Al suplement de cultura del diari Avui llegeixo un article de l'Emili Teixidor alertant dels perillosos missatges que es poden amagar a les pàgines de l'anomenada literatura juvenil, ja saben, literatura adreçada a éssers incapaços de qualsevol criteri. En concret, alertant dels perills que semblen amagar-se rere les pàgines de l'obra de C.S. Lewis, autor de les Cròniques de Nàrnia, una mena de catecisme evangèlic, misogin, racista i autoritari, diu el senyor Teixidor. I no és el primer cop que llegeixo advertències de l'Emili Teixidor al voltant de l'obra de C.S. Lewis, de qui jo vaig tenir les primeres notícies amb la lectura de la biografia de J.R.R. Tolkien escrita per Humphrey Carpenter, ja fa molts anys, i posteriorment amb la lectura de tres volums de les Cròniques de Nàrnia editats per Edhasa a la difunta col·lecció de Clàssics Moderns, i d'un dol observat, editat per Columna.
I serà perquè tots tenim les nostres fixacions, C.S. Lewis en el cas de l'Emili Teixidor, l'Emili Teixidor en el meu cas, però les paraules del senyor Teixidor, talment la filípica d'un inquisidor, em causen irritació i disgust, doncs només faltaria que rere les seves paraules l'escriptor de torn no pogui fer apologia d'allò que més li plagui, per molt que allò que més li plagui no encaixi en el cànon de nobles sentiments que tiranitza els nostres dies.
