Sobre aquesta cançó us en transmetre una semblança del que en diu Joan Amades al seu cançoner .Ja que considero una exccelent ressenya la seva explicació. La cançó va cantar-li na Francesca Balcells de Guissona a l'any 1919. La cantaven els pagesos de les terres baixes i de les planes de Lleida ,quan per causa del temps no podien sortir a treballar i s'entretenien feinejant per la casa. Parla de les penúries de la pagesia d'un de tants anys de pèrdua de collites i escassedat de queviures. Fins al segle XVIII aquesta situació es produïa amb una frequència aterradora i la gent en parlava en termes adolorits i punyents , qualificant-los d'anys de la fam, El més joves i vigorosos abandonaven les cases i escampaven a buscar se la vida on podien i com podien El vells , les dones i les criatures quedaven a les cases i vivien en mig de la misèria més paorosa, També es formaven colles de persones poc aptes pel treball que anaven pel mon captant al so de cançons descriptives de l'estrall ( aquesta mateixa n'es una mostra) que se solien estampar a tall de Romanço que els captaires oferien per una almoina, les melodies amb que es cantaven aquestos romanços de pobre, eren singularment tristes i planyívoles, com solien ser les cançons de captaire i de les quals sovint eren manllevades. Per les contrades lleidatanes els estralls de la gana eren recordats talment hagés passat una guerra i no fou fins que va arribar el correu de la patata , que es mitigà aquesta desgràcia recurrent , en convertir se el tubercle en "el pa dels pobres". Talment l'ambient de que en fa descripció en Joan Amades, es veia força ben reflectit a la magnifica pelicula "La repentina riqueza de los pobres de combach" de Volker Schlöndorff.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada