‘La Sara Amat es va escapar del poble el 3 de setembre de 1981, exactament un dijous a la nit, i jo vaig començar el col·legi el 14 de setembre, és a dir, un dilluns al matí: entre aquest període de quasi deu dies i onze nits es pot dir que em va passar la vida sencera. […] La meva va durar aquests quasi onze dies. La resta ha estat el que ha estat i, com diria aquell, no me’n queixo.’
És un llibre ple de sentiments i de tendreses, al menys a mi, aquest protagonista de 12 anys, m'ha entendrit molt. En aquests onze dies, passa la vida sencera d'en Pep de Cal Sabater i també d'alguna manera la nostra. Un llibre que es viu intensament. Un contrast marcat, tan real com la vida mateixa, entre les maneres de sentir de les diferents persones.
L'he llegit molt de pressa, sap greu que s'hagi acabat... el misteri continua.
