Llibreta

El tercer paquetet de la fada  dels núvols,  ben embolicat  amb paper  fi,  era un regal  enorme.

No pas de mida, no, però si de dedicació seva i de temps de felicitat per a mi. 

Una llibreta  totalment personalitzada.  Que es diu Moments  i que jo ja he adoptat  com a quadern d'estiu 2014.

Té diferents parts,  amb separadors i amb tipus de papers diferents i especialitzats  per  a cada  cosa.

Després de separador de pintant a llapis  i ha paper  de dibuix

També  hi ha un paper  especial de retolador  que jo ni coneixia i paper  d'aquarel·la

I fulls quadriculats  de  dues  mides  diferents...

Estic  contenta  com un gínjol, amb la meva llibreta  per pintar i escriure totes les  vacances...

M'he  jurat  que  el dia 1  d'agost  l'estreno,  ja que estrenar una llibreta  com aquesta  fa  respecte,  eh? Clar que a mi me'n fan una mica  totes les  llibretes, de respecte. Algunes més  que les  altres. 

Moltes  gràcies,  Assumpta, ets un sol!!!

Núvols - tercer post

Primer  va estar  ple  i acabat  el núvol d'en Jan.  El núvol és de color  blanc  i té una funda  de treure i posar de color blau cel.  Amb una lletra  que l'identifica. Era el que corria més  pressa,  a causa  de les coses  lletges que  ell ens deia  que veia a les nits.

Quan va estar acabat  el va  agafar  fort  com si l'abracés  i va dir  que se'l volia emportar a casa  seva. Jo li vaig  dir, però  si encara no t'he explicat  com funciona...  

- Com funciona?  - va preguntar  ell sorprès.

- Després  del conte que us explica  la mare  per  anar  a dormir.  Li has  de demanar:  "Núvol recorda't  de fer-me  venir  bons somnis."  No fos  cas  que es despistés.

En Guillem  va  marxar  sense  el seu núvol que encara  no estava acabat.  Però no  va protestar  ni es va amoïnar.

Al cap d'un parell de dies,  li vaig  preguntar  a en Jan si havia  funcionat el núvol.

- Sí  que ha funcionat,  he somiat  coses  maques...

- Fantàstic!!!

- Jo també  he somiat  coses  maques,  encara que no tingui el núvol- diu en Guillem.

- Quina sort,  Guillem,  tu  potser  no el necessites,  doncs.

- Sí que el vull,  eh,  àvia?  I també  vull que hi posis  la meva  lletra.

- I tant que sí,  avui mateix  tindràs  el teu.

També  en Guillem  va  abraçar el seu núvol...

Avui,  en Jan m'ha dit  que havia somiat  que se li escapava  el pipí i que se li mullava el núvol i s'hi amoïnava molt...  (no sé si anem massa bé...)  El núvol no s'ha mullat ni el pipí  s'ha escapat,  però com a somni  bonic  deixa  molt que desitjar. 

- Nuvolet,  fes  el favor de comportar-te,  com s'espera  d'un núvol màgic  i ben educat!!!!

Els Núvols - segon post.

Heu vist el primer post del núvol? Si no l'heu vist  cliqueu aquí.

Doncs,  no,  no em podia  resistir a la idea d'en Jan.  Primer li vaig  dir que els amics  imaginaris es diuen així perquè s'imaginen i que per tant,  ell, igual com fa la protagonista  del conte, podia  imaginar-se  un amic  que es digués Núvol i que l'ajudés  a somiar  bé.

Però només té 4 anys  acabats de fer i com que no vaig veure tant  clar que li fos fàcil sense ajuda, vaig rumiar-hi una mica. Jo sabia que en un entorn molt proper de la catosfera,  hi ha una fada artesana capaç de fabricar núvols màgics.

Una àvia amb vocació de fada i una artesana amb màgia i dedicació, fan el conjur necessari... per a fer realitat el desig del Jan.  I ja posats, el fem extensiu també per a en Guillem.

I, després d'uns quants dies de feina, arriben els núvols en un paquet triple. El primer, amb  els nuvolets, que veieu aquí a sota. Falta omplir-los, perquè quedin com núvols de veritat.

Dins  del segon paquet  hi havia el regalet de propina de la fada bona: diferents materials per  a seguir fent més  núvols (o qualsevol altra cosa que ens vingui de gust): paper, cartró, goma-eva, feltre...

La  primera  idea  que m'ha vingut  és  fer  núvols diferents  i fer-los  volar  en un mòbil.  A veure  si en som capaços,  entre  tots  tres.

El tercer  paquetet... ha estat  una sorpresa  molt  i molt gran i preciosa,  que veureu en un altre  post. Mereix un post  a part...  bé  no,  un  no...  una  pila  de posts  a part.

...  continuarà...

Mandales

Fa  dies  que  s'ha  organitzat  una pintada  blocaire  de  mandales,  va  començar  la sargantana a  parlar-ne i  va  seguir  l'Assumpta  proposant  una  votació  de mandales  diferents.   Ja  n'he  vist  una colla  de pintades  pels  blogs.    Però  després  la  Zel    em va  fer  entrar  el cuquet  del  Paint.  I  en vaig  fabricar  una  amb  el Paint  i  la vaig  pintar  també  amb  el Paint,  clar!

La  mandala-paint

Per  a  pintar  les  3  que  havien quedat  més  votades  a ca  l'Assumpta,  m'he  solidaritzat  amb  l'Eric  que  no tenia  retoladors...  (els  meus  van fer  figa  a  la primera  mandala...)   i  les  he pintades amb llapis.


La primera  vaig  intentar  pintar-la  amb  retoladors...  feien figa,  prou  que  es  nota  oi?

Vaig  acabar  amb  llapis,  omplint  els  voltants  de les  fulles  verdes.

El  segon  el  vaig  pintar  tot  amb  llapis,  em  vaig  adonar  que no m'havia  pas  proposat  pintar-lo  de blau,  però  m'hi  va quedar.  Molt  blau.

El tercer  a consciència  el  vaig  voler  blau,  el  volia  de diferents blaus,  però  tots  s'assemblaven  molt.

Experiments  en blau.

Si  diu que els  pintem  segons  el nostres  estat  d'ànim,  no sé que  deu voler  dir  tenir  un dia  tant  blau!

Pregunta  als  entesos:

I  què  se'n fa  de  les  mandales  quan ja  les has  pintat.

Llençar-les?  Sí,  oi?  Sobretot  si  t'han quedat   ....  així,  així....  com aquestes. Ei,  i no em digueu  que no  que ja  les he llençades,  totes  tres,  excepte  la  virtual.

La Buguenvíl·lea a la llibreta de la camamilla

Un  post  dedicat  a l'Assumpta.  Volia  penjar  aquest  dibuix  el  dia  del seu Sant,  però  com que  no havia  tingut  temps  de fer-lo...  les  vacances  són una  mica  atrafegades...  vaig  penjar  la foto,  que  era  meva  també.  Ara  amb  retard  penjo  el dibuix.   Un dibuix  per  l'Assumpta,  d'una  flor  bonica!

Del  post  de la  Mare de Déu  d'Agost,  on  copiava  una informació  més  que  dubtosa  sobre  el significat d'aquest nom.  N'he  tret  un aclariment i  voldria  compartir-lo  amb   vosaltres.

Gràcies  Jaume  Pubill!!!

1. 
   
   Jaume Pubill Gamisans22 d’agost de 2012 0:12

   Hola Carme: El nom "ASSUMPTA" prové del llatí Assumptus del verb Assumere, que vol dir prendre, arrabassar. O sigui, que pròpiament, Assumpta vol dir arrabassada, La festivitat commemora la creença cristiana que la Verge va ser arrabassada, arrancada d'aquesta terra cap al cel
   Una abraçada

Slow blog 2

BON DISSABTE  SLOW  A TOTHOM!!!!!!!

Una  orxateta?

També he guanyat una aposta!

Bellesa calma,
les paraules com núvols
banyen la tarda.

Guanyar en una simple aposta (d'un dibuix contra una foto de núvols) que l'Assumpta guanyaria el cats miscel·lània, era fàcil ho heu de reconèixer i que en comptes d'una foto de núvols guanyi tot el cel de Reus d'un dissabte d'octubre, això ja és una sort immensa.

Gràcies pel teu cel Assumpta!

L'aniversari

L'Assumpta, algun cop m'havia dit que s'imaginava els meus dibuixos il·lustrant contes infantils. Ja sabeu tots que l'Assumpta és una persona optimista i positiva. I així em va proposar dos contes seus per a dibuixar. M'ha semblat una feina massa difícil per a mi, però per correspondre a la seva confiança i complicitat, tot i que n'he hagut de deixat córrer un, ja que no me'n sortia, he muntat l'altre que veieu aquí a sota. Gràcies Assumpta! Ja saps que gaudeixo molt amb les complicitats i les col·laboracions, amb aquesta també m'ho he passa t molt bé.

"Per cert, ja que el conte és titula l’Aniversari, el volem dedicar al Cesc, que ahir va fer anys :-)"

Experiments de contes amb l'Slide

Text de l'Assumpta

Dibuixos meus

El sisé cel

I el sisè cel està copiat...

diu Sisa.

Com tots els altres, dic jo, però aquest és ...

Un cel de L'Assumpta

Vaig començar a comptar cels... sense pensar res.

Amb l'aportació de Fra Miquel i Sisa

m'han fet venir ganes d'arribar al setè.

De fet potser em vaig engrescant i acabo arribant

al vint-i-u o al vint-i dos ... o al vint-i-sis... ja veurem.

Us deixo aquests núvols de tempesta i la cançó d'en Sisa.

Història certa dels set cels.

Set paradisos màgics i encantats.

Història certa dels set cels.

Set nius de pau, de glòria i de felicitat.

El primer cel és inventat:

el primer gran invent de la terrestritat.

El segon cel, imaginat

en una nit d'estiu a la vora del mar.

El tercer cel, dins d'un mirall

perfila les imatges d'un món ignorat.

I el quart cel és irreal,

com un oasi verd en un desert estrany.

Del cinquè cel res no se'n sap.

No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.

I el sisè cel està copiat

del cel setè que has engendrat dins del teu cap.