Yudaya-jin no tetsugaku-sha

I vós, dErsu_, sou racionalista o positivista? em pregunta un saludat. Depèn, responc. No, dErsu_, o sou racionalista o sou positivista, això no depèn de res, m'interromp el meu interlocutor. I vós, a més de tafaner, què sou? racionalista o positivista? li pregunto jo. Racionalista, és clar, em respon sense dubtar... i vós, dErsu_, racionalista o positivista? hi torna, insistent. Jo voldria ser voluble, responc finalment, fins i tot soluble, ja sabeu, de fàcil dissolució, però em temo que en el fons no sóc més que capriciós, i això m'impossibilita tant pel racionalisme com pel positivisme, maneres de ser que demanen una consistència que em desplau, afegeixo amb un cert enuig, doncs poc em plau explicar més obvietats de les necessàries. No feu jocs de paraules, dErsu_, soluble és el cafè, i no pas el de millor qualitat, em retreu el meu saludat, i ja veig a venir que em sortireu amb aquella màxima d'aquell famós filòsof oriental, be water my friend, be water! s'exclama, fent-se l'indignat. Us equivoqueu novament, no em plauen els filòsofs tan orientals, sinó els hebreus, ja sabeu, Marx, Lewis, Cohen, Allen, Diògenes... Diògenes jueu? m'interromp, sobtat, el meu saludat. I tant, responc, i tant... i ara, si em perdoneu, porto pressa.