En Jesús Maria Tibau ha escrit aquestes paraules inspirades en aquest dibuix meu. Les he portades directament del seu blog cap aquí. Moltes gràcies, Jesús.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tibau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tibau. Mostrar tots els missatges
dissabte, 3 de gener del 2015
Tens un racó dalt del món
dilluns, 29 d’agost del 2011
I un cop de vent els despentina de Jesús Mª Tibau - Editat amb les solucions trobades
Dels 37 m’han vingut ganes de fer-ne 10 dibuixos, més un que ja tenia avançat de fa uns mesos.
12 dibuixos per a 11 contes
1 - Tràmit d'emergència - Endevinat per l'ASSUMPTA
2 - Saltar - Endevinat per l'ASSUMPTA
3- Venjança - Endevinat per MBOSCH
4 - Olors - Endevinat per l'ASSUMPTA
5 - La corda que no deixa volar el globus - Endevinat per l'ASSUMPTA
6 - "No tengo más que darte" - Endevinat per l'ASSUMPTA
7 - Del cel a la terra - Endevinat per McABEU
8 - D'un gris feixuc - Endevinat per l'ASSUMPTA
9 - Badar - Endevinat per l'ASSUMPTA
10 - La revolució - Endevinat per l'ASSUMPTA
11a - Ploure - Endevinat per l' ASSUMPTA
11b - Ploure - Endevinat per l'ASSUMPTA
Badar............................................................ 9 - ASSUMPTA
La revolució ................................................. 10 - ASSUMPTA
“No tengo más que
darte” ........................... 6 - ASSUMPTA
Olors............................................................. 4 - ASSUMPTA
La corda que no deixa
volar el globus .......... 5 - ASSUMPTA
Del cel a la terra............................................. 7 - McABEU
Saltar ............................................................ 2 - ASSUMPTA
Venjança ....................................................... 3 - MBOSCH
D’un gris feixuc.............................................. 8 - ASSUMPTA
Tràmit d’emergència...................................... 1 - ASSUMPTA
Ploure.............................................................11a i 11b - ASSUMPTA
Voleu jugar a
aparellar contes i dibuix?
Si els heu llegit serà molt fàcil...
si no ... pot ser
una mica més difícil.
dissabte, 14 de maig del 2011
Un poema d'en Jesús Mª Tibau
El record d'aquell mar,
que has desat a la vitrina,
batega encara,
i l'onada,
i la sal,
i la gavina.
Un poema de Jesús Maria Tibau, del llibre "A la barana dels teus dits"
Etiquetes de comentaris:
Il·lustrant poemes,
Tibau
dimecres, 3 de març del 2010
Fanals caiguts
Quan va veure, que començaven a picar al seu peu, va començar a entendre que la jubilació agradable s'havia acabat i que potser tindrien raó aquells que el miraven amb pena.
Abans de tombar-lo li van treure el globus, aleshores es va sentir desconnectat del tot. El seu vidre era el seu contacte amb el món. Malgrat tot estirat allà a la vora del camí, perduda la consciència d'ell mateix, va deixar de sentir, de mirar i d'observar i es va deixar portar cap al no res.
No calia sentir pena per ell. El retrobaríem segurament en una tanca, una porta, una reixa, un altre fanal o bé una font. Ni nosaltres ni ell, no recordaríem pas, ni reconeixeríem mai que aquell nou objecte havia estat un fanal.
Abans de tombar-lo li van treure el globus, aleshores es va sentir desconnectat del tot. El seu vidre era el seu contacte amb el món. Malgrat tot estirat allà a la vora del camí, perduda la consciència d'ell mateix, va deixar de sentir, de mirar i d'observar i es va deixar portar cap al no res.
No calia sentir pena per ell. El retrobaríem segurament en una tanca, una porta, una reixa, un altre fanal o bé una font. Ni nosaltres ni ell, no recordaríem pas, ni reconeixeríem mai que aquell nou objecte havia estat un fanal.
divendres, 12 de febrer del 2010
Una altra sortida
Pluja d'hivern, lenta i blanca
degotes per la pell
i qui sap si també per l'ànima.
Ni t'apresses, ni t'atures
amagant els camins i fent-los fang.
No podem esperar sempre
a vegades cal sortir sense aixopluc,
però espero encara, el moment precís
que permeti una sortida,
digna, que no m'ompli de fang
ni els peus ni el cor.
dilluns, 1 de febrer del 2010
Nova idea Tibau...
Us copio un fragment del post del Jesús que ens fa una nova proposta:
"Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.
"Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.
O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes."
Les ombres han guanyat
mica en mica
aquella llum claríssima
que omplia les estances.
No sembla haver-hi
una sortida digna cap a una nova llum.
La foscor m'aclapara els sentits.
Espero...
sé que arribarà aquell instant,
de nou:
una escletxa per on puc veure
com brillen els estels,
el camí de l'aigua
trenada amb la llum
i altre cop els colors
les ombres i les llums en harmonia.
Les ombres han guanyat
mica en mica
aquella llum claríssima
que omplia les estances.
No sembla haver-hi
una sortida digna cap a una nova llum.
La foscor m'aclapara els sentits.
Espero...
sé que arribarà aquell instant,
de nou:
una escletxa per on puc veure
com brillen els estels,
el camí de l'aigua
trenada amb la llum
i altre cop els colors
les ombres i les llums en harmonia.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Una sortida digna de Jesús Mª Tibau

M'ha encantat "Interès Nacional" i també l'Assassí del martell que expliquen molt bé, amb un humor innegable, alguns tics i solucions equivocades d'aquesta societat nostra, que sembla que no n'encerti ni una. I Enveja... que és real com la vida mateixa, però amb la seva mort corresponent i també la seva rialla particular.
Sí, té raó en Tibau quan diu tracta la mort amb molt d'humor, jo de tant en tant em feia un tip de riure.
I amagada amb timidesa, al fons del llibre, hi ha la Clara. L'esperava amb il·lusió. La meva amiga. Tan especial, tan fràgil, tan tendra...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.

Gràcies
Centenari Màrius Torres

30 d'agost 2010