Col·laboració de la CARME:
Vaig trobar un dia,un banc ben blau
en un racó tot ple de pau.
A voltes era una gran nau
i jo viatjava cels suaus.
Altres vegades un palau
amb un bell príncep o un gripau,
que em mira amb cara de babau.
Però ara mateix sento un rau-rau
de xocolata, amb molt cacau...
Així qua vaig cap al meu cau
i us dic a tots adéu-siau!
Entrades
13 comentaris:
El segon banc de la col.lecció. D'un blau intens i en un lloc misterios...
Ja tinc ganes de llegir el poema de la Carme! ;D
És un dels tons de blau que impacten. El batejo amb el nom de "azul oscuro" de base amb una capa de "azul eléctrico" final. Els noms de la pantonera són horribles així que te'n triaré dels sprays MTN 94 ;)
petons
Molt bo, un blau ben potent, contrasta molt amb l'entorn.
El tercer GLÒRIA. El tercer banc de la col·lecció. És d'un blau molt bonic. Jo també espero les rimes de la Carme, he he. Però si a tu se t'acudeixen uns versos també els pots escriure Eh?
Petons
Quin problema. Oi ANNA? Posar nom als colors! Amb la infinitat de tons que poden tenir. I amb la subjectivitat amb que cada un els veiem. Em quedo amb el que li poses tu. (encara que ho preferiria en català :o)
Tampoc vull arribar als extrems de la obra de teatre "El Nom" En la discussió de com anomenar aquest color... :D
petó
M'agraden els contrastos, SÍLVIA. Quan vaig fotografiar-lo, encara no sabia que faria aquesta sèrie.
Tinc un bon amic al que li agrada tant el blau, que tota la decoració de casa seva es basa en aquest color. També al seu jardí abunden les flors amb tons blavosos. I ara ha obert un negoci que es diu Pastisseria Blau :o)
B7s
Parece recién pintado, parece que hagas colección de bancos, solitarios ellos.
Un abrazo
Ahir vaig veure un banc que feia pendent i mirava a una paret, en un carrer empedrat que també feia molta pendent. Vaig pensar en tu. Llavors me´n vaig trobar un altre, vora mar, i vaig pensar, això sí que és un banc amb vistes.
Ara em trobo aquest, d´un blau rabiós i brillant, quina col·lecció.
(jo també sóc de blaus!)
Si MARI-PI, me ha dado por los bancos. Fijate que el blog empezó con un banco ;o)
Intenté hacer foto de uno con personas sentadas en el, pero me daba mucho corte :o) Así que son solitarios he he
Besos
Gràcies PAÍS, per dir-me les coordenades via "emiliu". Així que pugui vaig i els retrato :o)
petons
Llampant
dóna la sensació que t'hi has de quedar engantxat
per sempre més
durant tota l'eternitat
i una mica més enllà
Ha ha, GREGORI! Suposo que estava pintat de feia poc. Per això es veu tant brillant.
El vaig fotografiar en un "Girona Temps de Flors"
Una abraçada
Aquest racó és bon bonic i el banc blau és ben original...
Ara encara no he dinat... torno després. M'encanta aquesta foto... ja té el dibuix assegurat! I el poema també, clar... ara no em faré enrere. :D Fins després!
Vaig trobar un dia,un banc ben blau
en un racó tot ple de pau.
A voltes era una gran nau
i jo viatjava cels suaus.
Altres vegades un palau
amb un bell príncep o un gripau,
que em mira amb cara de babau.
Però ara mateix sento un rau-rau
de xocolata, amb molt cacau...
Així qua vaig cap al meu cau
i us dic a tots adéu-siau!
Gràcies CARME! És molt divertit :o)
ara mateix el passo al post
petó
Publica un comentari a l'entrada