Mini trobada blocaire, mig casual, a la setmana del llibre en català.
Ja sabia que hi eren, però no els vaig haver de buscar.
Passejava entre llibres i paradetes i sento:
- És la Carme!
La
Mercè m'havia reconegut, fins i tot abans que acabés de passar, abans que jo pogués girar el cap allà on eren ells. Quina il·lusió! Un cop més, com en altres desvirtualitzacions (no pas desvirtuar, sinó desvirtualitzar, vam quedar així, ;) oi,
Francesc) cap sorpresa pel que fa a les persones. Són ells així mateix, tal i com els coneixem al blog. Amb allò que m'agrada més de les persones: l'autenticitat, el bon rotllo, la simpatia i sobretot l'afecte que es pot percebre en molts pocs minuts.
Ells estaven un pèl ocupats amb càmeres i obligacions, però encara vam poder trobar una estoneta per a fer la xerrada.
Mentrestant, un senyor tot seriós que es mirava els llibres amb gran interès, va resultar ser un altre blocaire, amb qui ja havíem coincidit un primer cop, en una presentació de llibre.
- Però si jo a aquest
senyor el conec - vaig dir en veu alta. I ell va aixecar el cap.
- Carme! :) Tu i jo no ens trobem per les muntanyes, però ens trobem entre llibres.- va dir ell fent referència
a algun dels meus posts.
Sí, fa gràcia veure que, com diria la Maira, en coneixem força. No hi ha sorpreses, o al menys totes les sorpreses són agradables.
Segona foto, tots junts.
PD: per cert, moltes gràcies,
Francesc i
Mercè, per enviar-me les fotos!
