Les fotos del
fotògraf oficial: Miquel Àngel Vich. Gràcies Barbo!!!
La presentació de Fils de vidre, va ser per a mi una celebració, una festa. La celebració d'un fet positiu i il·lusionant com és el llibre d'una bona amiga. En una festa gaudim, ens ho passem bé i sobretot compartim i ens comuniquem.
Hi havia un munt de blocaires coneguts i alguns que veia per primer cop, però molt coneguts també. M'agrada molt la sensació de constatar en viu i en directe que allò que sento, que em sembla veure o que intueixo de les relacions blocaires és una realitat.
Després de la presentació. Vam llegir un diàleg poètic que a mi em va semblar preciós. Deu persones, poetes dels blogs, intercalant poemes propis amb els de la Marta. Va ser bonic, alegre, còmplice i engrescador. Al menys per a mi.
Els poetes dels diàlegs:
Marta Sempere amb 9 dels seus poemes i com a resposta un cadascun de 9 poetes:
Carme, Dolors, Gemma, Helena, Jordi, Matilde, Miquel Àngel, Noves Flors i Pilar.
(per ordre alfabètic)
Ens van ajudar a llegir alguns poemes:
La Laura i la Marta
A continuació us poso la presentació que jo vaig llegir:
És un gran goig per a mi,
presentar-vos avui aquest poemari de la Marta Sempere:
Fils de vidre.
Fa anys, de la mà d’un amic comú,
vaig llegir els que van ser per a
mi els primers poemes de la Marta, abans de conèixer-la. Recordo, ara,
amb un somriure que la pregunta i el comentari, del Miquel Àngel, van ser, “són publicables, oi?”
seguit d’un “Jo li dic,
però a mi no em fa cas.” Jo vaig estar
d’acord amb ell. Ja
veieu, ja veus, Miquel
Àngel, el temps ens ha
donat la raó: els poemes de la Marta ja
estan publicats!
No gaire més tard vaig
conèixer la Marta, va ser quan va
arribar amb força al món dels blogs poètics. La
Marta és poeta
des de sempre... no ha deixat
de dibuixar el seu mapa del món a
través dels seus
poemes en cap moment.
A més a més
de poeta dels mots, també
ho és de les imatges.
Educadora, pedagoga, terapeuta de
joves que han ensopegat massa fort a
la vida.
Però, la Marta, per
sobre de tot és una
amiga. I no vull dir
només que és una amiga
meva, (i tant que ho és, per a
mi una amiga de sinceritats i converses
intenses) també vull dir que la faceta
amiga és immensa
en ella. Tant, li trobo,
que m’ha vingut de gust demanar
a uns quants amics comuns i blocaires si voldrien dir alguna cosa en aquesta presentació. I tots m’han dit que sí.
Na Joana Bagur, des de
Menorca, em va enviar
aquestes paraules: “digues-li quan la tenguis a prop, que per a mi
és com una guspireta (de llum blava) que enlluerna des d’enfora”
La
Dolors, que coneixereu
en breus moments, em va dir:
“Una de les millors coses d'haver
començat en el món blogaire, ha estat conèixer a la Marta. El que era simpatia, s'ha transformat en una
bonica amistat. Desitjo que gaudeixi molt d'aquesta nova etapa. Que se'n
llegeixin molts exemplars i que en dediqui molts més”
L’Elvira que tenia moltes ganes
de ser-hi i ha volgut
al menys ser-hi amb les paraules:
“Diuen que el pot petit
hi ha la bona confitura , mai els tòpics havien estat tant verdaders, en el cas
de la Marta ella és de talla baixeta però el seu cor és molt gran, i la
seva alçada personal, si la biologia fos coherent, hauria de tenir la mida
d'una jugadora de basquet. És forta, té talent, és propera i intel·ligent i els
sotracs de la vida potser l'han fet trontollar, però ferma es refà a si mateixa
i es reinventa cada dia. La Marta és molta Marta!”
El Miquel Àngel, que també és
aquí i el coneixereu de seguida diu:
" La Marta posa passió en les totes coses que fa. Li
sortiran millor o menys millor. Però quan posa la banya, - en el seu cas la
urpa, és Lleó - no es tira enrere fàcilment. Això ho podem veure en
els seus escrits, poemes, fotografies i en com viu la vida.
La vida, per la meva amiga, per la meva
"més-millor-amiga-del-ànima", no és un temps que passa. És alguna
cosa que absorbeix, respira, grata, acarona, besa, abraça, riu, plora, canta...
amb els dins, amb tota ella."
I vosaltres
direu... ei! I el llibre?
Doncs ara, ara mateix us parlo del llibre i dels poemes.
Són uns
poemes vitals, intensos,
sovint contundents, amb molt poques paraules
diuen molt.
D’altres més llargs
amb un desgranar de sentiments
que se’t fiquen endins, endins
fins arribar a l’ànima.
Ens diu en
un dels primers poemes...
Vull estirar
De les
butxaques dels pantalons
Els fils de vidre
Per trencar històries
Que foraden folres.
.... i fins
i tot abans de llegir la paraula
trencadís que ve a continuació, ja
se’ns encomana aquest
trencadís necessari... i ens surt de dins l’impuls de deixar qualsevol llast
que ens ancori
en alguns dels pretèrits
antics, que tots tenim
i ja no ens calen.
No puc deixar
de comentar un altre poema que
acaba així. “Tot el bosc
s’enyora” la personificació del bosc que s’enyora,
com nosaltres, tan fràgils, fa que
aquest enyorament creixi
com la immensitat del bosc.
Creixi fins a embolcallar-nos del tot.
El lector es troba submergit en aquest
bosc de tendresa i de nostàlgia.
Més endavant
ens diu:
Darrere
aquest roure
Les
fulles febles
Dels brots de poca
arrel
Ens
impacten endins tots els contrastos d’aquest breu
poema, d’aquesta imatge
tan clara. Igual com en les
contradiccions humanes. El roure té una
mateixa naturalesa, una mateixa substància, un mateix ésser... pot
ser tan fort i gran i a la vegada tan fràgil, en el brot d e poca arrel.
Com nosaltres forts i fràgils en diferents mesures,
a cada moment.
Hi ha una dedicació especial en aquest
llibre a l’amor: “Abans
d’estimar-te, ja t’estimava” preciós
poema, d’una subtilesa exquisida.
A l’amor,
sense oblidar els moments d’incomprensió de tota
relació... en un poema de versos
breus i sincopats
"no
en
saps
res
del
dol..."
A vegades
expressa el patiment d’una manera que
ens el fa sentir gairebé
físic sobre nosaltres:
retorna l’espasme, la víscera estremida,
la suor als ulls, el aiguats al pensament.
I el
llibre acaba amb un apartat molt
especial: Empremtes. Són 9 poemes
lírics i
líquids, líquids perquè s’escolen
per totes les
escletxes de l’ànima.
Aquests 9 poemes
són tant especials que, alguns
poetes amics, hem volgut dialogar
amb ells, d’aquí una estona tindreu
la oportunitat
d’escoltar-los, a cada Empremta de la Marta, hi haurà un company blocaire
i poeta que la respondrà. Aquest joc
d’embastar i cosir diàlegs
poètics, és molt
conegut per nosaltres,
que l’utilitzem de mitjà
de transport d’emocions, el em
servir per jugar,
per conèixer, per
intercanviar, per compartir:
