Autor: David Lindsay-abaire
Director: Daniel Veronese
Aquesta és una obra que et té pendent a cada moment de totes i cadascuna de les paraules dels diàlegs. Amb una Mercè Arànega d'ovació, i tots els actors que l'acompanyen totalment a l'alçada d'ella.
La Margie, la protagonista, una dona d'un barri popular de Boston, està en una situació crítica, perquè es queda sense feina, amb una filla disminuïda al seu càrrec i no sap pas què fer... finalment es decideix a anar a veure un antic amic seu, del barri, un amic que ha progressat i ha marxat d'allà per sempre. Amb l'esperança de buscar una ajuda per trobar feina.
Si abans parlava dels diàlegs, he d'afegir que tot allò que no es diu, també és molt important.
M'agrada especialment aquest títol BONA GENT, perquè és ben cert que tots són bona gent, encara que a vegades puguem dubtar-ho. En sortir, una amiga, deia "que dolenta". I jo no hi estava gens d'acord, ella havia estat molt generosa i continua sent-ho, però en alguns moments la seva espontaneïtat la traeix i diu coses que després ha de rectificar. D'ell, que està molt al seu lloc, encara que també perd els papers en algun moment, ningú va dir que és dolent, simplement ha anat a la seva i vol quedar bé a dues bandes i no se'n surt (a la meva manera de veure, clar!)
No voldria xafar cap final a ningú que encara la pugui veure, per tant no explicaré res de fonamental, només voldria comentar un petit detall, un de tantíssims. Ell està orgullós d'haver sortit del barri pels seus propis mitjans i per haver estudiat i treballat molt i molt dur. Ella li reconeix i li valora, però li diu que també hi ha una part de sort. Ell és incapaç de reconèixer aquesta part de sort. Diu que tot ho decidim nosaltres. Jo crec que hi ha tanta part de veritat com de mentida en aquesta afirmació. I hi ha una frase d'ella que em va encantar, més o menys deia així: si no saps reconèixer la part de sort que t'ha ajudat a tenir tot el que tens, aleshores no mereixes res del que tens. I encara ell no en sap res, ni ho sabrà mai, de la generositat d'ella. A mi sempre em fa mal que les persones no reconeguin la part de sort que han tingut, a més a més del seu esforç. No tot és sort, ni mala sort, la nostra voluntat i les nostres decisions compten molt a la nostra vida, però de sort, n'hi ha, ni que sigui en una petita o gran mesura, n'hi ha i juga sempre un paper prou important. També cal saber-la aprofitar, evidentment.
