Hostalets d'en Bas: paisatge

Tant si el paisatge és tant bonic, com si ha estat una aventura perillosa,

sempre és feliç el moment de tornar a casa.

Hostalets d'en Bas: diagonal d'ombres

S'esbiaixa el límit

i passa de llarg  la la finestra.

Una llesca de claror

frega la torratxa.

I les  fulles  dibuixen 

petites ombres  en la llum.

Intercanvis  inevitables.

Hostalets d'en Bas: Balcó i gessamí de Virginia

Trompetes  de foc

amb un so ben nítid

van anunciar la teva arribada

al meu balcó.

M'afanyo a recordar-ho.

De cada història, sempre,

el moment  més bell.

Hostalets d'en Bas: pou

Cobreixes el pou  dels  teus  ulls

de bellesa  superficial i efímera.

M'hi quedaré, per no córrer  el risc  de  caure-hi  de nou 

i perdre'm del tot en profunditats sense fons.

Gaudeixo, també, de la bellesa  dels teus  colors

Hostalets d'en Bas: finestra petita

M'ompliré les  mans de pètals

m'ompliré els  peus  de fulles.

M'amagaré  com la finestra.

Però  hi seré,  sempre.

.................................................................Carme

Encara que t'amaguis,

Sabré trobar-te.

M'arribaran dels pètals el perfum i els colors.

I de les fulles la verdor.

I em donaran la teva pista.

Llavors sabràs,

Com se de tu,

Que hi seré sempre.

..................................................................Mònica

Hostalets d'en Bas: dues finestres

Hi havia una vegada dues finestres velles, el temps havia enfosquit  les seves fustes i lluïen els  seus  anys sota el sol del matí. Les frontisses rovellades costaven d'obrir i grinyolaven com una queixa cada dia, quan la Quimeta les obria per regar les flors.

Però les finestres florien, no només els senyals del pas del temps, sinó els geranis vermells que vessaven llurs flors cap al carrer.

La Quimeta feia florir els geranis amb la seva cura i els geranis feien florir l'esguard de la Quimeta, quan,  cada  matí,  els robaba el  seu olor per posar-se'l de somriure.