Fem el camí de les Fonts, la primera la trobem molt a prop del camí on encara passen cotxes, la deixem enrere. A partir d'aquí a peu.
Quan jo arribo la majoria ja ha arribat, falta, però,
l'Assumpta que amb el seu desfici per la coca "acabada de fer" l'ha anat a buscar tant a darrera hora, que es fa esperar.
La Font de Sant Patllari és la segona que trobem i és la més adequada pel nostre dinar, té taula, aigua, ombra i no està massa lluny dels cotxes per a portar tot el menjar. Ara tot just farem paradeta de l'esmorzar, per menjar la coca de forner de Reus, de cal Tutó i de Cal Modest amb la xocolata que he portat jo. No es pot sortir de casa sense xocolata, això està clar.
Mmmmmm.... una coca boníssima! estava segura que sabria triar-ne una i ara tinc molts dubtes. Una experta en coques com jo! Això és que les dues estan perfectes!
Seguim més amunt i encara en trobem una altra: la font del Boix. Té una aigua molt fresca. Ens va molt bé per refrescar la pujada.
A la vora del camí tocant a la font podem admirar els preciosos cavalls. Jo els compto com si això fos important.
Després enfilem per un camí vorejat i cobert d'avellaners. Molt bonic.
Ens arribem fins al coll de la Creueta. Amb mitja horeta escassa de caminar, s'hi arriba i és un lloc amb un encant i una energia especial. No sabria passar cap vacances sense arribar-m'hi. Estireu-vos a terra, a l'herba toveta i carregueu piles.
No, aquest no és un blocaire, és un senyor que em trobo sovint per tot arreu. :)
Si teniu més ganes de caminar ens arribem fins a l'ermita de Sant Antoni, els que no vulguin ens es poden esperar, tornarem a passa per aquí. Pel camí passem aquesta masia.
La veieu allà dalt? ja gairebé hi som! Falten els últims 10 minuts.
Ui! Quina hora és ja, aquí badant, badant. Au va! baixem, ja que se'ns fa l'hora de dinar... no teniu molta gana?
Envaïm la font, bosses cabassos, guitarres, motxilles...
Oi que la trobeu bona? Miraculosa no ho sé però virtual sí que ho és. Ara a preparar el dinar i a començar la gresca.
Aperitiu a càrrec d'en
Xexu més la meva llonganissa i fuet.
-
Xexu, saps que mai no bec vermut, però en realitat m'agrada molt? Només a les excursions. És curiós que a les excursions que fem amb la colla d'Andorra, també en tenim un que ens porta vermut.
- Doncs jo he tingut èpoques que n'he pres molt de martini, ehem, però no sempre com a vermut. M'agradava prendre'l també com a copa per la nit. Però amb unes patatones i unes olivetes també es posa molt bé. Va, pareu les copes que us el serveixo.
- Galionar, els teus vasos de plàstic, ja ho veus ens són indispensables!
- M'ha fet gràcia això del "senyor que et trobes sovint a tot arreu", ens ho hauries d'explicar en forma de post!
No hi he estat mai, però m'agrada passejar i bellugar per la natura i m'ha fet gràcia. No descarto gens anar-hi a passar un cap de setmana! - sentim que diu en Sànset.
- Sànset! D'on surts? home, benvingut, però si a tu no t'esperàvem! Clar com que acabes d'arribar , no et vas apuntar al post d'inscripció je, je.. Apa, tu ves -me donant idees de posts... que jo no dono l'abast.
- Ara vinc, que he de fotografiar aquest formiguer....Uala! Aquí hi ha una flor que sembla un mandala...Vinc a l'ermita! Terços i amunt, que ja queda poc!!! Aquí callo, observant el paisatge que s'estèn allá baix, com una catifa que em convida a recòrre-la a tomballons. Ui, em recorda la Font de can Llinàs! - diu la Pilar.
- Pilar, anirem fent reportatge fotogràfic! Gràcies maca!
- Bon dia a tothom!!! - diu la fanal blau - Vinc una estona però hauré de marxar que tinc reunió ben dinat, però no em podia perdre aquesta passejada. Deixo aquí al damunt el pa, les profiteroles i les trufes de xocolata, eh? Carme! que et veig!!! Que són per postres! Sànset! què bé que hagis pogut venir!
- Fanalet! Sí jo no feia res pobra de mi... res, res ni les toco!
- Una excursió fantàstica, racons plens de frescor i un paisatge meravellós. Final apoteòsic de vermut amb olives ... Ja m'hagués agradat ser-hi. - diu el Pere
- Pere! Una altra sorpresa! Home, m'alegro que hagis vingut... com que t'hagués agradat ser-hi? Sí hi ets! O no? El veieu tots o sóc jo sola que el veig? :) Ah! I el vermut no és el final, eh? encara queda tot el dinar ... esperem que dinis de gust. Els dinar virtuals tenen això no ve d'un ni de dos, no falta mai menjar per ningú. Benvingut i relaxa' t i beu aigua de la font miraculosa, Pere. Espero que passis un bon dia!
- Si ho arribo a saber! - diu la mortadel·la casolana - I no podíem agafar ni que fos un carro per arribar-hi?
Carrrrrme, que les excursions m’estressen! La tornada serà la mateixa? Igual de llarga?
Passem el vi...
- Mortadel·la, si és que a hores d' ara, ja hem fet l'anada i la tornada... els cotxes són a cinc minuts d'aquí. Això, dona, beu una mica de vi... i relaxa't que ja has caminat tot el que havies de caminar...
- Carme, això teu d'avui no és un escrit ni un post, és més que un documental amb xiruques. M'encanten les fonts i beure de la seva aigua sense ampolla ni etiqueta de marca. Els silencis del paratge... La companyia...
Des del far amb enveja -sana-. em diu, onatge.
- onatge, deixa't estar d'enveja sana i vine cap aquí a dinar amb nosaltres! Sembla que aquesta sigui una excursió sorpresa... està arribant molta gent que no sabíem que vindria. Beu aigua i gaudeix de la companyia.
- Què bé que us hagi agradat la coca!! de l'esmorzar! Amb la xocolata estava boníssima, eh?
Ara, per dinar, esperem una miqueta que arriba en Josep Lluís... m'assec aquí, eh?... Sí, gràcies, una mica de vermut... no massa, no...
Mmmm què bones les olivetes!! - ens diu l'Assumpta
- Assumpta, era impossible que no ens agradés, la coca, era boníssima. I segur que mentre ens prenem el vermut arriba en Josep Lluís! Llàstima que s'ha perdut l'excursió... posats a fer hagués pogut fer campana virtual a la feina i portar-lo des del matí, no? je, je, je...
- Per cert, què maca que és aquesta font!! i què bé que s'està, eh? Aquest senyor que et trobes sovint per tot arreu... m'hi jugo quelcom a que fa molts anys que camineu junts :-)))
He fet un munt de fotos a la Creueta hehehe... amb aquella capelleta... què maca!
- Si que és maca, a mi m'agrada, hi venim cada estiu. I com a bona Marpple has encertat en la qüestió del senyor de la foto. Vam començar a caminar junts (aleshores només els estius quan anàvem de campaments i érem molt joves) fa 45 anys, i en fa 40 que caminem cada dia junts. I continuem caminant.
- En Josep Lluís ja fa estona que ha arribat, eh? ;-)) hehehe
- Si ja hi som tots ja podem dinar!
- Quins aires! I com entren pels pulmons de tant caminar! Tinc una gana que... No hi havia qui feia un arròs? Jo ja he pujat els préssecs plans per als postres. Mortadel.la Casolana, que no has portat aquella màquina de retratar tan guapa que tens? Anant fent fotos se't passaria el temps i no notaries cap cansament. - ens explica en Llaudal ple d'energia.
- Llaudal, mira que ja està tot a punt. Anem dinar, ja!
- Amb aquesta "passejada" i tanta font i coca, m'he n'hi anat a la nevera a fer-me un glop i refrescar-me.
Tot sigui per entrenar-se per la tardor que comença a frisar i anar a acaçar bolets ( No massa, que tot el que es massifica no pot ser bo) - ens arriba despistat en Rafel
- I per què vols una nevera, Rafel, si aquí tenim de tot?
- Trec el termos amb el cafè? :-)) - proposa l'Assumpta
- I les galetes Birba!
- Ei, guaito, però estic malaltona així que no em convé quedar a mercè del vent, que un paisatge així m'apassiona, però aquests graus de febre m'han deixat K.O. Trobau que no és adient que mescli vermut amb paracetamol, no? - ens diu Vida
-
Vida, cuidat molt! Crec que l'aigua miraculosa de la font t'anirà millor amb el paracetamol que no pas el vermut, però, no se sap mai i cadascú se sap els seus recursos. A lo millor et revifa... però no cal que et moguis de casa teva... t'ho enviem per la drecera del meu blog, l'aigua miraculosa, el vermut, una mica de xocolata...
- Em sap greu, se m'ha fet tardíssim, no he pogut vindre abans però ja hi sóc. Un paratge deliciós i una coca boníssima. He portat el tabulé, tal com havia dit, si teniu ganes de tastar-lo... ara vull reposar una mica vora la font i després passaré a les postres i al cafè - diu Noves Flors.
- I tant que tastem el tabulé... en la virtualitat fins i tot podem haver-lo tastat, molt abans del cafè! Boníssim, Noves Flors! Aprofita per descansar i respirar fons.
- Jo, com que soc tímida i amb prou feines us conec, no gosava venir, però al final he pensat: Som-hi que no ve d'un! Com que és l'hora que és i veig que ja heu esmorzat, dinat i berenat, tot el que se m'acut dur és una llanterna per si de cas se'ns fes fosc a la tornada... Estic contenta d'haver-me decidit! - ens diu la llum.
- Hola llum, doncs ens alegra molt que t'hagis decidit. Un parell de petons de benvinguda. I tant que sí! que ampliar les coneixences, sempre va bé per tothom. Em sembla que la llanterna ens anirà de conya, que amb el dia núvol que fa ja s'està fent fosc. (em sap greu no posar cap enllaç al teu nom, però no l'he trobar al teu comentari, si tens un enllaç me'l fas arribar i el poso, gràcies)
- Uf! Ja torno a ser aquí... - diu la fanal blau - veig que al final ha vingut una bona colla...
Jo si que tastaria el tabulé de novesflors! Ja saps Carme, tiro més al salat que al dolç i té una bona pinta...! Ostres, novesflors! és tan bo com la teva poesia! Carme, gràcies per la convidada; a veure si la propera vegada ens fa una mica més de solet...:)
- Fanal blau, ens falta, encara, la poesia que ens proposava la Joana... no sé si encara hi som a temps. Com que la virtualitat té màgia... gràcies per venir!
- Quina passejada més bonica Carme! Jo m'apunte també a a fer-la, i més amb tan bona companyia!!
Agafe el termo amb el café? i passe per algun forn que segur que tenen pastetes bones!! - ens diu l'Ada.
- Benvinguda, Ada, mai no és tard per unes pastetes bones... m'alegro molt que hagis vingut també!
- Un indret d'alló més agradable, suggestiu i bell, Carme, per tornar-hi a anar un altre dia, no de forma virtual sinó en viu i en directe. He quedat tan tipa que no tastaré res en dos dies. Tot boníssim. Per cert, Carme, aquest senyor de la foto també era present allà dalt a Andorra? - pregunta Galionar .Una forta abraçada i gràcies per la passejada!
- Sí, és un indret que no me'l perdo cap estiu, val la pena veure'l en viu i en directe. Tens raó, hem menjat massa! :) Aquest senyor també era allà al coll de Creussans, Galionar, que el reconeixes? je, je je... :)
- Hahahaha a casa en tinc de Núries integrals "per culpa" teva, CARME!! :-))) - recorda l'Assumpta. Però primer, amb l'hora que és, provaré aquest Tabulé, que té una pinta queeeee... després ja menjarem les galetes ;-)
Algú porta llet amb cola-cao??
- Je, je, je... Ara que ja coneixes les Núries, et "presentaré" la resta de galetes de la família. Les més llamineres. Segur que t'agradaran, també! Ostres, tu, la llet amb Cola Cao! perfecte per a aquestes hores? No hi ha pensat ningú?
