D'una foto del Fra Miquel
Un altre poema de fa dies...
inspirat en els bancs del blog
Banc amb vistes.
No calia
un cofre tan gran
per acollir els tresors
finalment perduts.
M'era suficient
una mica d'espai
per estimar-nos.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris framiquel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris framiquel. Mostrar tots els missatges
dilluns, 4 de febrer del 2013
dimarts, 15 de gener del 2013
Soca banc
D'una foto de Fra Miquel
Despulla't,
treu-te les cuirasses,
les escorces, les barreres.
Desprotegim-nos i inventem-nos.
Quan arribem al moll de l'os
sé que farà de bon estar-hi.
Ens recolzarem en l'ànima
quan ja serem un sol cos.
dilluns, 7 de gener del 2013
Banc-jardinera
Potser el ficus era dins
i si s'obria la porta
s'eriçaven els pèls fins
s'adreçaven tiges tortes
fins als més llunyans confins
d'aquest banc de les 6 potes.
dijous, 22 de novembre del 2012
Un banc al bosc
Tornarem al banc del bosc,
amor...
Seurem a contracorrent:
cara a cara
pell amb pell.
Tu amb els peus
tocant a terra
cama aquí i cama allà.
Jo amb els peus creuats
darrera la teva esquena...
Saps?
Tal com es fa
per xiuxiuejar...
...........................................................Carme
El nostre banc, constant,
ens espera a la tarda.
Piuladissa d'ocells,
xiuxiueig de paraules
d'amor. I besades...
...................................................Glòria
Banc d’il•lusions
abillat d’esperances.
Somnis de tardor.
.....................................................Papallona blava
Banc d’il•lusions
abillat d’esperances.
Somnis de tardor.
.....................................................Papallona blava
dimecres, 14 de novembre del 2012
No era suau, aquest banc blau
tan baladrer
que blasonava
al seu carrer:
sóc bla i sóc ble,
no sóc balder.
Ni tinc cap doble
en tot el poble.
Sóc un blasó
a tot color.
Lluny de la balma
prop de la rambla.
No hi seuràs bé
si dus bolquer.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
bancs,
framiquel
divendres, 2 de novembre del 2012
Jugant, jugant, amb un banc blanc
Un banc blanc d'en fra Miquel
Un banc molt blanc
que no era blau,
però si molt bast
i no gens bla.
Tot ple de baf
al racó bac
vora d'un balç
es va esbalçar.
....................................Carme
....................................Carme
Impressionant
aquest banc blanc
que ranquejant
va caminant
cap a llevant.
Ni un cul errant
pot seure-hi arran.
I mentrestant,
badant, badant,
tot contemplant
aquest banc blanc,
jo vaig cantant:
nari-nant nari-nant nari-nant,
nari-nant nari-nant nari-nant.
.......................................................Galionar
Un blanc banc
ni blau ni wert
un banc per riure
per ser lliure
un banc no obac
un banc bla
un banc blanc
.............................................Elfree
¡Pobre banc blanc
si hi seu el Wert
com fa Elfreelang...!
.........................................................Olga Xirinacs
divendres, 15 de juny del 2012
Barques
D'una foto de fra Miquel
Remar l'amor
vestir-lo d'estels en la nit
i de mirallets de llum
durant el dia.
Remar l'amor
de mots i d'abraçades
i de silencis i esperes.
Remar l'amor
que no se'ns negui la barca.
Remar l'amor
vestir-lo d'estels en la nit
i de mirallets de llum
durant el dia.
Remar l'amor
de mots i d'abraçades
i de silencis i esperes.
Remar l'amor
que no se'ns negui la barca.
dimarts, 12 de juny del 2012
Corb marí
D'una foto de fra Miquel
Ha minvat la llum i
muden tots els colors.
El blau es fa gris.
El gris es fa fosc.
El blanc s'apaga.
El corb marí, negre com la nit, no s'hi capfica.
El corb marí, negre com la nit, no s'hi capfica.
Flamencs
D'una foto de fra Miquel
- No em miris, camina.
- Com vols que camini, si tu ets al davant.
- Gira't i camina on caminen ells.
- Quan ells hi van, jo ja en torno i no vull girar-me més.
- Et quedaràs sol, si vas cap allà.
- Potser sempre he estat sol i sempre he anat cap allà.
Moltíssimes gràcies, Barbollaire, per trobar-me la història sencera del flamenc!
- No em miris, camina.
- Com vols que camini, si tu ets al davant.
- Gira't i camina on caminen ells.
- Quan ells hi van, jo ja en torno i no vull girar-me més.
- Et quedaràs sol, si vas cap allà.
- Potser sempre he estat sol i sempre he anat cap allà.
Moltíssimes gràcies, Barbollaire, per trobar-me la història sencera del flamenc!
I després de tot avergonyit, pobret... gràcies altre cop!
dimecres, 15 de juliol del 2009
Buguenvíl·lea
Etiquetes de comentaris:
Coses dels blogs,
framiquel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons