 |
| D'una foto del Barbollaire |
De la quietud, en aquest interior endreçat,
dels colors càlids que acullen tanta vida,
de la finestra que s'obre indiscreta...
trobem models, trobem metàfores
per construir camins nous.
Trobem colors que no facin mal a la mirada
i terres on hi puguin créixer flors,
en llibertat, sí, però amb tanta bellesa.
Cal no oblidar-nos mai de la bellesa.
la bellesa que no falti mai, ni a la vellesa.
ResponEliminaQue no falti, ni en la vellesa, que maco!
EliminaLes finestres amaguen secrets. Els que veiem i els que endevinem.
ResponEliminaLes finestres amaguen i descobreixen... les dues coses.
EliminaQuina fascinació les finestres indiscretes que desvelen una mica l'interior de l'estança. Atrapen les mirades i fan volar la imaginació.
ResponEliminaSempre imaginem... i les finestres ajuden a volar...
EliminaTant dintre com a fora, vida...bellesa.
ResponEliminaAferradetes...molt bona nit.
Gràcies, sa lluna, aferradetes, nina...
EliminaÉs una imatge que em transmet la sensació de caliu.
ResponEliminaLa foto em va transmetre ben bé aquesta sensació de calidesa i caliu i per això em va fer venir ganes de dibuixar-la.
EliminaTenir vida interior és la millor bellesa.
ResponEliminaTotalment d'acord i això és exactament el què volia dir.
EliminaA l'interior de la casa s'endevina una vida plàcida, on l'amor i la bellesa en són protagonistes...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Que no se'ns perdi la placidesa...
EliminaBon vespre, M Roser!
La recerca de la bellesa és la motivació més gran dels poetes. Trobar-la i saber-nos-la transmetre.
ResponEliminaPotser no només dels poetes, Teresa, crec que som molts que cerquem la bellesa... clar wue potser vols dir poetes en un sentit moooolt ampli...
EliminaAbraçades, Teresa.
És tan subjectiva la bellesa des de l'exterior, que sempre ens podem crear els somnis a la nostra mida. I posar-hi tota la bellesa que potser a la realitat hi manca.
ResponEliminaDeliciosa il·lustració, Carme!
Tens raó, sempre tot, siguin somnis, sigui bellesa ens ho podem crear a la nostra mida...
EliminaGràcies, Montse!
Saps?
ResponEliminaTinc aquesta imatge en un post inacabat al Lloc. Em "sortia" trist. I no estic gens content amb l'escrit. Tu t'has avançat i has fet un escrit dolç, com sempre.
Moltes gràcies, nineta dolça.
Per cert, la finestra és de l'hotel Neri.
Petonets dolços :-)******
La vaig veure al Flickr, i fa molts dies que la vaig dibuixar, era en un paper de dibuix, no pas d'aquarel·la, perquè en aquell moment i en aquell indret no en tenia d'altre. Aleshores el pintat no queda tan maco.
EliminaJo tampoc estic gaire contenta d'aquest escrit, però finalment ha sortit publicat igualment. Crec que en els imatges darrere les finestres, jo sempre hi veig una mica de malenconia. Però no ha arribat a tristesa... a veure si se t'encomana una nova visió d'aquesta finestra. Ni idea de quin és l'Hotel Neri... Bé, el nom de Neri, és com Sant Felip Neri, no? Però ni idea que hi hagi un hotel allà.
Una abraçada, poeta, que la bellesa t'acompanyi! ;)