Nova proposta: QUÈ DIUEN? del Xim-xim
Amb aquest fred, aquesta gossa està ben boja, i jo com un calçasses aquí seguint-la sense dir res. Però és que jo no vull anar el riu, qui sap si el trobarem gelat i tot. No em podria deixar tranquil? A la nostra caseta, fent la migdiada... doncs no! Ara s'ha d'anar a nedar! perquè ella ho diu!
- Va afanyat, amor meu, que se'ns farà fosc!
- Però que no veus que no puc més? QUE JA TREC UN PAM DE LLENGUA?
- Sempre seràs un exagerat... jo vaig tirant, que tinc unes ganes de nedar al riu...
No, no, no ho hagués hagut de fer, això d'ajuntar-me amb una joveneta!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natàlia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natàlia. Mostrar tots els missatges
divendres, 28 de gener del 2011
Proposta de xim xim d'historietes
dissabte, 2 d’octubre del 2010
Una altra proposta de Xim xim d'històries
- Caminarem junts.
- Deixarem esteles lluents.
- Tothom sabrà el nostre pas.
- Farem camins inventats.
- Comencem avui mateix
- Tronc enllà, camí de les branques.
- Entre fulles i frescor
- Viatjarem en la pluja
- I niarem sota el sol.
dilluns, 13 de setembre del 2010
Proposta de la Natàlia - Els canaris
- Has vist tots aquests que ens miren i ens miren i només fan que bellugar els dits sobre un quadradets amb uns signes rarets?
- Si primer era una, després una altra, després un altre... cada cop més.
- Has jugat mai al joc, de què deuen pensar?
- No, com s'hi juga?
- Imagines què diuen o què pensen. Aquests no diuen res, de fet. Però deuen pensar...
- Jo crec que pensen que els agradaria ser com nosaltres.
- Grocs?
- No, home, no, ocells.
- Ah! Segur que tens raó, al menys a mi no m'agradaria gens ser com ells. Sense nius, sense arbres, enganxats a terra. Ai! Quin patir!
dijous, 5 d’agost del 2010
Una nova proposta d'estiu
La proposta de la Natàlia de Xim xim d'historietes
Sempre li havien dit que era un cap quadrat. Només sabia veure les coses d'una sola manera i per res del món canviava de punt de vista ni d'opinió. No sabia, però, que això podria tenir conseqüències tan evidents. Ara li caldria replantejar-se els seus criteris si volia tornar a la normalitat. Ho aconseguiria? O el mal ja estava fet per sempre?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons