He trobat aquest fragment de "Fragments d'un discurs amorós", de Roland Barthes.
"El llenguatge és una pell. Frego el meu llenguatge contra l'altre. És com si tingués paraules en lloc de dits, o dits a la punta de les meves paraules. El meu llenguatge tremola de desig. L'emoció prové d'un contacte doble: d'una banda, qualsevol activitat discursiva ve a realçar discretament, indirectament, un únic significat: "et desitjo". L'allibera, l'alimenta, el ramifica, el fa esclatar (el llenguatge gaudeix tocant-se). De l'altra, embolcallo l'altre en les meves paraules, l'acarono, l'amanyago, parlo de les meves carícies, em consumeixo per fer durar el comentari al qual sotmeto la relació."
Només per aquest fragment i sense saber ni de què va, m'he comprat el llibre i l'estic llegint.
El llenguatge és una pell... m'agrada, i vosaltres? sentiu el llenguatge com una pell?
