Moleskine gegant 3 - El pont

No  m'aniria  gens  malament  bastir  un pont  que  es  pogués passar  saltironant  alegrement,  com diu  en Pep.  Ho provo.

D'una  foto  trobada  a cal Pep 

Els  colors  als  ulls  alegren les  passes.

La foscor al final del pont és  només  un punt  en el paisatge.

Mentre  sigui  prou clar,  qui  ens  impedeix  saltironar?
Tot  esperant la pluja,   ens degota  pel  cos  la primavera.

Post  inspirat  en el post  d'en  Pep  i deixat  de  comentari

Els meus pensaments endreçats farien riure fins i tot els estels i la princesa lluna els il·luminaria benèvola. Tantes vegades els he endreçat i endreçat que ja no caben en la meva ànima. Si el cel blau els acull, esperaré a recuperar-los que siguin tintats d'albades.

Serè, el mar

Dibuix  d'una foto  del  Pep,  i text  inspirat  en el post del Pep

El mar,  que era tan a prop  d'on vaig  néixer,  com si fos una  fada  padrina,  em va  regalar  un esperit tranquil.  Tot i que  era  un immens  regal,  que vaig  agrair  molt,  potser  a base  de fer-me  massa  preguntes,    aquesta  tranquil·litat  perillava  de  tant  en tant.  Però  ni tan sols la meva  fada  padrina  podria  demanar-me  que deixés  de fer-me  preguntes.  I sí,  poc  a  poc,  algunes  coses,  com l'amor,   es  van fent  entenedores ben  endins.  Els  somnis  no només  comencen,  sinó  que  van agafant  relleus  per  que  no quedi  mai  buida la carmanyola  de somnis  que necessitem per  sobreviure. A cada  somni  acomplert  o  bé  desdibuixat,   se n'hi posa  un altre  en el seu lloc.  Els somnis  fan la vida  immensa, la  poca  pressa   en   abastar-los  la fa  plàcida.  Si morís  demà,  crec  que no tindria  gaires  recances.  No hi ha  cap pressa...  la vida,  de moment  continua:   intensament plàcida. 

Núvols taronges

Dels colors d'una  foto  del blog  d'en Pep


Te'n recordes,  quan 
només  amb la teva  música,
viatjàvem pels núvols?
Quan tornem a pujar-hi,
m'esperaré el que calgui,
allà ben asseguda just davant  teu, 
 a la parada dels  núvols, 
que en passin alguns d'aquest  color.

Nina penjada d'un fil

De  la foto  de la capçalera  d'en Pep


Amagada,  dins la fosca
en un reflex  de  llum,
em crida la nina.

Mudada,  orgullosa,
amb un balanceig  suau,
sembla defugir-me, la nina

M'atreu  i m'admira
no se  pas com endur-me-la.
Faig l'últim esguard a la nina.

La  deixo,  l'oblido
ni tant sols  la reconec
és ella, que ara em ve a buscar?