de mil formes tapar-te la boca
Retallant-te els llavis per fer-te mut.
No han parat ses arrels de fer-ne
D’esboternar potents pollancs.
                                              Li han negat
L’aigua comprensiva d’estimança mare,
Però de l’arrel puja incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
De tot ell ressuscita...
                                  Per més que el tallin
Més encoratgina.
                            I per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI,